Clàusula de submissió exclusiva del fur barceloní, abusiva

Unes editorials que venien enciclopèdies a terminis demandaven davant dels jutjats de Barcelona, d'acord amb el fur barceloní, els clients que no pagaven les quantitats degudes en el temps acordat. El domicili d'aquests clients no era a la ciutat comtal i s'havien de traslladar fins allà per als tràmits judicials, per la qual cosa el jutjat número 35 de Barcelona va plantejar al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quina havia de ser la legislació que s'havia d'aplicar en aquest cas, encara que a les clàusules de compravenda signades aparegués el fur barceloní. El Tribunal Europeu va estimar, en decisió del 27 de juny de 2000, que encara que la clàusula ho reflectís així al contracte, la qüestió del fur no havia estat negociada de forma individual entre el consumidor i el professional i es podia considerar abusiva. Segons aquesta decisió, el fet que el Tribunal que jutja l'impagament hagi de ser del territori on està domiciliat el professional, en perjudici del consumidor, produeix un desequilibri entre els drets i les obligacions de les parts signants del contracte. Per això, el Tribunal Europeu sentencia que, d'acord amb la Directiva europea 93/13 sobre clàusules abusives, ha de ser el jutjat nacional qui decideixi d'acord amb els criteris subministrats pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

Relacions d'aquest contingut