Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

Immigrants, buscant una oportunitat: Nadal lluny de casa, sense feina ni habitatge

El Nadal ens apropa un temps de nostàlgia, relacionem aquestes dates amb el retrobament familiar, les trobades disteses amb els amics...

Això no obstant, milers de persones que viuen a prop de nosaltres passaran aquests dies molt lluny dels seus familiars, fora dels seus països, en una terra estranya que volen conèixer i en la que volen viure.

  L'Informe Mundial de les Migracions 2000, publicat aquest octubre passat a Ginebra, denuncia que les polítiques d'immigració restrictives aplicades a la Unió Europea durant els últims anys han provocat la disminució del nombre total d'immigrants instal·lats legalment i l'augment del nombre de persones que entren clandestinament als països comunitaris. A Espanya, segons l'últim cens de 1999, viuen 550.000 estrangers establerts de forma legal però es calcula que unes 150.000 persones més resideixen al nostre país sense papers. A Espanya, el fenomen de la immigració encara és incipient: està encara molt lluny d'Alemanya que, amb 7.315.000 estrangers vivint en el seu territori, és el país que més nombre d'immigrants acull a Europa, seguit de França (3.600.000), el Regne Unit (2.125.000) i Bèlgica (890.000 immigrants).

La immigració, en xifres

Aquest any, 244.377 immigrants residents a Espanya han presentat els documents per acreditar que es trobaven al país abans del primer dia de juny de 1999 i sol·licitar així a l'Administració que legalitzés la seva situació. Però es tracta d'una conjuntura molt específica, ja que la Llei d'estrangeria (que es revisa aquests dies al Congrés dels Diputats) va obrir el termini perquè, de manera extraordinària, les persones que demostressin una estada de més de dos anys a Espanya poguessin obtenir els papers.

Aquest procés extraordinari per regularitzar la situació d'estrangers va finalitzar el 31 de juliol passat i s'espera que a principis del 2001 hagin estat revisades totes les peticions. La Delegació del Govern per a l'Estrangeria i la Immigració ha revisat ja 204.506 de les sol·licituds presentades, de les quals ha estimat positivament 126.731 i n'ha arxivat unes 4.624 per defectes (documentació incompleta o insuficient...). Un total de 73.151 estrangers han vist denegada en primera instància la seva sol·licitud per obtenir la documentació que acredita la seva situació legal, tot i que encara poden recórrer la decisió administrativa. De tota manera, es preveu que el nombre de permisos serà substancialment reduït els anys vinents.

Objectiu: trobar feina

Els qui no aconsegueixin engrossir la llista de "legals" es trobaran en la situació inicial en la qual es veuen abocats molts immigrants: arriben a Espanya com a turistes i en el millor dels casos són acollits per un familiar, amic o conegut. Tots els seus esforços se centren llavors en aconseguir un lloc de treball que els permeti d'alimentar-se i llogar un habitatge o una habitació. Han de superar la fase de trobar-se al país de manera irregular (un turista no pot treballar). L'objectiu final és aconseguir el permís de residència, que dóna dret a romandre al país i a ser contractat en les mateixes condicions que un treballador nacional. Però, per a això, han de trobar algú que els vulgui contractar i aquesta persona (tan estratègica per a qualsevol immigrant en situació irregular) es convertirà en el mentor que avali la raó per la que es queda a Espanya: ocupar un lloc de treball.

Permisos de contingents

A aquesta situació es pot arribar per la via ordinària, però també a través del permís de contingents. Els permisos de contingent són una fórmula per garantir la cobertura d'ofertes d'ocupació no ateses pel mercat nacional de treball. Cada província compta amb un nombre limitat de permisos, per això es formen llargues files davant de les oficines oficials que els tramiten. El poden sol·licitar persones que ja compten amb un lloc de treball o els qui volen aconseguir-ne un. El període de sol·licitud s'obre a finals de gener de cada any i finalitza quatre mesos després. El problema rau en què sempre són més les sol·licituds que les concessions, per la qual cosa, per a l'immigrant, comptar amb una bona qualificació professional o especialització en un sector que demandi feina resulta determinant. Aquest any 2000 es van concedir fins a un màxim de 30.000 autoritzacions per a la feina de treballadors estrangers no residents legalment a Espanya; encara no se sap què passarà l'any vinent amb aquesta fórmula.

Com se sol·licita la documentació

L'empresari o patró responsable de l'oferta de treball ha de formular la sol·licitud a les Direccions Provincials de Treball, Seguretat Social i Assumptes Socials o a les Oficines d'Estrangers, dependents funcionalment de les anteriors, a les províncies on n'hi hagi. També es pot cursar a la Direcció General d'Ordenació de les Migracions, als registres de qualsevol òrgan administratiu que pertanyi a l'Administració General de l'Estat o d'una comunitat autònoma o a les entitats locals concertades, i a les oficines de Correus.

Els models oficials es faciliten gratuïtament. Tots els impresos s'han d'emplenar correctament (qualsevol error pot repercutir negativament en la tramitació). El patró o empresari ha de signar els impresos en els llocs reservats a aquesta finalitat. Per tramitar l'expedient és necessari compulsar les còpies dels documents presentats i s'han de presentar els originals en el moment de formular la sol·licitud, tot i que l'autoritat competent també pot autenticar els documents (consolats, notaris, òrgans expedidors del document, etc.)

La Llei d'estrangeria, criticada per les organitzacions socials

El desembre de 1999 es va aprovar la nova Llei d'estrangeria al Congrés dels Diputats i es va tancar el procés iniciat un any i mig abans per reformar la Llei de 1985. Però passat el període electoral, el Govern va decidir reformar de nou la Llei aprovada l'any passat i vigent des de febrer d'aquest any. Les modificacions anunciades apunten a un retorn a l'òptica de la Llei del 85 i segons les ONG les conseqüències dels canvis anunciats són negatives, tant per a la situació de la població immigrada com per a la percepció social del fet migratori. Gairebé 60 esmenes sobre un total de més de 300 de plantejades s'han introduït finalment al text que es presentarà d'aquí a poc temps al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació. Les ONG insisteixen en què el pitjor de la Llei d'estrangeria és que manté al text el concepte d'"immigrant il·legal", cosa que suposa un pas enrere, que apropa de nou la Llei a la de 1985. Al nou text també s'hi recullen suggeriments del Poder Judicial, però cap dels relatives als drets fonamentals dels immigrants sense papers. Per a les ONG, la Llei perjudica els immigrants indocumentats. Qüestions com el retorn a les expulsions dels irregulars, la negació dels drets de vaga i associació als estrangers sense permís de residència o l'augment del termini d'estada exigit per accedir a la regularització permanent els condueixen a "témer que engrosseixi la bossa d'estrangers que viuen i treballen a Espanya però als que se'ls nega la condició de ciutadans". D'altra banda, segons les ONG, el Govern considera el fenomen de la immigració en termes economicistes i justifica la regularització d'immigrants sempre que beneficiï l'economia del país.

La pressió social que s'ha exercit sobre el primer esborrany, articulada per les ONG, partits de l'oposició, l'Església i diversos moviments socials, n'ha aconseguit suavitzar en part el contingut, tot i que encara (en la seva opinió) no s'ha aconseguit el més important: que es deixi de considerar aquestes persones com a legals o il·legals, és a dir, que els seus drets fonamentals no depenguin de la seva situació regular o irregular en l'àmbit legal.

El temor més gran de les ONG és que la Llei quedi suavitzada amb la introducció d'esmenes, però que els reglaments per a la seva aplicació alterin drets fonamentals d'aquestes persones.

ONG que ayudan y acogen inmigrantes

  • SOS Racisme. ONG d'origen francès creada el 1984 per respondre al racisme emergent al seu país. Pàgina web: www.sosracisme.org Telèfon: 93 412 60 12
  • CITE-CCOO. Centre d'informació per a treballadors estrangers. Vinculat a Comissions Obreres de Catalunya, funciona des de fa 14 anys. Telèfon: 93 481 27 20
  • Saier. Fundada fa 10 anys, engloba CITE i AMIC (UGT) i es dedica a oferir orientació jurídica, amb ajuda del Col·legi d'Advocats de Catalunya. Pàgina web: www.iepala.es/guia_ref/guia-f10.htm Telèfon: 93 292 40 78
  • Andalusia acoge. ONG formada el 1986 per diverses associacions d'ajuda als immigrants. Respon a les necessitats bàsiques dels que arriben a terres andaluses i intenta regularitzar la seva situació i trobar-los habitatges. Pàgina web: www.columbus-digital.com/huelva-acoge. Telèfon: 95 490 07 73
  • Col·legi d'Advocats de Saragossa. Ofereix des de la seva pàgina web una de les millors fonts d'informació sobre la legislació que afecta els immigrants. Pàgina web: www.reicaz.es. Telèfon: 976 29 27 56

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto