Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Quan una dona embarassada reflexiona sobre la possibilitat de donar el pit al seu fill, és freqüent que tingui dubtes respecte dels canvis que ha d'introduir en la seva alimentació per oferir al seu bebè una llet materna de qualitat o si les seves mames, després del part, produiran suficient quantitat de llet per nodrir la nova criatura. Comptar amb la informació i preparació adequades per a la lactància pot significar per a la futura mare una enorme diferència en el record que guardi sobre aquesta dimensió peculiar de la seva maternitat. Per tant, és convenient preveure com s'alimentarà el bebè, conèixer les necessitats de la mare i del lactant, i els avantatges i inconvenients del mètode natural i de les denominades llets adaptades, l'alternativa que ofereix el mercat a la lactància materna.
És el millor aliment per als infants, ja que a més de contenir tots els nutrients que necessita (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals i aigua) en quantitat i qualitat, la llet materna els proporciona anticossos que els protegeixen d'infeccions. La pujada de la llet s'esdevé normalment el tercer o quart dia posterior al part. Abans d'aquesta pujada, surt dels mugrons un líquid groguenc i una mica cremós, el calostre, molt ric en proteïnes, minerals i vitamines liposolubles que proporciona anticossos al bebè. Després, durant una setmana, es produeix "llet de transició" (més blanquinosa, aquosa i rica en greix, lactosa, vitamines hidrosolubles i calories que el calostre) fins que, al cap d'unes 3-6 setmanes s'estabilitza l'emissió de "llet madura".
Quan per qualsevol motiu (producció insuficient de llet, malaltia de la mare, impossibilitat per qüestions laborals, o per qualssevol raons personals) la mare no vol o no pot donar el pit al seu bebè es recorre a la lactància artificial amb biberons de llets adaptades. Les dones que opten per aquest mètode no s'han de sentir angoixades, ja que encara que aquestes llets no són tan completes com la materna, constitueixen un bon aliment. En algunes circumstàncies, el pediatre pot recomanar la lactància mixta, administrar al bebè llet materna i artificial alhora. Això passa, sense anar més lluny, quan la secreció de llet és escassa i el bebè rep a cada presa la llet del pit de la seva mare i a continuació el biberó amb la llet industrial. També pot passar que la mare no pugui donar el pit al seu bebè de forma regular per la seva feina, o que el pediatre recomani la lactància mixta per començar amb el deslletament.
Les llets adaptades o llets infantils són les úniques fórmules admeses com a substituts de la llet humana en l'alimentació del nounat i de l'infant de curta edat (1-3 anys). La majoria parteixen de llet de vaca, que sofreix modificacions importants per adaptar-la a la composició de la llet materna. A Espanya, l'opció per la lactància natural és molt superior a la del biberó, després de l'abandonament massiu (injustificat) que es va produir en la dècada de 1950, motivat per la creença errònia que les llets infantils eren nutritivament superiors a la llet materna. Els coneixements científics actuals demostren que la llet humana inclou un centenar d'elements absents en les fórmules de les llets adaptades que la substitueixen, malgrat que aquestes siguin molt correctes en la seva composició nutricional.
Organismes europeus, com l'ESPGAN (Societat Pediàtrica Europea de Gastroenterologia i Nutrició), i internacionals, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han desenvolupat programes per al foment de la lactància materna, basant-se en les raons següents:
La lactància materna no presenta cap desavantatge per a la mare, però ocasionalment poden sorgir els problemes següents:
La lactància és, en la vida de la dona, un període més esgotador que el mateix embaràs i les seves necessitats energètiques i nutritives són molt elevades (ha d'ingerir 500 calories extra cada dia per l'esforç metabòlic que implica la producció de llet).
Per compensar les pèrdues nutritives que pateix la mare només hi ha un mitjà: una alimentació adequada que es mantindrà mentre duri la lactància. Això no significa que s'hagi de menjar en excés, sinó que la dieta s'adapti a les noves necessitats. Amb això, s'evitarà que les mares s'engreixin durant aquesta època (una mica habitual) com a conseqüència d'hàbits alimentaris incorrectes adquirits durant l'embaràs. Convé controlar periòdicament el pes de la mare lactant, a fi d'elevar o rebaixar les calories de la dieta si el pes disminueix o augmenta. Això no obstant, en cap cas s'ha d'iniciar en aquest període una dieta excessivament baixa en calories (és a dir, menys de 1.500 calories diàries), ja que les demandes nutritives són molt elevades. A més, la mare que dóna el pit empra les reserves de greix acumulades durant l'embaràs per a la producció de llet, cosa que contribueix, junt amb una alimentació adequada, a recuperar progressivament el pes previ a l'embaràs. Una dieta hipocalòrica estricta és totalment desaconsellable perquè pot reduir la quantitat de llet produïda i conduir a un estat de malnutrició en la mare.
A CONSUMER EROSKI ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI