Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Els punts de partida a la Xarxa: Cercadors

Internet es compara sovint amb una gran ciutat on és possible trobar informació sobre qualsevol tema, però en aquesta urbs falten mapes detallats que expliquin on hi ha totes i cada una de les biblioteques.

  Per això, els seus habitants es conformen amb guies incompletes que els orientin a la singladura per aquest oceà de webs. Això són els cercadors: pàgines web que analitzen la Xarxa perquè els usuaris trobin els llocs on hi ha la informació que necessiten.

Els cercadors es divideixen bàsicament en tres tipologies diferents: índexs, robots i metabuscadors. L'ús dels tres sistemes no presenta grans diferències, per la qual cosa és possible que els usuaris no distingeixin en quin dels tres realitzen habitualment les cerques. Tots mostren un requadre en el qual l'internauta ha d'introduir els termes clau que vol trobar. El que varia és la forma com s'ha de plantejar la qüestió, ja que en alguns casos es pot complicar amb elaborades regles lògiques. Però no cal preocupar-se, la majoria compta amb punts en comú. Això sí, no hi és sobrer llegir detalladament l'ajuda que ofereix cada eina per treure-li tot el potencial.

Índexs, els pioners

Van ser els primers cercadors a Internet i encara avui són unes de les millors vies per trobar webs de qualitat. El seu funcionament és molt simple: només afegeixen a la seva base de dades les pàgines que han sol·licitat la inclusió de forma expressa. A més, en molts d'ells un operari de carn i ossos ha de donar el vistiplau a les noves incorporacions. Aquest fet limita el nombre de pàgines entre les quals es realitzen les cerques, però garanteix que les que apareguin responguin a les expectatives.

Robots, quantitat sense ordre

Al costat oposat dels índexs s'enquadren els robots. Aquests cercadors no esperen pacientment que els gestors de les pàgines els donin d'alta. Disposen de programes (aranyes, en l'argot internauta) que recorren la Xarxa de cap a peus per incloure a les seves llistes de forma automàtica totes les webs que troben pel camí. En principi, podria semblar un sistema més avançat, però pateix un gran llast: les respostes inclouran totes les pàgines que, d'una forma o una altra, incorporin les paraules sol·licitades. Al cercador li és indiferent que apareguin fora de context o que la pàgina mostri informació desfasada i sense interès.

L'única mesura per ordenar els resultats i situar una web abans que una altra consisteix en què les paraules sol·licitades es repeteixin al llarg de la pàgina i se situïn a prop de la capçalera. La conseqüència més evident d'aquesta mesura és que una cerca amb milers de resultats serà poc operativa, ja que obligarà l'internauta a comprovar cada resposta per veure si s'adequa al que esperava trobar. En casos concrets (trobar la lletra d'una cançó o tot el que es refereix a un personatge), es tracta d'un sistema vàlid però, en general, obligarà l'usuari a una feina extra per esbrossar els resultats. El robot o motor de cerca més clàssic és Altavista, però en l'actualitat Fast Search li ha usurpat la primacia quant a nombre de pàgines enllaçades.

Metabuscadors, per a cerques ingents

Quan ni amb els índexs ni amb els robots es troba el que un vol, sempre queda l'opció dels metabuscadors. A diferència dels anteriors, no compten amb cap base de dades pròpia en la qual es pot fer una llista pròpia de pàgines recomanades. Es limiten a redirigir les preguntes que reben a diversos cercadors alhora. D'aquesta manera, aconsegueixen un nombre ingent de resultats que ofereixen sense cap tipus d'ordre. Solen ser complicats d'utilitzar, però quan no es troba una pàgina en concret es converteixen en l'única sortida, per la qual cosa resulta convenient aprendre a manejar-los.

Google, cas a part

  En rigor, a més d'aquestes tres categories, hi ha una quarta que inclou un únic cercador: Google. És aclamat per la majoria d'experts com el millor de tots els que habiten l'espai digital. El seu èxit és haver unit els avantatges dels índexs i dels robots en un sistema que inclou una gran quantitat de webs però que, alhora, utilitza un sistema automàtic per jerarquitzar-los. D'aquesta manera, els que apareixen primer solen ser els més importants, amb tot el que això implica.

Tot el sistema s'estableix en un concepte tan simple com brillant: les webs de més qualitat són esmentades amb més profusió que les mediocres. Així, el sistema mostra primer les que més vegades apareixen en altres pàgines. I el cert és que funciona. A més, es tracta d'un dels pocs cercadors que no ha canviat a portal. Això és, ofereix únicament i exclusivament cerques: ni correu electrònic, ni xat, ni desenes de canals que alenteixin la càrrega de les pàgines. Una autèntica joia que no mostra publicitat i basa el seu negoci a revendre el seu sistema de cerca.

L'elecció de cercador és bàsica per moure's amb diligència per Internet. Els resultats que ofereixen els diferents sistemes poden no assemblar-se en res, ja que cada un analitza la Xarxa amb un prisma diferent. És important conèixer els seus avantatges i inconvenients per ser capaços de treure'ls tot el seu suc. Al final, l'internauta crearà una rutina pròpia en la qual utilitzi un nombre limitat de cercadors que sadollin la seva gana de ciberespai.

Navegar a la carta

Google: El més simple i potent. La seva imatge austera amaga un sistema complex que mostra les pàgines més rellevants per sobre de la resta.

Yahoo!: Va ser un dels primers cercadors de la Xarxa i encara avui manté la seva primacia. Té edicions especials per a la majoria de països industrialitzats (a Espanya està a www.yahoo.es).

Altavista: Al seu temps va ser un dels que més visites congregava; avui roman com un dels més coneguts. Les diferents versions de cap a cap del món repeteixen mimèticament el que ofereix la seva central de Palo Alto, a Califòrnia.

Terra: El portal hispà és hereu d'un dels primers cercadors en espanyol: Olé. Actualment i des de l'adquisició d'un altre dels grans, Lycos, ofereix, a més de les cerques, una enorme quantitat de continguts.

El índice: Conjunt de webs espanyoles ordenades temàticament. La selecció és encertada, però el disseny resulta una mica pobre.

Fast Search: Es prea de ser el més ràpid, però és també el que té catalogades més pàgines.

Ask Jeeves: Permet fer preguntes directes en llenguatge natural, com: "On puc trobar informació sobre gossos?" No és gaire precís, però indica com seran els cercadors en el futur.

Metacrawler: Una forma ràpida de realitzar cerques en més d'una pàgina alhora.

Buscopio: Recopilació de cercadors temàtics i generalistes. Navegar per les seves pàgines deixa clar fins a quin punt hi ha eines per a tots els gustos.

Webcrawler: Metabuscador que pretén acabar amb la imatge d'eines difícils que sempre han tingut aquesta classe de pàgines. Inclou múltiples serveis.

Open Directory: Amplíssim directori mundial que delega en voluntaris de tot l'orbe la inclusió de noves pàgines. S'adapta a l'idioma local i ofereix peculiaritats per a cada país.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto