S'han analitzat 10 videojocsi consultat experts de diverses especialitats: Els pares també s'han d'interessar pels videoj

  Aquesta forma d'entreteniment sense precedents és fruit de l'apogeu de la tecnologia informàtica i de la televisió. Els videojocs augmenten sense parar la seva quota en el mercat en detriment de les joguines tradicionals: les vendes de les joguines electròniques, grup del que formen part els videojocs i les videoconsoles, copen a Espanya el 24% del mercat de joguines, amb una clara tendència a l'alça iniciada fa dos anys, i dos fabricants de videoconsoles se situen entre els primers dotze llocs de venda de joguines.

L'increment de la popularitat dels videojocs -s'han venut mil consoles de Game Boy per hora des que van irrompre en el mercat- ha produït un intens debat sobre els efectes de la pràctica d'aquesta forma de lleure. Pares i mares contemplen parats l'enorme atracció que aquests jocs exerceixen sobre els seus fills. El desconeixement cap als videojocs -tot joc electrònic interactiu, amb independència del seu suport (CD-ROM intern, cartutx, CD, jocs en línia) i plataforma tecnològica (màquina portàtil de butxaca, videoconsola connectable al televisor, màquina recreativa, ordinador...)- ha motivat que s'hagi creat una opinió pública en la majoria dels casos contrària a aquesta classe de joguines. S'afirma que els videojocs creen addicció o "enganxen" i fins s'assegura que provoquen atacs epilèptics. Però també s'han elaborat estudis que recullen les excel·lències de l'ús dels videojocs, els quals en valoren els aspectes educatius, de superació i d'adquisició d'habilitats manuals i les seves possibilitats terapèutiques.

La revista CONSUMER ha volgut estudiar aquest fenomen, sense advocar per cap dels dos vessants d'opinió, per oferir una informació útil, adreçada principalment als pares i mares que no saben quina actitud han de mantenir respecte als videojocs. Es tracta de desmitificar aquests jocs i intentar animar els pares perquè s'hi apropin per així assessorar i guiar millor els seus fills. Per això, CONSUMER ha analitzat deu videojocs, dos de cada suport que ofereix avui el mercat: quatre videoconsoles (Nintendo 64, Game Boy, Dreamcast i PlayStation) i els ordinadors personals. Es van seleccionar dos videojocs dels suports esmentats, de forma aleatòria (els més venuts o els més recomanats en diverses publicacions), entre els quals ha intentat incloure els diferents tipus de joc (simulació, aventura, estratègia...). Es va crear un laboratori on joves jugadors, de deu a vint-i-cinc anys, tenien els jocs a la seva disposició i es decantaven per un o altre lliurement, sense que se'ls indiqués a què havien de jugar.

Les conclusions obtingudes indiquen que l'èxit dels videojocs rau en la gran afinitat que hi ha entre els valors, les actituds i els comportaments que promouen els videojocs i els imperants en la nostra societat. La varietat de formats, adaptats a diferents butxaques i circumstàncies, ha contribuït a fer que aquest tipus de jocs es converteixi en una de les activitats d'entreteniment més importants i, tot i que socialment es creu que els videojocs afavoreixen l'aïllament, diverses investigacions demostren que el seu ús és una activitat amb caràcter marcadament social. Els efectes positius o negatius de l'ús dels videojocs dependran de la família, dels pares, de la seva habilitat i encert en la selecció i en l'establiment del moment i la forma oportuna amb què els nostres fills els utilitzin. Quant al seu contingut, al mercat hi ha videojocs altament violents, racistes o sexistes, per la qual cosa els pares han de controlar l'ús dels videojocs i seleccionar els videojocs junt amb els seus fills.

Relacions d'aquest contingut