El banc o la caixa d'estalvis a la Xarxa: La comoditat del banc a casa

I encara que aquesta fórmula no va triomfar, va servir d'avenç al nou servei que ofereixen avui la gran majoria d'entitats financeres: la banca en línia.

  De moment, els bancs i les caixes d'estalvis adopten tres enfocaments diferents: considerar Internet un nou canal que s'uneix a les oficines i a la banca telefònica; crear bancs específics per competir exclusivament a la Xarxa o, com a tercera via, fer una aposta doble. En l'actualitat, la banca electrònica compta amb 644.000 clients a Espanya, la qual cosa representa un 18% dels usuaris d'Internet i un 1,6% de la població, segons dades recollides en un estudi editat per Arthur Andersen Consulting i BSCH Investment. Si es comparen aquestes proporcions amb el nombre de clients als Estats Units, es comprova que encara hi ha camí per recórrer: 14,2 milions d'usuaris utilitzen aquests serveis al país nord-americà, xifra que suposa un 18,2% dels seus cibernautes i un 5,2% de la seva població total.

Senzillesa i rapidesa del banc en línia

El sistema per accedir al banc o a la caixa en línia és realment senzill. N'hi ha prou amb sol·licitar a la sucursal tradicional de la que som clients l'accés a aquest servei. S'obtindrà una contrasenya i es definirà una clau amb la que s'accedeix a un lloc segur, amb garantia de privacitat, que mostra al client bancari el seu compte corrent o qualsevol altre producte (les línies de targetes de dèbit o de crèdit, els dipòsits, etc.). Les claus es requereixen sempre que es vulgui entrar a la pàgina i, una vegada dins, l'usuari pot operar amb la mateixa confiança que si es trobés a la finestreta d'una sucursal bancària tradicional o en un caixer automàtic.

Tot i que mitjançant la banca en línia és possible efectuar operacions financeres que comporten cert grau de complexitat (compra d'accions a la borsa, inversions en dipòsits, subscripció de deute públic), l'usuari se'n pot servir també com a un lloc de consulta i finestreta per realitzar transferències senzilles. Aquest és, precisament, el gran avantatge de la banca a la Xarxa: la senzillesa d'utilització i el concepte d'usabilitat (usability) amb què ha estat dissenyada. Dins de la pàgina personal es poden revisar el saldo i els moviments dels comptes, de forma general o seleccionant els ingressos (o despeses) des d'un dia determinat. De la mateixa manera, es verifica si ha estat cobrat el rebut de la llum, es controla la despesa de les targetes de crèdit o el pagament de la lletra de l'habitatge. A més de funcionar com a lloc de consulta, es poden donar ordres al banc com tornar un rebut i fins i tot realitzar un pagament a un altre compte corrent.

Comptes exclusivament en línia

Dins dels bancs que només operen a la Xarxa, el nombre de comptes en línia augmenta cada dia. Es tracta de dipòsits que només es poden obrir a Internet i ofereixen interessos de fins a un 5%, notablement superiors als habituals d'un compte corrent tradicional. Algunes entitats virtuals perden diners, ja que la batalla de captació de clients per a aquesta nova fórmula financera els obliga a oferir interessos molt competitius. De moment aquests comptes funcionen més que res com a dipòsits, a causa de l'alt rendiment que ofereixen. Als bancs que funcionen exclusivament a la Xarxa només cal entrar a la pàgina web corresponent i seguir les instruccions per donar-se d'alta. Sol·liciten les dades del titular (nom i cognoms, adreça, professió...) i demanen al client que decideixi quina serà la seva contrasenya perquè només ell pugui efectuar transaccions bancàries en aquest compte.

La signatura electrònica: garantia de seguretat

La principal preocupació dels usuaris del banc en línia és la seguretat dels seus comptes i de la transmissió de dades. Per això, les entitats financeres han articulat sistemes de protecció que doten els seus serveis de més fiabilitat. El principal repte per a la seguretat de les transaccions bancàries és garantir que és realment el client qui es troba darrere de les operacions. Per superar aquest repte s'ha implantat la signatura electrònica, un sistema legal que verifica la signatura personal o de l'empresa que opera a Internet, amb la que es demostra que veritablement és el titular del compte o de la targeta qui compra, ven o realitza les transaccions bancàries. El sistema és molt senzill. Una empresa s'encarrega de tramitar la signatura electrònica sol·licitada. Adjudica al titular una clau que només ell coneix i una altra contrasenya amb la que el reconeixeran els altres. Quan l'usuari vol rubricar una operació, assenyala la seva clau (que continuarà sent secreta), la qual li obrirà la possibilitat d'introduir l'altra contrasenya mitjançant la qual l'identificaran com a posseïdor de la primera. Aquest sistema s'implantarà d'aquí a poc temps per treballar amb tot tipus de documents de caràcter legal a Internet.

Relacions d'aquest contingut