Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Fa només dos o tres anys comptar amb un correu electrònic era no un luxe, sinó una raresa, gairebé una extravagància capritxosa. Però mireu què és el pas del temps, avui l'adreça electrònica s'ha convertit en un estri comú en molts llocs de treball i en una eina molt útil en les comunicacions interpersonals entaulades des de l'ordinador de la nostra pròpia llar.
La familiaritat amb què actuarà d'aquí a poc temps qualsevol ciutadà davant del correu per Internet és tan evident com ho està sent la implantació massiva dels telèfons mòbils. Però així com el número de telèfon és una dada que es proporciona només a qui ens interessa i la intromissió d'estranys i venedors telefònics resulta molt molesta, l'adreça electrònica és un lloc privat i, per tant, l'accés ha de ser restringit: no tothom ens pot enviar missatges. Els correus no desitjats no només s'entremeten en el nostre ordinador i en la nostra vida i molesten l'internauta, sinó que ens poden causar seriosos problemes.
Segons els experts, hi ha uns 263 milions d'adreces electròniques al món i cada usuari rep una mitjana de 30 missatges diaris. Es calcula que l'any passat el 70% d'aquests correus van ser missatges no desitjats. I en el futur (els televisors connectats a Internet funcionaran també com a bústies electròniques) s'espera que la situació empitjori, cosa que converteix en molt comprensibles les queixes dels cibernautes que no volen veure inundada la seva bústia electrònica amb publicitat o missatges aliens al seu interès que, a més, costa el seu temps (i diners, sempre que no es compti amb una tarifa plana) "baixar" de la Xarxa. Un estudi recent de Gartner Group entre usuaris de correu electrònic revela que nou de cada deu consumidors d'Internet són víctimes de la inundació de missatges, com a mínim una vegada per setmana.
Aquesta pregunta també se la fan els experts. Alguns usuaris diuen que no en tenen ni idea, d'altres pensen que les adreces es reparteixen a través de galetes (petites línies de codi que es generen automàticament quan l'usuari es connecta a Internet i absorbeixen la identitat de l'usuari i l'envien als qui recopilen, i paguen, aquest tipus d'informació. Molts d'altres opinen que la seva adreça l'obtenen els qui envien missatges indesitjats quan l'usuari s'inscriu voluntàriament en entrar a un lloc web o al dels proveïdors d'accés, que venen les adreces de correu dels seus clients a les empreses interessades. També afirmen que es poden originar dels diversos serveis, esdeveniments i xerrades que s'organitzen a Internet, on es demana a l'usuari que se subscrigui per concursar-hi o participar-hi.
La majoria dels usuaris, després d'eliminar aquests missatges publicitaris no desitjats amb una pèrdua de temps considerable, se solen queixar, abans o després, a algú. Uns responen remetent improperis a qui ha enviat el correu, d'altres es queixen al proveïdor d'accés d'Internet, alguns escriuen a la companyia que es beneficia del missatge no desitjat i uns altres (una minoria) ho comuniquen a amics i coneguts, però n'hi ha fins i tot de més animats que s'adrecen a instàncies de l'Administració per comunicar la seva queixa.
Davant del bombardeig electrònic de correu comercial no sol·licitat, hi ha empreses que ofereixen solucions. Per exemple, alguns programaris (programes informàtics) de correu electrònic incorporen eines per filtrar les frases més usades pels spammers, i si no són suficients l'usuari hi pot agregar altres eines que es pot baixar d'Internet.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI