Lactància materna: L'alimentació de la dona influeix decisivament en la llet materna

Quan una dona embarassada reflexiona sobre la possibilitat de donar el pit al seu fill, és freqüent que tingui dubtes respecte dels canvis que ha d'introduir en la seva alimentació per oferir al seu bebè una llet materna de qualitat o si les seves mames, després del part, produiran suficient quantitat de llet per nodrir la nova criatura. Comptar amb la informació i preparació adequades per a la lactància pot significar per a la futura mare una enorme diferència en el record que guardi sobre aquesta dimensió peculiar de la seva maternitat. Per tant, és convenient preveure com s'alimentarà el bebè, conèixer les necessitats de la mare i del lactant, i els avantatges i inconvenients del mètode natural i de les denominades llets adaptades, l'alternativa que ofereix el mercat a la lactància materna.

Llet materna, el millor per al bebè

És el millor aliment per als infants, ja que a més de contenir tots els nutrients que necessita (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals i aigua) en quantitat i qualitat, la llet materna els proporciona anticossos que els protegeixen d'infeccions. La pujada de la llet s'esdevé normalment el tercer o quart dia posterior al part. Abans d'aquesta pujada, surt dels mugrons un líquid groguenc i una mica cremós, el calostre, molt ric en proteïnes, minerals i vitamines liposolubles que proporciona anticossos al bebè. Després, durant una setmana, es produeix "llet de transició" (més blanquinosa, aquosa i rica en greix, lactosa, vitamines hidrosolubles i calories que el calostre) fins que, al cap d'unes 3-6 setmanes s'estabilitza l'emissió de "llet madura".

Lactància artificial, una opció acceptable

Quan per qualsevol motiu (producció insuficient de llet, malaltia de la mare, impossibilitat per qüestions laborals, o per qualssevol raons personals) la mare no vol o no pot donar el pit al seu bebè es recorre a la lactància artificial amb biberons de llets adaptades. Les dones que opten per aquest mètode no s'han de sentir angoixades, ja que encara que aquestes llets no són tan completes com la materna, constitueixen un bon aliment. En algunes circumstàncies, el pediatre pot recomanar la lactància mixta, administrar al bebè llet materna i artificial alhora. Això passa, sense anar més lluny, quan la secreció de llet és escassa i el bebè rep a cada presa la llet del pit de la seva mare i a continuació el biberó amb la llet industrial. També pot passar que la mare no pugui donar el pit al seu bebè de forma regular per la seva feina, o que el pediatre recomani la lactància mixta per començar amb el deslletament.

Les llets adaptades o llets infantils són les úniques fórmules admeses com a substituts de la llet humana en l'alimentació del nounat i de l'infant de curta edat (1-3 anys). La majoria parteixen de llet de vaca, que sofreix modificacions importants per adaptar-la a la composició de la llet materna. A Espanya, l'opció per la lactància natural és molt superior a la del biberó, després de l'abandonament massiu (injustificat) que es va produir en la dècada de 1950, motivat per la creença errònia que les llets infantils eren nutritivament superiors a la llet materna. Els coneixements científics actuals demostren que la llet humana inclou un centenar d'elements absents en les fórmules de les llets adaptades que la substitueixen, malgrat que aquestes siguin molt correctes en la seva composició nutricional.

Beneficis concrets de la lactància materna

Organismes europeus, com l'ESPGAN (Societat Pediàtrica Europea de Gastroenterologia i Nutrició), i internacionals, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han desenvolupat programes per al foment de la lactància materna, basant-se en les raons següents:

Avantatges per a l'infant

• Conté anticossos que passen de la mare al lactant per ajudar-lo a combatre les infeccions. En prendre pit, el bebè corre menys risc d'agafar catarros, infeccions d'oïda o al·lèrgies com asma o èczemes, i es pot beneficiar dels efectes d'una vacuna, ja que si la mare pateix refredats, malalties de la pell o diarrea, aquests no són traspassats al bebè per la llet materna però sí que se li transmeten els anticossos que l'ajuden a protegir-se d'aquestes afeccions.
• És un aliment específic l'energia i els components nutritius del qual es troben en les proporcions adequades per cobrir les necessitats, creixents a mesura que passa el temps, del lactant.
• La llet de dona està a punt en qualsevol lloc, la ració sempre és la correcta, se serveix a la temperatura idònia i és fàcilment digerida pel bebè ja que coagula en grumolls fins i iguals que són tous i es desfan sense problemes. A més, no es necessita cap estri perquè l'infant pugui prendre aquesta llet.
• La composició de la llet materna, variable amb el temps, s'adapta a l'evolució dels requeriments nutritius del lactant. D'aquesta forma, estableix una regulació de la seva gana i evita la sobrealimentació que pot induir a l'obesitat infantil.
• Com que flueix directament del mugró a la boca del bebè, està exempta de manipulacions i lliure de possibilitat de contaminació pels gèrmens ambientals.
• Alletar el bebè és psicològicament beneficiós per a ell, perquè augmenta i millora la relació afectiva mare-fill.

Avantatges per a la mare

• La lactància fa que l'úter de la mare es contregui ràpidament i es redueixin les hemorràgies després del part.
• Alletar produeix en el cos de la dona una hormona que inhibeix el desenvolupament fol·licular i l'ovulació, i ajuda l'úter perquè torni a la seva forma i mida originals.
• Donar el pit ajuda les mares a recuperar el pes previ a l'embaràs perquè el greix emmagatzemat al cos durant la gestació es converteix en energia per produir la llet.
• S'estalvia temps i s'evita la tasca de comprar llet adaptada i de preparar biberons.

Problemes que la lactància pot ocasionar a la mare

La lactància materna no presenta cap desavantatge per a la mare, però ocasionalment poden sorgir els problemes següents:

• Pits obstruïts: quan puja la llet, el pit pot estar dur i transmetre sensació d'incomoditat. S'ha de donar el pit al bebè tan sovint com sigui possible i extreure una mica de llet mitjançant un extractor o "llevallets" per estovar-lo abans de començar la lactància.
• Mugrons inflamats o clivellats: quan el bebè no ajusta la seva boca correctament al pit, la lactància pot resultar dolorosa per a la mare, ja que els mugrons tendeixen a inflamar-se o clivellar-se. Les "mugroneres" permeten de continuar donant el pit fins que els mugrons es curen.
• Candidiasi: si els mugrons estan inflats, rosats o amb picors, o apareixen dolors profunds durant o entre la presa, el bebè o la mare podria patir candidiasi (infecció per càndida). S'ha de recórrer al pediatre i iniciar tractament (tant la mare com el bebè) durant unes dues setmanes. Passada la infecció, es pot continuar donant el pit.
• Mastitis: si els pits adquireixen un color vermellós i es mostren inflamats, calents al tacte i la dona té febre, és molt probable que els pits estiguin infectats. Si la mare ho tolera, pot continuar donant el pit però ha de recórrer al pediatre al més aviat possible.

Mare lactant: 500 calories més cada dia

La lactància és, en la vida de la dona, un període més esgotador que el mateix embaràs i les seves necessitats energètiques i nutritives són molt elevades (ha d'ingerir 500 calories extra cada dia per l'esforç metabòlic que implica la producció de llet).

Per compensar les pèrdues nutritives que pateix la mare només hi ha un mitjà: una alimentació adequada que es mantindrà mentre duri la lactància. Això no significa que s'hagi de menjar en excés, sinó que la dieta s'adapti a les noves necessitats. Amb això, s'evitarà que les mares s'engreixin durant aquesta època (una mica habitual) com a conseqüència d'hàbits alimentaris incorrectes adquirits durant l'embaràs. Convé controlar periòdicament el pes de la mare lactant, a fi d'elevar o rebaixar les calories de la dieta si el pes disminueix o augmenta. Això no obstant, en cap cas s'ha d'iniciar en aquest període una dieta excessivament baixa en calories (és a dir, menys de 1.500 calories diàries), ja que les demandes nutritives són molt elevades. A més, la mare que dóna el pit empra les reserves de greix acumulades durant l'embaràs per a la producció de llet, cosa que contribueix, junt amb una alimentació adequada, a recuperar progressivament el pes previ a l'embaràs. Una dieta hipocalòrica estricta és totalment desaconsellable perquè pot reduir la quantitat de llet produïda i conduir a un estat de malnutrició en la mare.

Relacions d'aquest contingut