Senderisme: Començar a caminar i deixar-se portar, però respectant l'entorn

  En principi, el senderisme no exigeix una preparació excessiva ni un desplaçament molest o llarg fins al lloc on s'ha de practicar: un recorregut per muntanyes i boscos propers, o un cap de setmana coneixent a peu paratges naturals són suficients per establir un primer contacte amb aquest esport. A mesura que s'apleguen coneixements tècnics, experiència i resistència física es pot augmentar la llargada i la dificultat de les rutes.

Federacions de muntanya i organitzacions ecologistes coincideixen a assenyalar que es tracta d'una pràctica cada vegada més popular, però que indegudament es realitza amb freqüència. Els qui visiten esporàdicament les zones propícies per al senderisme no sempre s'adonen de les agressions a què poden sotmetre aquests paratges naturals i obliden un dels principis bàsics del senderisme: el respecte al medi ambient.

Tipus de senders

Un sender és un itinerari dissenyat per visitar llocs d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric i social a través de camins o pistes. Se'n distingeixen de quatre tipus:

• Senders de gran recorregut (GR): de distància superior als 50 quilòmetres, la seva senyalització (en roques i arbres) és blanca i vermella. Van aparèixer a Catalunya fa gairebé vint-i-cinc anys, a causa de la seva proximitat amb França, on el projecte havia avançat molt a partir de 1945. El GR7 -primer gran recorregut espanyol- es va començar a senyalitzar el 1974, però fins a mitjan anys vuitanta no es van crear al nostre país comitès de senders dins de les federacions territorials de muntanyisme.
• Senders de petit recorregut (PR): la distància d'aquests senders és d'entre 10 i 50 quilòmetres i se senyalitzen en blanc i groc.
• Senders locals: no superen els 10 quilòmetres i s'indiquen en blanc i verd.
• Senders urbans: circumscrits a un àmbit urbà, la seva senyalització és groga i vermella.

El calçat, bàsic

L'element bàsic per al senderisme és el calçat. Encara que qualsevol calçat còmode serveix per caminar per un camí en bon estat durant un parell d'hores, si pretenem fer-ho durant tot el dia, considerant que a la nostra ruta trobarem tota mena de terrenys, haurem de triar un calçat més apropiat. L'oferta del mercat és molt àmplia, encara que sempre hem d'optar per un que subjecti bé el turmell. Per a qui pensa adquirir calçat específic per a senderisme, el més adient és consultar un expert perquè ens assessori sobre els teixits d'última generació i sobre quin tipus de bota o sabatilla de tresc s'adapta millor a les seves necessitats.

La motxilla és també important, encara que per a sortides d'un dia no cal res especial: una mica de menjar, una gorra, un telèfon mòbil, una farmaciola bàsica i, segons l'època de l'any, una peça d'abric, ulleres de sol i un impermeable. Sens dubte, no s'ha d'oblidar l'aigua. I si pel camí trobem fonts (d'aigua potable, aneu amb compte) convé aprofitar-les per beure i omplir la cantimplora, no se sap mai on en trobarem una altra.

Sortejar els obstacles

  El senderisme no és un esport extrem, però requereix una tècnica superior a la de la caminada simple. El primer que cal aprendre és a mantenir la calma si sorgeix algun problema. I sortirem més fàcilment de les situacions difícils si no oblidem el telèfon mòbil, si deixem indicat a la nostra família o amics on ens dirigim i si caminem sempre acompanyats. Per creuar un riu (només si el corrent no comporta perill i la profunditat no supera el genoll), s'avança de pedra en pedra amb un peu darrere de l'altre, buscant l'equilibri dinàmic. En descendir pendents, cal baixar mirant el pendent i clavant els talons a cada pas per guardar l'equilibri i evitar les caigudes o rodolar de forma incontrolada. També hi ha truc per a les pujades: prendre-les amb calma, amb passos curts i caminant en ziga-zaga. És preferible evitar les zones d'esbarzers, arbustos espessos i bardisses, ja que sortir-ne pot resultar esgotador i implicar que acabem plens d'esgarrapades. A més, en aquestes zones és més fàcil perdre l'orientació. Si ens desorientem i no trobem la marca següent en una roca o un arbre cal tenir en compte els punts cardinals: el sol surt per l'est, es posa per l'oest i està al sud. Les molses dels arbres proporcionen una altra pista: indiquen el nord.

Si cau la boira, una de les dificultats més perilloses que presenta la muntanya, cal baixar fins a trobar un riu i seguir-lo, ja que sempre ens portarà a una població. Si ens sorprèn una tempesta elèctrica, cal evitar els llocs alts, ens haurem de desfer dels objectes de metall i buscar un camp ras per allunyar-nos dels arbres. Si es fa de nit, el millor és buscar un refugi entre els arbres i quedar-nos quiets fins que es faci de dia.

Senderisme respectuós amb la natura

• No abandoneu ni enterreu les escombraries. Dipositeu-les en un punt de recollida. Recolliu les deixalles que trobeu, encara que no siguin vostres.
• Atenció amb el foc. No encengueu fogueres, ni tan sols en llocs habilitats per a això. Porteu el menjar preparat.
• Respecteu i cuideu les fonts, els rius i d'altres cursos d'aigua. No hi vesseu sabó, detergent, productes contaminants ni residus de cap tipus.
• No convertiu la natura en un taller, no hi canvieu l'oli del cotxe ni el renteu en una sèquia.
• No feu acampada lliure. Respecteu els llocs que estan destinats a aquesta activitat. No destrosseu el terra cavant rases o forats al voltant de la tenda: espatllen el terreny i no serveixen de res.
• Marqueu la ruta. Si us heu recolzat en una fita que senyalitza la ruta, o us adoneu que aquest ha perdut roques, afegiu-ne una o dues més per mantenir-lo.
• No arrenqueu flors, branques, ni molesteu la fauna. Molts animals i plantes estan protegits per la llei, no ho oblideu.
• Utilitzeu el vehicle de motor el menys possible, utilitzeu-lo per desplaçar-vos per carretera i només l'imprescindible per pistes, i, si ho feu, circuleu a poc a poc i sense sortir-vos de les pistes. El soroll també és una forma de contaminació, per tant, eviteu generar soroll amb el vostre vehicle.
• Tanqueu portes, reixats, bernats, portes de cabana, etc. que trobeu pel camp, per evitar el pas de bestiar o d'altres animals.
• Creueu les terres de conreu pels senders, no trepitgeu els camps sembrats.
• Respecteu els camins. Les dreceres deterioren el sòl i creen barranqueres que poden fer desaparèixer el sender original.
• Els gossos han d'anar lligats perquè no molestin d'altres caminants ni espantin el bestiar o altres animals.

Algunes propostes de rutes de senderisme

• Pic de Majalasna (Madrid). Aquesta ruta es dirigeix fins al primer dels Siete Picos. Recorre part del Camino Schmid i la vall de La Fuenfría, passant per la prada de Navarrulaque i els Miradores de los Poetas. Se surt dels aparcaments de Majalvar i calen unes 5 hores per fer-la.
• El Cañón de Ríos Lobos (Sòria). La profunda gorja calcària solcada pel riu Lobos és una gran ruta, declarada parc natural. L'itinerari comença a Casarejos. Des del poble es baixa pel curs del rierol Valderrueda fins al cor mateix de la gorja. Es triga unes 6 hores a culminar aquesta gran ruta. (Centre d'Informació del Parc Natural, telèfon 975 36 35 64).
• El Hayedo de Tejera Negra (Guadalajara). Aquest parc natural es troba al racó nord-occidental de Guadalajara, en el terme municipal de Cantalojas, poble que li serveix d'accés i on es troba la caseta de vigilància del parc. Per visitar-lo els dies de Setmana Santa i caps de setmana i festius d'octubre i novembre és obligatori un permís. Per fer la reserva per al dia de visita truqueu al telèfon 949 88 53 00.
• Galardea (Navarra). En mig dels Pirineus occidentals, les valls de Baztán, Bidasoa, Cinco Villas i Malerreka ofereixen al caminant el marc eternament verd dels prats. Galardea és una de les moltes rutes i comença i acaba a la vila de Zubieta. Els seus 13 quilòmetres es recorren en tres hores i mitja.
• De Riglos a La Peña, pel coll de San Román (Osca). Travessa clàssica que permet de captar l'essència del Reino de los Mallos. Uneix les poblacions de Riglos i La Peña en un recorregut que passa per sota dels Mallos Pequeños, puja al coll de San Román i baixa a la Foz de Escalete. És molt suau, però llarga: se supera un desnivell de, amb prou feines, 270 metros i es requereixen al voltant de 5 hores per recórrer-la.
• La vall del Jerte (Càceres). Ruta que ha de ser visitada inexcusablement a la primavera, per contemplar en la seva esplendor la floració del milió de cirerers que cobreixen els pendents de la vall del Jerte. El camí s'inicia al port de Tornavacas.

Senderisme a Internet

• Web interessant sobre Astúries i com recórrer-la a peu i en bicicleta http://www.fortunecity.com/greenfield/fatcat/604/
• Rutes per Cartagena i comarca (Múrcia) http://www.geocities.com/isidrove/
• Senderisme per la serra de Ronda (Màlaga) http://www.lacave.org/senderismo.htm
• Rutes per la zona central d'Espanya http://usuarios.tripod.es/openworld/marcos/rutas.htm
• Senders de Catalunya http://www.terra.es/personal/galobi/

Relacions d'aquest contingut