Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Comerç d'animals protegits: Un negoci il·legal que ven natura en perill d'extinció

El comerç de plantes i animals protegits és el tercer negoci il·legal més rendible del món, després del tràfic de drogues i la venda d'armes.

  Genera més de 2 bilions de pessetes anuals de beneficis i fa que 700 espècies de fauna i flora estiguin a punt d'extingir-se. Cinquanta mil primats, 140.000 ullals de vori, 350 milions de peixos tropicals i 4 milions de cactus són venuts il·legalment en un sol any. Aquestes xifres, aportades pel Fons Mundial per a la Natura (WWF), Adena, són només una mostra de l'estadística demolidora del comerç internacional d'espècies protegides, una de les causes més importants de la pèrdua preocupant de biodiversitat al món.

A més, cada any es poden comprar i vendre il·legalment a tot el món 5 milions d'aus vives, 10 milions d'unitats de pell de rèptil, 15 milions de pells de mamífers, 9 milions d'orquídies i 350 milions de peixos tropicals. Tots aquests éssers vius són apartats dels seus hàbitats naturals per acabar captius d'un medi que els resulta hostil. Prop de 700 espècies es troben en perill d'extinció com a conseqüència directa de la seva captura i comercialització il·legal posterior. A més, unes 2.300 espècies animals i 24.000 plantes estan amenaçades per aquesta raó.

Creix la demanda d'animals exòtics

Sens dubte, si aquestes captures es produeixen és perquè hi ha demanda d'éssers vius exòtics o de parts determinades del seu cos (ullals, caps de trofeu, pell...). La moda de tenir un exemplar diferent, únic, o l'estatus que dóna el fet de lluir pells singulars produeix una activitat lucrativa molt rendible i poc perseguida fins fa uns anys, en no concretar-se la possibilitat d'accions legals adreçades a sancionar severament els traficants. El 1975, vint-i-un països, entre ells els de la UE, van signar el Conveni Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres, CITES. Des de llavors, el tràfic es va convertir en un delicte que, segons l'aplicació del nou reglament europeu de 1997 basat en el CITES, suposa penes de presó de fins a 6 anys per als traficants. Tanmateix, i malgrat els controls internacionals, persisteixen la impunitat i la rendibilitat d'aquest negoci a causa que els canals de distribució i els delinqüents són difícils de descobrir; de fet, s'ha constatat que en moltes ocasions els infractors són els mateixos que negocien, també il·legalment, amb armes i drogues. A això cal afegir que segons SEPRONA, el servei de defensa de la natura de la Guàrdia Civil, tres quartes parts dels animals capturats moren durant les operacions de captura, transport i comercialització, amb la qual cosa es fan necessàries més captures per satisfer la demanda del mercat clandestí. Aquest comerç d'éssers vius protegits fa que s'alterin les poblacions animals, la disminució de les quals provoca efectes directes sobre d'altres espècies en desestabilitzar la cadena alimentària i causar la multiplicació de plagues d'insectes, la qual cosa acaba amb els seus predadors. Un exemple: la sobreexplotació de granotes bramadores a Àsia, amfibis que s'alimenten de mosquits portadors de malària, ha col·laborat a l'expansió d'aquesta malaltia.

El 30% del comerç il·legal del món passa per Espanya

A Espanya es desenvolupa (principalment, en concepte de trànsit) gairebé la tercera part del comerç il·legal d'animals i plantes protegits al món i, segons les autoritats duaneres, més de la meitat d'aquestes transaccions ocorren sense que siguin detectades. Durant el 1999, SEPRONA va cursar 7 actuacions relacionades amb delictes d'ecotràfic, va detenir quatre presumptes traficants i va presentar 254 denúncies administratives. La seva posició estratègica privilegiada des del punt de vista geogràfic converteix la Península Ibèrica en un lloc idoni per a tot tipus d'activitats comercials i de comunicació marítimes i aèries. A més, la Península acull per si mateixa una riquesa faunística envejable. Això indueix furtius, ocellaires, caçadors desaprensius, delinqüents i màfies organitzades a fer una batuda de camps i muntanyes a la recerca de víctimes per caçar i vendre, tant és que siguin óssos bruns, isards, galls salvatges, linxs, o fins i tot àguiles imperials o falcons peregrins, passant per tota mena d'ocells (incorrectament anomenats de gàbia, com si aquest fos el seu hàbitat natural) o tortugues. Com a conseqüència de tot això, Espanya és, junt amb Argentina, Indonèsia i Tailàndia, un dels quatre països més afectats pel tràfic il·legal d'espècies protegides pel Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES).

El nord compra, el sud subministra

La UE és el primer importador mundial de pells de rèptil, ja que compra gairebé 4 milions de pells; també és el segon gran importador de primats, després dels Estats Units, amb 46.000 exemplars; és el primer importador mundial de lloros, cacatues i similars, amb gairebé 1 milió d'exemplars (el 39% del comerç mundial); i el primer importador de boes i pitons vius, el segon de felins vius i el primer importador i exportador de plantes. Argentina, Indonèsia, Tanzània i Uruguai figuren com els països d'on procedeixen la major part de pistaciformes (lloros, guacamais, cacatues). Els Estats Units importen 300.000 lloros l'any amb destinació a botigues d'animals de companyia. També aquest país junt amb Japó, Espanya i França formen el grup d'importadors de pells de rèptil provinents d'Indonèsia i Argentina.

Segons SEPRONA, a les botigues de mascotes és fàcil trobar espècies de les 329 pistaciformes que s'inclouen al CITES. També és freqüent trobar exemplars d'amfibis com petites granotes, cocodrils, tortugues, peixos, serps i fins i tot petits primats. Un canal habitual de distribució d'espècies protegides, assegura Adena en un informe, són els mercats ambulants com el Rastro madrileny, la Rambla barcelonina o els mercats ambulants de la Comunitat Valenciana i, fins i tot, a la rebotiga de nombrosos locals ben coneguts per tots els experts.

No tot el comerç d'espècies protegides és il·legal

La venda d'animals protegits pot ser legal quan el comerciant acredita que l'animal procedeix d'una importació autoritzada, que només ho pot ser si porta un certificat CITES. Encara que dins de la legalitat, a vegades pensem que l'animal que mantenim retingut a la nostra llar es troba en condicions excel·lents a la seva "nova casa", però amb aquesta actitud l'únic que aconseguim és que l'espècie viatgi cap a un destí sense retorn: una extinció anunciada, ja que si s'altera els costums d'un animal és impossible tornar-lo al seu medi natural. SEPRONA reconeix que la persecució del delicte no resulta fàcil, atès que no consisteix només a anar als comerços i controlar els espècimens que tenen en venda i acarar la documentació, cosa que es fa regularment. La col·laboració i la conscienciació social són una mesura preventiva imprescindible per evitar que es continuï explotant indegudament la natura. Sense demanda no hi ha comerç. Però el problema no és tan senzill, perquè per a molts països subdesenvolupats un dels escassos sistemes de supervivència per als seus pobladors és explotar els seus propis recursos naturals. És clar que aquests països no són els que reben la part més substanciosa del benefici econòmic que produeix aquest comerç.

Les espècies més afectades

Rinoceronts, tigres, elefants, ximpanzés, caimans, lleopards, llúdria gegant, colibrís, aus i granotes exòtiques... es troben en perill d'extinció a causa de la persecució a la que es veuen sotmesos a fi d'obtenir-ne aliment, pells, trofeus, espècimens vius, objectes turístics, medecines tradicionals, plomes, cranis... i una infinitat de productes i restes derivades. Col·leccionistes, zoològics, laboratoris d'investigació biomèdica, botigues d'animals i la mateixa explotació per a consum intern són destinacions finals de les caceres

Les organitzacions defensores de la natura advoquen per una educació ecologista, entenent que el vertader amor per la natura és aquell que respecta que el millor hàbitat per als animals i les plantes és el natural. El medi habitual per denunciar qualsevol pràctica il·legal és SEPRONA (al telèfon 062), que insisteix que sempre que es vulgui adquirir un animal o una planta exòtica s'ha d'exigir el certificat CITES, atès que és l'únic que demostra que l'exemplar ha estat criat en captivitat a fi de ser venut. Si l'animal ens arriba com a regal, hem d'exigir el certificat per conèixer-ne la procedència, encara que es tracti d'una tortuga o un ocell "insignificant" per a la gàbia. Si la procedència de l'animal és il·legal, qui el posseeix comet un delicte i haurà de lliurar la documentació lícita de procedència. Però tenir els papers en regla no només serveix per evitar problemes amb la justícia: un animal de procedència il·legal no ha passat per la duana, la qual cosa vol dir que no té la inspecció sanitària corresponent i pot transmetre malalties exòtiques greus. Una altra peculiaritat és que hi ha alguns animals de difícil cura. Els veterinaris (si es recorre a ells i els tracten, una possibilitat remota ja que s'exposen a ser denunciats si no exigeixen els papers) no tenen per què conèixer a fons les seves peculiaritats i l'amo s'arrisca a tenir un animal perillós que produeix picadures verinoses, per exemple.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto