La sogra de l'assegurat no era

El propietari d'un habitatge va concertar una assegurança multirisc que cobria el risc de responsabilitat civil del propietari de l'immoble davant tercers. D'acord amb les clàusules limitadores de la pòlissa, no tindrien la condició de "tercers" i, per tant, no tindrien de dret a indemnització amb càrrec a l'assegurança els cònjuges, ascendents i descendents del prenedor de l'assegurança i l'assegurat. El que va passar va ser que a conseqüència d'un incendi a l'habitatge va morir la sogra del propietari. La seva esposa va reclamar a la companyia d'assegurances la indemnització per responsabilitat civil a tercers. La companyia es negava a pagar la indemnització i ho feia en virtut de la clàusula limitadora que assenyalava com a "no tercers" els familiars ascendents i descendents del prenedor d'assegurança i de l'assegurat. L'esposa mantenia que, pel fet que el seu marit hagués concertat la pòlissa, la seva mare era un tercer amb dret a indemnització. La parella estava casada en règim de guanys, per la qual cosa tots dos eren copropietaris del pis i el Tribunal Suprem va considerar, en sentència del 16 de maig de 2000, que, per aquest motiu, l'esposa també tenia la condició d'assegurada i estava sotmesa a les clàusules limitadores de la pòlissa. Per tant, d'acord amb les condicions de la pòlissa, en ser la persona morta ascendent de l'esposa i en ser aquesta copropietària i assegurada, la dona morta (la seva mare) no es podia considerar com a tercer als efectes del dret d'indemnització per responsabilitat civil.

Relacions d'aquest contingut