Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

Com pagar les despeses comunes: Comptes separats o conjunts?

Com gestionar les despeses domèstiques? Aquesta és una de les qüestions a les quals una parella s'ha d'enfrontar tard o d'hora si la seva relació es consolida i inicien una vida en comú

  Parlar obertament de diners incomoda la majoria, però resulta innegable que el seu ús racional i just també ajuda a fer que la vida sentimental es desenvolupi satisfactòriament. Hipoteques, factures i altres despeses comunes hauran d'abonar-se d'acord amb la fórmula que cada parella decideixi adoptar, ja que no hi ha receptes universals per a l'economia domèstica. Cada família i les seves circumstàncies determinaran la millor manera de fer-ho, i per això resultarà de gran ajuda conèixer les diferències, els avantatges i desavantatges dels comptes bancaris comuns.

Cada parella, una decisió

Encara que cada cas mereixi una decisió diferent, quan tots dos membres de la parella treballen generalment es recomana mantenir tres comptes diferents: un destinat a despeses comunes i els altres dos per a ús exclusiu de cada membre de la parella. El compte conjunt s'alimenta dels altres dos dels quals rep un percentatge mensual dels ingressos de cada cònjuge o una quantitat fixa que acorden les parts. D'aquesta manera, tots dos assumeixen les despeses comunes, però mantenen la seva independència econòmica. Definir la quantia que es destinarà a aquest compte no és fàcil, i convé considerar dues qüestions: les despeses fixes que es compartiran com a nucli familiar i, com que els ingressos de les dues parts seran presumiblement diferents, quant haurà de dipositar cadascú al compte compartit, en funció del que guanya.

També es pot optar per assumir al 50% les despeses comunes: tot és vàlid mentre es tracti d'una decisió presa per tots dos.

Si una de les parts de la parella no treballa, convé organitzar d'una altra manera les despeses, intentant que qui no té d'ingressos no quedi en situació de dependència. Per això, en un nucli familiar amb una sola font d'ingressos l'opció més habitual són els comptes conjunts.

Flexibilitat davant dels imprevistos

  Però la vida familiar està plena de despeses imprevistes i és important preveure la manera com s'organitzaran els comptes domèstics si les circumstàncies varien. Amb l'arribada de nens, per exemple, la mare pot optar per deixar la seva feina temporalment o per reduir durant un temps la seva jornada laboral, amb la qual cosa la seva nòmina disminuirà. Així mateix, pot passar que un dels dos perdi la feina. En totes dues situacions i en alguna altra que la vida domèstica ofereix, el compte comú veurà descendits els ingressos, per la qual cosa s'haurà de preveure que mantingui el nivell suficient per afrontar les despeses obligatòries.

Comptes indiferents o comptes conjunts

Quan una parella decideix obrir un compte comú, s'han de tenir presents les diferències entre un compte indiferent i un de conjunt, ja que varien substancialment en la llibertat d'ús que ofereixen i en les conseqüències que en deriven.

En els comptes indiferents, només és necessària l'autorització d'una de les parts per utilitzar-los; en els conjunts, sempre se sol·licitarà la signatura de tots els titulars per realitzar operacions financeres al seu càrrec. En tots dos casos es pot contractar una targeta de crèdit o de dèbit amb càrrec als comptes, n'hi haurà prou que a l'apartat de titulars signin totes les parts, encara que el titular de la targeta sigui una sola persona, qui signarà com a tal al contracte.

Per obrir un compte indiferent o conjunt únicament es requereix la voluntat dels titulars i subjectar-se a la política del banc en la qual es registra. Normalment el contracte es realitza directament a l'entitat, en presència dels titulars. Important: si no s'indica el contrari, el banc obrirà un compte indiferent.

Comptes conjunts no maritals

Els comptes conjunts s'empren també de forma habitual a les empreses, sobretot a les pimes (petites i mitjanes empreses), o per resoldre problemes d'herències familiars. Gràcies a les signatures conjuntes, és a dir, la necessitat de les rúbriques dels propietaris per a qualsevol operació, cada soci o familiar limita l'operativitat de la resta. Això obliga a notificar a la resta dels titulars del compte totes les accions financeres que es volen realitzar. L'experiència assenyala que, al final, els mateixos socis, o els germans, acaben facilitant els documents de pagament a la persona amb qui comparteixen la titularitat perquè, davant de determinats problemes, pugui retirar fons sense consentiment previ. Així mateix, aquesta fórmula permet la possibilitat de canviar la titularitat de les signatures sense cap més problema, l'únic necessari és revocar les ordres: totes les persones que van obrir en el seu dia el compte es reuneixen de nou i decideixen quina serà la nova opció per operar.

En cas de separació matrimonial s'ha d'anar amb molt de compte amb tots els comptes que figurin a nom de tots dos, i recordar si inclouen targetes de crèdit, hipoteques o préstecs. L'historial de crèdit es pot veure afectat adversament si un dels dos titulars no maneja els seus comptes conjunts adequadament.

Si hi ha un saldo a pagar en un compte conjunt, els dos cònjuges són responsables davant de la llei. Això s'haurà de tenir en compte quan se signi un conveni de separació, ja que en la sentència o en el conveni es determinarà qui es fa responsable dels pagaments d'hipoteques o préstecs, si n'hi ha, o si aquests es continuen fent conjuntament. La casuística és variadíssima i el banc no coneix la situació personal dels titulars del compte. Una alternativa en aquests casos consisteix a bloquejar el compte, a fi que l'altre titular no hi pugui operar. Per a això, tan sols és necessari adreçar-se al banc i sol·licitar-ho demostrant ser titular del compte en qüestió.

Important: si no s'indica el contrari, el banc obrirà un compte indistint

Avantatges i inconvenients

Si un matrimoni sol·licita un crèdit mitjançant un compte indiferent, aquest compte pot ajudar-los si tots dos tenen un historial creditici sòlid però ingressos insuficients com a individus. També ajudarà el cònjuge amb pitjor perfil econòmic a obtenir el préstec que no se li hauria concedit si l'hagués sol·licitat per si mateix. Tanmateix, aquest tipus de comptes indiferents obliga cada cònjuge a pagar els deutes.

Per tant, en cas de separació, un dels excònjuges pot efectuar grans despeses sobre el compte, no pagar i arruïnar l'historial creditici de l'altre. Els comptes conjunts, en canvi, requereixen l'autorització de tots els titulars per realitzar operacions i ofereixen una operativitat limitada. Aquesta opció es pren per motius de control: ningú pot utilitzar aquest compte sense el consentiment dels altres titulars. Encara que la mesura pot suscitar desconfiança o recel en la resta dels propietaris del compte esmentat, i malgrat que hi ha un rerefons de veritat en això, el cert és que en ocasions es plantegen com els més convenients. S'utilitza molt en cas de matrimonis amb problemes, bé perquè es tracta de parelles mal avingudes o bé perquè un dels cònjuges sofreix alguna malaltia (alcoholisme, ludopatia...). D'aquesta forma, el compte conjunt és la millor solució per no quedar-se sense un duro del que hi ha dipositat al fons comú.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto