Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Sabatilles esportives de passeig: Diferències notables en qualitat

S'han analitzat 8 parells de sabatilles esportives de passeig, un producte multiús al qual no és procedent exigir les prestacions de sabatilles específiques per a un esport intens, com l'atletisme, el bàsquet, el futbol, el tennis o d'altres.

  La més cara va ser Reebok Classic, que costava 8.630 pessetes, i les més barates, a unes 6.000 pessetes, Slazenger 440025, Koops 20134110 i J'Hayber 1731.

Al laboratori es va realitzar un conjunt de proves, algunes massa exigents per a sabatilles d'aquestes característiques, però que, de tota manera, permeten establir diferències de qualitat entre unes i altres. Només Reebok, Nike Tour Plus i J'Hayber van superar almenys acceptablement totes les proves. La millor és Reebok, perquè J'Hayber va merèixer un "regular" tant en la unió de la punta a la sola com en la resistència de la sola a la flexió. I la de Nike va mostrar una capacitat d'amortiment (9%) inferior al d'altres si bé n'hi va haver de pitjors, com Adidas Stan Smith i Avia Classic men, amb amortiment nul.

Les proves en què es van detectar amb més freqüència característiques o prestacions deficients van ser l'absorció de la humitat de la plantilla, la unió de la sola amb la resta de la sabatilla i la capacitat d'amortiment esmentada. Koops 20134110 va ser l'única amb resultats insatisfactoris en proves exigibles a qualsevol calçat: resistència als estrips, resistència dels cordons o resistència de la sola a l'abrasió. Slazenger 440205 i Avia Classic men també van fallar en resistència de la sola i en les unions entre sola i sabatilla.

Tenint en compte tots els resultats, la millor de les analitzades és Reebok, la més cara, que ofereix prestacions superiors a les que cal esperar per a una sabatilla de passeig. Només el model de J'Hayber pot discutir el guardó de millor relació qualitat-preu a Reebok Classic, i ho fa pel seu preu competitiu (costa 2.635 pessetes menys), ja que la seva qualitat és inferior, tot i que acceptable per a una sabatilla de passeig.

Resistència als estrips

Aquest test sotmet una mostra rectangular del cos de la sabatilla a una força de tensió, una vegada iniciat un tall. Es mesura la força necessària per estripar completament la mostra, i les dades indiquen la resistència a l'estrip o el trencament de la sabatilla. Només dos van decebre. La de Salzenger va obtenir un resultat només regular, però el pitjor va correspondre al model de Koops, que es va qualificar de dolent. Les resistències més grans als estrips les van demostrar les sabatilles de J'Hayber, Avia i Adidas, totes amb un molt bé.

Els cordons són importants

Una de les moltes proves per comprovar la qualitat d'aquestes sabatilles va consistir a mesurar la resistència dels cordons. L'assaig va constar de dues parts: una comprovava la resistència dels cordons al trencament, mesurant la força necessària per aconseguir-los trencar. L'altra part de la prova determinava la probabilitat que els cordons es trenquessin com a conseqüència de la fricció continuada amb els traus pels quals passen per cordar la sabatilla. Per fer-ho, es va sotmetre els cordons a moviment a una pressió constant (un quilo) fregant el trau, i es va mesurar després el nombre de cicles necessaris per trencar els llaços.

Ja en els resultats, comentem que la resistència a la tensió dels cordons en totes les mostres va resultar molt bona llevat a Fila (acceptable) i a Koops, només regular. D'altra banda, la resistència a la fricció amb el trau va ser correcta en els cordons de totes les sabatilles estudiades.

Una sabatilla, amb plantilla poc resistent

En aquesta prova, "resistència de la plantilla a l'abrasió", se sotmet la plantilla a 12.800 cicles sobre una superfície, per simular la fricció interna del peu. Ens dóna una idea aproximada de quant resisteix aquesta sola interna a la pressió i fricció del peu de l'usuari. El pitjor resultat el va obtenir la sabatilla analitzada de Koops, l'única que va suspendre l'examen en deteriorar-se la seva plantilla als 6.400 cicles. La resta de marques va superar molt satisfactòriament el repte dels 12.800 cicles.

Absorció d'humitat, assignatura pendent

Aquest paràmetre està relacionat amb la comoditat i higiene del calçat, ja que mesura la capacitat que té per absorbir la suor del peu de l'usuari. Una mostra de cada plantilla es va sotmetre cada minut a l'addició de 10 centímetres cúbics d'aigua a una pressió de 80 Newtons fins a saturar-la. Els resultats mostren la quantitat d'aigua absorbida per unitat de superfície de la plantilla, expressada en mg/cm2. L'estàndard d'emissió mitjana d'humitat de la planta del peu és de 10 grams per cada hora d'exercici. Tenint en compte que una talla 41 té 170 centímetres quadrats de superfície, és necessari que cada centímetre quadrat de plantilla absorbeixi 60 mil·ligrams d'aigua cada hora perquè pugui absorbir els 10 grams requerits. La sabatilla amb millor capacitat d'absorció va ser, i amb diferència respecte de totes les altres, Reebook Classic, que va absorbir 111 mil·lilitres d'aigua. La seva capacitat assoleix gairebé les dues hores d'exercici, per la qual cosa va obtenir un molt bé. La segueix, però a distància, Adidas, amb 70 mil·lilitres absorbits. Nike, Avia i Hayber van rondar els 60 mil·lilitres. Aquestes quatre últimes sabatilles van aconseguir un bé. Slazenger va absorbir 49 mil·lilitres i es va haver de conformar amb un regular. Finalment, Fila i Koops van suspendre, amb 31 i 16 mil·lilitres absorbits a la prova, respectivament.

Resistència de la sola a la flexió

Per avaluar aquesta prestació, més relacionada amb un ús esportiu que amb el del passeig, es van realitzar 100.000 cicles de flexió a cada sabatilla i es va establir el moment en què apareix la primera esquerda i la mida de l'estrip, si n'hi ha, al final de la prova. Se simula l'exercici de caminar, perquè la sola, més (en certs esports, com el tennis o el bàsquet) o menys (en un passeig tranquil), es flexiona sempre. Els models de Reebok, Nike, Adidas, Fila i Koops van superar els 100.000 cicles sense que la sola es trenqués, per la qual cosa van aprovar molt folgadament. J'Hyber es va esquinçar als 45.000 cicles amb un tall de 25 mil·límetres al final dels 100.000, cosa que la va fer creditora d'un "regular". Slaznger es va esquinçar als 25.000 cicles amb un estrip de 35 mil·límetres al final de la prova, cosa que la va fer suspendre. I la sabatilla Avia es va esquinçar als 12.000 cicles, la sola va quedar totalment esquinçada als 75.000 cicles, és a dir, abans de finalitzar la prova. La seva qualificació va ser de "molt dolenta" en aquesta prova de resistència a la flexió de la sola. De tota manera, com a sabatilla de passeig pot servir.

La durada de la sola, important per a qualsevol sabatilla

La prova que mesura la resistència de la sola a l'abrasió (o fricció) refereix aproximadament el temps que romandrà la sola en bon estat després d'utilitzar la sabatilla. Una peça cilíndrica de la sola es carrega amb un pes d'1 decaNewton i s'arrossega sobre una superfície abrasiva de 40 metres, mesurant-se el volum de material perdut per la sola. Com menys perdi, més resistència mostrarà la desgast per la fricció amb el terra. A diferència del que passa amb altres paràmetres d'aquesta comparativa, qualsevol calçat de qualitat ha de superar aquesta prova. El millor resultat va correspondre a Fila i Nike. La sabatilla de Koops va ser l'única que va suspendre l'examen: va perdre 284 mm³ de sola, quan les altres (totes bé) no van arribar a perdre 200 mm³, i les dues millors es van quedar en menys de 100 mm³ de desgast.

La unió sola-resta de la sabatilla, millor en les de tipus cosit

Es va mesurar la força d'unió de les diferents parts de les sabatilles, com també el tipus d'unió (enganxat o cosit). Les tres amb la unió tipus cosit (Reebok, Nike, Adidas) van obtenir un resultat molt bo. La resta va oferir resultats dispars: la unió de Koops es va valorar com a bona, J`Hayber té una unió regular a la punta, Avia falla encara més en la unió de la puntera i, finalment, Slazenger presenta una unió deficient a la part central de la sola encara que bona a la resta de la sabatilla.

Energia restituïda al taló, o durada de l'amortiment

En aquesta prova es comprimeix el taló amb una força de 400 decaNewtons i es mesura l'energia restituïda, és a dir, la recuperació de la forma original. Com més percentatge d'energia restituïda, la durada de l'amortiment és més gran ja que el material es deforma menys. Està també relacionada amb la comoditat en caminar i amb les possibilitats de patir molèsties al taló. La durada d'Avia va ser la més gran (61% de restitució de l'energia). La segueixen Nike, Adidas i J'Hayber, si bé les tres primeres són precisament les que menys amortiment van demostrar. Per tant, tenint en compte els dos paràmetres, amortiment i deformació, el millor resultat és per a J`Hayber. Koops només va assolir el regular en aquesta prova doble.

Flexibilitat longitudinal, o la comoditat en caminar

Aquesta prova mesura la força necessària per doblegar la sabatilla 45 graus sobre l'eix longitudinal, aconseguint-se així una simulació del moviment de caminar i/o córrer. Pel que fa a aquest examen, les sabatilles més flexibles i, per tant, més còmodes, són les analitzades de Nike i Adidas. Les segueixen Reebok i Koops. La més rígida és Avia, seguida de J'Hayber, Slazenger i Fila.

Un altre test també relacionat amb la comoditat, la capacitat d'amortiment del taló. S'aplica una força de 65 quilos sobre el taló i es mesura la força de reacció rebuda, expressada com a percentatge. Quant més gran sigui l'amortiment al taló, menys força de reacció es rep. La millor va correspondre a Slazenger (30%). La segueixen J`Hyber (28%), també amb un bé, i Koops (25%) i Fila (23%), acceptables igual que Reebok, que es queda en el 16%. Nike va demostrar el 9% d'amortiment, un valor només regular. Adidas i Avia resulten, d'acord amb aquesta prova, les més incòmodes ja que no van esmorteir en res la força aplicada, fins i tot la van incrementar el 3% i 4%, respectivament. Totes dues van suspendre aquest examen.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto