Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Energies renovables: Una implantació pobre i molt desigual a les diverses zones del país

La potència elèctrica instal·lada a Navarra mitjançant energies renovables és 20 vegades la de Múrcia, 10 vegades la de València, 7 vegades la del País Basc i La Rioja i 5 vegades la de Madrid

  L'encariment de les gasolines i els seus derivats ha evidenciat amb més força que mai la dependència que pateixen la majoria dels països respecte aquest combustible fòssil. Totes les mirades es fixen en les energies renovables que, a diferència del petroli, el carbó, el gas natural i l'urani, són inesgotables ja que la seva font d'emissió són el sol i el vent o els residus que genera l'activitat humana.

A Espanya, les renovables només suposen un 6,3% del total del consum energètic, una implantació similar al 5,8% de mitjana de la Unió Europea, però lluny encara del 12% que es va establir com a objectiu per al 2010 a la Cimera del Clima celebrada a Kioto fa tres anys. El ritme lent en la implantació d'infraestructures d'energies renovables (plaques solars, molins de vent, incineradores de residus...) al nostre país és produït fonamentalment, segons l'opinió dels especialistes, per l'escassetat d'informació pràctica que existeix sobre això i per l'absència d'una regulació legal clara sobre els requisits que han de complir les instal·lacions que produeixen aquestes energies inesgotables i més compassives amb el medi ambient.

Les energies renovables són el futur: no contaminen o ho fan molt menys que les convencionals i permetrien als països importadors de petroli i gas natural d'alliberar-se, almenys en part, d'aquest servei econòmic que tant dèficit comercial genera. El principal fre que sofreixen aquestes energies és la seva qüestionada rendibilitat econòmica i la presumpta incapacitat per competir en costos amb les tradicionals.

CONSUMER ha comparat, després d'estudiar la informació proporcionada per l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) i per les administracions autonòmiques, l'esforç que realitzen nou comunitats autònomes (Madrid, Catalunya, Navarra, el País Basc, la Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella i Lleó, La Rioja i Múrcia) en l'impuls de les energies renovables. Per calibrar l'aposta que es fa per aquestes energies s'han utilitzat dos barems: un, la quantitat màxima d'electricitat o calor que cada comunitat autònoma va poder generar amb aquestes energies renovables l'any 1999 amb les infraestructures que s'han creat per a aquest comès, la qual cosa es coneix com a "potència instal·lada"; i dos, el finançament, privat i públic, que es destina a aquestes energies. És a dir, la capacitat de producció, d'una banda, i la inversió, d'una altra.

Quant a les energies renovables que generen electricitat (eòlica, solar, incineració de residus sòlids urbans, centrals minihidràuliques, biomassa -residus naturals de boscos i agricultura-), destaca Navarra, amb 473 megawatts de potència instal·lada el 1999, fonamentalment obtinguts de l'eòlica i la minihidràulica. Si aquesta dada es relativitza en funció de la població i de la superfície de la comunitat foral, el seu liderat es reafirma. La segueixen Andalusia (amb 375 MW, però mediocres proporcions relatives segons població i superfície ), Castella i Lleó (364 MW, entre les millors en funció de la població però no si es relativitza segons la superfície) i Catalunya (319 MW, destaca en valorització energètica de residus sòlids urbans i en energia hidràulica). A l'altre extrem, el de les comunitats amb menys implantació d'energies renovables, tant en termes absoluts com relatius, figuren València i Múrcia amb 46 i 24 MW instal·lats, respectivament.

El País Basc, amb 70 MW (només es defensa en consum de biomassa per generar electricitat i en minihidràulica) figura també al furgó de cua, encara que la seva posició millora si es relativitza la seva potència en funció de la població i de la superfície. Madrid, per la seva part, ocupa una posició intermèdia però també mediocre, amb només 89 MW instal·lats en energies renovables, potència acceptable per a la seva superfície però molt escassa per a la seva gran població. La Rioja, amb només 68 MW, millora molt la seva posició si s'incorporen el factor població (és, després de Navarra, la segona millor, amb 0,25 kW per habitant) i superfície (novament la segona millor, amb 13,5 kW per quilòmetre quadrat).

Les renovables més importants al nostre país són la minihidràulica (suposa el 53% de la potència instal·lada de les que generen electricitat en aquestes nou comunitats) i l'eòlica, que representa el 36%. Crida l'atenció la implantació escassíssima de l'energia solar, que significa el 0,3% de potència elèctrica en energies renovables. Els residus sòlids urbans es queden en un 4% i el consum de biomassa assoleix el 7%.

En energies renovables que generen calor destaquen Andalusia (amb gairebé 800.000 tones equivalents a petroli, o "tep"), Castella i Lleó (421.000 tep) i Catalunya (302.000 tep) en el consum de biomassa, mentre que en col·lectors solars sobresurten Andalusia (gairebé 100.000 m2 de col·lector) Madrid (39.000 m2) i València (36.000 m2). Les pitjors posicions absolutes (les dades en funció de la població i de la superfície al quadre "Les energies renovables que creen calor") les ocupen La Rioja (tant en biomassa com en col·lectors solars) i el País Basc en col·lectors solars, amb menys de 1.000 m2.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto