La piscina de la que es feia publicitat no existia, ni tan sols s'havia de construir

Una constructora va cessar en la seva activitat edificadora i va retardar el lliurament d'un habitatge en una urbanització d'una zona residencial de Sevilla. Una vegada lliurat, els propietaris van comprovar que la piscina de la que es feia publicitat no existia i que l'entitat promotora-venedora no pensava construir-la. En vista d'això, els compradors van emprendre accions legals, tant pel retard en el lliurament de les claus com per les instal·lacions incompletes del complex. El Tribunal Suprem, en sentència del 15 de juny de 2000, va dictar que l'entitat mercantil havia d'indemnitzar els usuaris per no haver complert el que s'havia pactat, ja que entén que la publicitat s'integra al contracte i no se'n pot prescindir l'execució, encara que l'anunci de la piscina es fes de manera indirecta. Així mateix, es va imposar a la promotora una altra indemnització en concepte de les rendes de lloguer que van haver de pagar els compradors durant el període de retard de les obres, ja que l'Alt Tribunal indicava que l'empresa podia haver recorregut a una altra constructora per acabar l'obra en el termini, cosa que no va fer.

Relacions d'aquest contingut