Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Margarines: Més saludables i menys calòriques que les de fa uns anys

S'han analitzat vuit mostres d'un producte al que denominarem "margarina" encara que atesa la legislació vigent només Holland es pot considerar margarina, ja que per merèixer aquest nom és obligatori que contingui entre un 80% i un 90% de greix.

  La margarina és una emulsió sòlida i extensible del tipus "aigua en matèria grassa". Vita, Marget, Artua i Flora són "Margarina tres quarts" perquè tenen entre un 60% i un 62% de greix. Natacha, Tulipán i Ligeresa són "Matèria grassa per untar... % MG" seguida del seu percentatge de greix (55%, 63% i 42%, respectivament). La denominació era correcta excepte a Ligeresa (es presenta com a "Margarina vegetal lleugera" quan és "Matèria grassa vegetal per untar 42% MG") i a Tulipán, que diu que és "Margarina tres quarts" quan pel seu contingut gras (63%) no ho és. Totes vuit es comercialitzen en envasos de 500 i 250 grams i surten a una mitjana de 428 pessetes el quilo. Les més cares són Artua i Flora, que superen les 530 pessetes per quilo, i la més barata és Marget, a 212 ptes./kg.

La margarina, igual com la mantega, pertany al grup dels greixos i és un aliment energètic, de gran aportament calòric. Holland, l'única margarina en sentit estricte d'aquesta anàlisi, és la més energètica, amb 717 calories cada cent grams. Ligeresa, amb un escarit 42% de greix, és la menys calòrica: 371 calories cada cent grams. Des d'un punt de vista nutricional, aquestes margarines constitueixen una excel·lent font de vitamines A i E, totes dues liposolubles (solubles en greix). A més de les que contenen de forma natural, se'ls afegeix vitamines, i junt amb la A i la E n'incorpora també d'altres de solubles en greix. Natacha és l'única que no afegeix vitamines, per la qual cosa contindrà només les de la seva matèria grassa.

Aquesta anàlisi demostra que les margarines són avui més saludables que les de fa uns anys, per la seva menor proporció (una tercera part) d'àcids trans. Els trans són greixos insaturats que, procedents de la hidrogenació del greix de què es parteix com a matèria primera, es comporten en el nostre organisme com si fossin saturats. La hidrogenació es realitza industrialment per aconseguir margarines, que són greixos plàstics en estat sòlid, extensibles, fàcils d'untar i amb estabilitat davant l'oxidació. A més, aquestes margarines tenen menys greix que les de fa uns anys, cosa que les converteix en menys calòriques.

Són més saludables que la mantega, per la millor composició nutricional dels seus greixos i per la seva manca de colesterol.

Natacha és la que presenta millor relació qualitat-preu, ja que és una de les millors des d'una perspectiva nutricional, una de les més barates (342 pessetes el quilo) i la segona millor en el tast (6 punts). Ara bé, és l'única no enriquida amb vitamines. Holland i Marget són interessants: aconsegueixen 5 punts en el tast, la seva proporció entre greixos insaturats i saturats és satisfactòria i resulten encara més barates que Natacha.

Què és una margarina

El seu ingredient majoritari és la matèria grassa, composta per olis i greixos. A les margarines analitzades, els greixos són d'origen vegetal. Alguns fabricants informen de quina espècie vegetal procedeix el greix: Artua indica que es tracta d'oli de germen de blat de moro 100%, Marget enumera el tipus de greix i olis (soia, palma, palmiste i coco) i Vita indica que almenys el 60% de la matèria grassa és oli de germen de blat de moro. La resta només concreten que el greix és vegetal. El segon ingredient en aquestes margarines és l'aigua. Ligeresa és l'excepció, ja que l'aigua (56%) es troba en més proporció que el greix (42%). Amb la matèria grassa i l'aigua, els ingredients pròpiament dits, es forma l'emulsió. Els emulgents permeten que l'aigua i l'oli, líquids immiscibles (que no es poden barrejar), romanguin units, a més d'aconseguir aliments amb menys greix i calories. Els emulgentes són monoglicèrids i diglicèrids dels àcids grassos i lecitina.

D'altra banda, a totes les mostres se'ls ha afegit una mica de sal. La menys salada és Flora (0,3%) i la de més contingut en sal va ser Ligeresa (0,6%). Com a conservant, recorren al sorbat potàssic, mesurat en forma d'àcid sòrbic. Totes estan dins dels límits legals, 1.000 ppm (parts per milió) per als aliments amb més del 60% de matèria grassa i de 2.000 ppm per als de menys d'un 60%. La mostra amb menys sòrbic va ser Natacha (465 ppm), i la que més n'utilitza (900 ppm) Ligeresa. Les dues mostres tenen el seu límit legal en 2.000 ppm.

La margarina és una excel·lent font de vitamines A i E, liposolubles, és a dir, solubles en greix, que les consumim junt amb els greixos. A més de les que contenen de forma natural, se'ls afegeix més vitamines, també solubles en greix. Flora incorpora vitamines A, E i D; Artua afegeix A, D, E i B2; Marget fa el mateix amb la A i la E; i Tulipán, Vita i Ligeresa afegeixen vitamina A, D i E. Holland, per la seva part, afegeix vitamines A i E. Natacha és l'única que no afegeix vitamines, si bé contindrà les de la seva matèria grassa. Totes les que afegeixen vitamines, excepte Flora, indiquen la dosi per cada cent grams, com també el percentatge de la ingesta diària recomanada que s'aporta amb cada cent grams de producte.

A més dels ingredients esmentats, comuns a totes les marques, hi ha altres diferencials. Holland i Marget utilitzen pols de sèrum de llet. Tulipán, Ligeresa i Flora recorren a llet desnatada, que substitueix en part l'aigua. Ligeresa usa gelatina (proteïna que estabilitza l'emulsió d'oli i aigua) i, per això, dóna una quantitat d'extracte sec (2,2%) superior a la resta de les mostres. Flora afegeix fibra soluble (1,7%), segons indica l'envàs, la qual cosa fa que el seu extracte sec (2,1%) sigui el segon més elevat. Tulipán afegeix sals càlciques per enriquir la margarina en calci. La quantitat final de calci en aquesta mostra és de 120 mil·ligrams cada 100 grams, un 15% de la quantitat diària recomanada.

L'assumpte dels greixos

  Olis i greixos d'origen vegetal constitueixen la matèria primera de les margarines. Els olis de blat de moro, oliva, gira-sol i palma tenen gran quantitat d'àcids grassos insaturats (més saludables), com l'oleic i el linoleic; aquest últim és un àcid gras essencial: el nostre organisme no el pot sintetitzar i l'hem d'incloure a la nostra dieta. El de soia conté molt àcid linolènic, un altre greix insaturat. Les margarines també tenen greixos saturats, però menys que la mantega. Per a l'elaboració de margarina, els greixos d'origen vegetal són sotmesos a un procés d'hidrogenació durant el qual es formen nous àcids grassos saturats (anomenats "trans") mentre que part dels insaturats perd la seva configuració original. En una anàlisi de la revista EROSKI del maig de 1996, les margarines contenien una mitjana de 8,6% d'àcids trans i la proporció oscil·lava entre un 1,5% i un 16%. En aquesta anàlisi, realitzada gairebé cinc anys després, el contingut mitjà de trans va ser del 3%. Només Artua, amb un 15% d'àcids trans, i Ligeresa, amb un 4,8%, superen la mitjana. La resta van evidenciar un contingut inferior a l'1% d'àcids trans. També ha variat el tipus de producte, ja que el 1996 totes tenien més del 80% de greix i en aquesta anàlisi la mitjana de les vuit mostres era del 60% de greix. Per tant, podem concloure que les margarines han evolucionat adaptant-se a les expectatives del consumidor actual, preocupat pel consum de greixos saturats i per la ingesta excessiva de calories.

De tota manera, el procés d'hidrogenació que sofreixen les margarines comporta una pèrdua nutritiva respecte a la matèria primera, ja que es perden àcids grassos essencials, com el linoleic (molt convenients) i apareixen els trans (menys saludables i del tot prescindibles). El linoleic és un àcid gras essencial, però si es troba en la forma trans es comporta com un àcid gras saturat, per la qual cosa el nostre organisme l'utilitzarà només com a font d'energia. En definitiva, la margarina no té les mateixes característiques ni composició lipídica que l'oli o grassa vegetal de què parteix. La hidrogenació d'aquests greixos vegetals produeix un greix amb característiques diferents

Què la distingeix de la mantega

Una diferència essencial: la mantega és un aliment gras d'origen animal amb un 50% d'àcids grassos saturats, mentre que a la margarina, d'origen vegetal, la proporció mitjana de saturats és del 26%. El contingut màxim correspon a Ligeresa, amb un 33% de saturats. Les que menys saturats tenen són Holland, Flora i Natacha, amb un 27%. A Artua el contingut en saturats és el més baix (17%), però si tenim en compte el seu elevat percentatge d'insaturats trans (15%) -la seva influència nutricional en la incidència en el colesterol sanguini és similar als saturats-, dóna un total del 32% de saturats o equivalents. Per calcular la quantitat de greixos insaturats de cada margarina, s'han sumat el percentatge de greixos monoinsaturats i poliinsaturats i s'han restat després els àcids trans, que encara que estiguin inclosos dins dels insaturats no tenen el seu valor biològic i nutritiu.

La quantitat de greixos insaturats (majoritàriament àcid linoleic) és notablement superior a la margarina que a la mantega. El contingut mitjà d'insaturats en aquestes margarines (considerant que els trans, fins i tot sent formalment insaturats, es comporten com a saturats) és del 69%. Holland, Flora i Natacha superen el 72%, mentre que Vita, Marget i Tulipán tenen el 69%, Artua el 68% i Ligeresa un 61%. Per relacionar la quantitat d'insaturats amb els saturats, es calcula l'índex AGI/AGS (àcids grassos insaturats/saturats): com més gran és la proporció, més saludable resulta la composició dels greixos. La relació entre insaturats i saturats dóna en aquesta anàlisi una mitjana de 2,3, un valor molt més saludable que el de la mantega, que es queda al voltant de 0,6. Les més saludables (2,6) són Holland, Flora i Natacha i la menys interessant en funció de la composició dels greixos és Ligeresa (1,6).

La margarina no aporta colesterol, mentre que la mantega conté 250 mil·ligrams per cada cent grams, quan la ració màxima diària recomanada és de 300 mg.

En una dieta equilibrada, els lípids han d'aportar el 30% de l'energia. La tercera part ha de ser àcids grassos saturats, una altra tercera part insaturats, i l'altra ha de ser poliinsaturats. Convé que, almenys, entre el 2% i el 6% d'aquests àcids grassos sigui àcid linoleic.

En tast, resultats ben diferents

En general, l'etiquetatge de les margarines és correcte perquè aporten la informació obligatòria. A Ligeresa no és acceptable la denominació "Margarina vegetal lleugera". Totes indiquen que s'han de guardar al frigorífic o proporcionen la temperatura de conservació. Cap assenyala si es pot usar o no com a greix per cuinar. Vita i Flora incorporen informació afegida, ja sigui sobre la matèria primera utilitzada o sobre el producte en si.

Per realitzar el tast, com és prescriptiu, totes les mostres van ser estudiades en les mateixes condicions. Els tastadors van preferir margarines de color molt suau, més proper al blanc que al groc, amb una olor i sabor suaus, sense notes que remetin a ranci i amb gran capacitat de fusió a la boca. La millor va ser Artua que, amb 7 punts, va destacar en la majoria dels paràmetres. La segueix Natacha (6 punts). Per la seva part, Holland, Ligeresa, Marget i Vita van obtenir 5 punts. En aquest grup hi figuren totes dues amb més i menys percentatge de greix. A Holland (80% de greix), el sabor i l'olor amb prou feines van destacar. I a Ligeresa (només un 42% de greix) es va anotar un sabor molt intens amb notes de ranci, cosa que junt amb el seu color groguenc, va motivar que la seva valoració final fos només intermèdia. Flora i Tulipán van ser les més mal qualificades en el tast, amb 4 punts. Totes dues afegeixen ingredients extra: fibra soluble en el cas de Flora, i calci a Tulipán.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto