Indemnització per diagnòstic equivocat

Una pacient va anar a un metge otorinolaringòleg a causa d'una malaltia a les oïdes. Va ser sotmesa a diversos tractaments, sense resultat positiu, en funció del diagnòstic d'otitis mitjana crònica bilateral. Posteriorment, se li van practicar fins a quatre intervencions quirúrgiques, però el seu estat va empitjorar i es va agreujar amb paràlisi facial. Davant d'aquesta situació, el metge va realitzar una única prova de tuberculosi òtica, que va donar resultat negatiu. La pacient va consultar un altre especialista i, després de diverses proves, li van diagnosticar otitis mitjana tuberculosa i va ser sotmesa a un nou tractament gràcies al qual va evolucionar favorablement.

El Tribunal Suprem considera, en sentència del 3 de novembre de 2000, que va quedar acreditat que durant el període en què el primer otorinolaringòleg va tractar la pacient no va saber curar-la, tot i ser metge especialista. No va emprar adequadament els mitjans que la ciència li facilitava i va obrar amb imprudència, ja que només va practicar una anàlisi tardana de tuberculosi òtica i es va aferrar al resultat negatiu, sense comprovar la correcció de l'anàlisi ni practicar una segona anàlisi confirmatòria. Així, va posar en perill la salut de la pacient. Encara que l'obligació mèdica és de mitjans i no de resultat, la negligència del professional va quedar acreditada en aquest cas, per la qual cosa l'otorinolaringòleg va ser condemnat a indemnitzar la pacient amb quinze milions de pessetes.

El Tribunal Supremo considera, en sentencia del 3 de noviembre de 2000, que quedó acreditado que durante el periodo en el que el primer otorrino trató a la paciente no supo curarla, aun siendo médico especialista. No empleó adecuadamente los medios que la ciencia le facilitaba y obró con imprudencia, ya que sólo practicó un tardío análisis de tuberculosis ótica y se aferró al resultado negativo, sin comprobar la corrección del análisis ni practicar un segundo análisis confirmatorio. Así, puso en peligro la salud de la paciente. Aunque la obligación médica es de medios y no de resultado, la negligencia del profesional quedó acreditada en este caso, por lo que el otorrino fue condenado a indemnizar a la paciente con quince millones de pesetas.

Relacions d'aquest contingut