Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Nicholas Negroponte, expert en Internet i Noves Tecnologies: "D'aquí a pocs anys hi haurà més objectes que persones connectats a Internet"

Nicholas Negroponte, un dels experts més prestigiosos a nivell mundial a Internet, va fundar el Media Laboratory del Massachusetts Institute of Technology (MIT), referent educatiu actual als Estats Units en matèria de revolució tecnològica en l'àmbit de la informació, i va treure a la llum la revista Wired. Ja fa cinc anys va escriure El mundo digital, un llibre avui gairebé mític on va predir les pautes i l'evolució del que avui és Internet.

 Es mostra convençut que l'explosió de les noves tecnologies tot just acaba de començar. Vegem algunes de les prediccions que va fer a Barcelona: les màquines es comunicaran entre si mitjançant Internet; els fabricants de rentadores ens les regalaran i passaran a cobrar-nos per cada rentat i per l'actualització dels programes informàtics que les fan funcionar; hi haurà més objectes que persones connectats a la Xarxa; el sud europeu, l'Amèrica Llatina i els països en vies de desenvolupament són el futur d'Internet. CONSUMER va poder escoltar Negroponte en el marc d'unes jornades sobre comerç electrònic que es van celebrar a finals de setembre a Barcelona. Presentem el contingut de la roda de premsa posterior a la seva conferència en format d'entrevista.

Continuarà Internet oferint-nos grans sorpreses?

És clar que sí. Fa 10 anys era en una reunió amb trenta especialistes considerats els pares d'Internet i es va llançar la pregunta de quantes persones estarien connectades a la xarxa el 2000. Ells van contestar que uns 10 milions, mentre que jo vaig dir que com a mínim 1.000 milions de persones navegarien per Internet el 2000. Em van mirar atònits i compassius, pensant que m'havia tornat boig. Però ho vaig encertar: per a finals d'aquest any uns 1.000 milions d'individus estarem connectats a través de la Xarxa.

Es parla molt del comerç electrònic. De quines xifres podem parlar sobre aquesta nova manera de comprar, per fer-nos-en una idea?

Aquí també hi ha previsions per a tots els gustos. Fa uns anys alguns experts van anunciar que el 2003 el volum de vendes del comerç electrònic seria de 327.000 milions de dòlars. Em vaig irritar i els vaig preguntar d'on havien tret l'escaig dels 27.000 milions. Cada vegada que fem una predicció ens equivoquem, però jo en faré una: el 2002 el comerç electrònic suposarà, a tot el món, uns 2 bilions de dòlars. Es calcula que d'aquí a tres anys, el 50% del comerç electrònic es realitzarà als Estats Units, el 40% correspondrà a Europa, un 5% al Japó, Corea i Taiwan i la resta del món es repartirà el 5% restant. Però creo que d'aquí a cinc anys aquest comerç en línia predominarà en els països en desenvolupament, sobretot a l'Amèrica Llatina, perquè si es compta amb un mínim d'infraestructura tecnològica el fonamental és que existeixi una cultura digital, intuïtiva. Si tingués 20 anys menys, invertiria els meus diners a Llatinoamèrica. És una gran zona on només es parlen dos idiomes (espanyol i portuguès), cosa que facilita el desenvolupament d'Internet, i la meitat de la població té menys de 22 anys. A això afegiria la millora i l'ampliació de la infraestructura de telecomunicacions i el fet que cap dels 50 països més pobres del món està a Iberoamèrica. Si ballen la samba, per què no navegaran per Internet?

Com es pot superar la marginació dels països pobres a l'accés a les noves tecnologies?

La diferència no és tant entre rics i pobres, sinó entre els que tenen accés a Internet i el que no. La solució és proveir d'accés a la Xarxa als qui no hi compten. I això no vol dir que s'ha de comprar un ordinador a cada nen i nena. En alguns països de l'Orient Llunyà, moltes persones comparteixen una connexió a Internet en un cafè i tots tenen la seva pròpia adreça electrònica. D'on procedia el virus I Love You? De Filipines, i no és una casualitat. Tanmateix, també hi ha circumstàncies que ennegreixen el futur d'Internet en els països en via de desenvolupament. A l'Àfrica, la corrupció dels governs i la pobresa actuen en contra del desenvolupament i també de la implantació d'Internet. Mentre als països del nord d'Europa hi ha un telèfon per persona, a l'Àfrica només n'hi ha un per cada 50 individus. Aquesta escassetat d'equipaments i infraestructures de comunicació juga en contra seu, però la situació sociopolítica d'aquest continent és el seu principal llast per al desenvolupament.

Quina és la situació d'Internet a Europa, avui dia?

Podem dividir Europa en tres franges. Una és la dels països escandinaus, on la penetració d'Internet és fins i tot més gran que als Estats Units; una altra és la dels països més rics (França, Regne Unit, Alemanya, Suïssa...) i una altra la dels països del sud (Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia). En aquests últims, la infraestructura no és tan bona però millora dia a dia. I per viure la cultura de la feina per hores, de l'economia submergida, del buscar-se la vida, del no-respecte sa a l'autoritat... que va com l'anell al dit a Internet i al comerç electrònic. La forma de vida llatina, menys rígida, menys reglamentista i més espontània, és més concorde amb la cultura digital que la mentalitat japonesa o l'alemanya. El consumidor d'Internet encaixa bé en una societat amb molta economia subterrània, ja que la Xarxa es nodreix de petites iniciatives a vegades poc o mal organitzades i no del tot reglamentades, de les que els més eixerits es poden aprofitar. Això vol dir que s'haurà de revisar la legislació en molts aspectes, entre altres els impostos, les taxes i els aranzels. Les lleis de molts països no estan preparades i s'hauran d'adaptar a l'economia d'Internet.

Veu algun fre per a aquest desenvolupament imparable d'Internet?

El problema més urgent, i que s'haurà de prevenir perquè no és tan llunyà en el temps, és que, com a conseqüència del gran ús que se'n fa, la Xarxa arribi a congestionar-se i deixi de funcionar amb un mínim de rapidesa i qualitat. La connexió ha d'estar sempre disponible perquè si no l'instrument esdevindria inútil. Hem d'evitar aquest col·lapse a les xarxes millorant tot el possible les infraestructures de les telecomunicacions.

Pot aventurar un perfil-tipus del consumidor d'Internet en un futur pròxim?

Li donaré un altre dels meus vaticinis que tant sorprenen: d'aquí a uns cinc o deu anys hi haurà més objectes connectats a Internet que persones, especialment els més comuns a les llars, les joguines i els electrodomèstics. El consum de joguines és tan gran que aviat hi haurà més Barbies connectades a la Xarxa que persones (als EUA, cada nena té més de sis d'aquestes nines de mitjana), i les Barbies de tot el món s'explicaran les seves confidències en diferents idiomes. El fabricant ens regalarà les rentadores també connectades a Internet i ens cobrarà per cada rentat i per l'actualització dels programes informàtics que fan funcionar l'electrodomèstic. A més, els circuits reemplaçaran els codis de barres dels productes i els permetran dialogar entre ells: una camisa, per exemple, podrà comunicar a una rentadora el programa més adequat per al seu tipus de teixit i color. Tots posseirem entre 5.000 i 10.000 microprocessadors que es comunicaran entre si, cosa que donarà peu a tot tipus d'indústries avui encara inimaginables.

Què opina dels hackers o pirates informàtics?

Veig positiu que existeixin joves autodidactes amb ambicions i que uneixin curiositat i coneixements. El futur és de la joventut i s'ha de pensar en els hackers com a investigadors que creen i col·laboren en el desenvolupament de les noves tecnologies.

Què ens diu sobre la Internet dels mòbils? Continuarà tenint avantatge Europa sobre Estats Units en aquest terreny?

L'avantatge que tenia Europa sobre els Estats Units en la telefonia mòbil es reduirà perquè les subhastes recents de llicències de telefonia mòbil UMTS, que han meritat sumes abundants de diners a les arques dels governs europeus, repercutiran aquest sobrepreu a la butxaca del consumidor. El cost de mil dòlars per usuari, que representa el desembossament que han realitzat les operadores, implica directament el fracàs de la tercera generació d'aquests mòbils, el valor afegit dels quals és la possibilitat de connectar-se a Internet. Així, l'avantatge que Europa tenia sobre els Estats Units en la telefonia mòbil desapareixerà i no ho farà només per culpa de la voracitat financera dels governs, sinó també perquè la tecnologia en la qual es basa -UMTS- no està prou avançada. Altres sistemes de comunicació sense fil restaran possibilitats a la que es coneix com a telefonia de tercera generació. Tant el GPRS, sistema similar a l'UMTS, que permet de connectar-se a Internet a una velocitat superior, com les xarxes Peer-To-Peer (d'igual a igual) competiran amb l'UMTS.

I què passarà amb les televisions?

La televisió és un mitjà excel·lent per connectar-se a Internet. D'aquí a cinc anys, conviuran la TV per cable, les plataformes digitals i les televisions tradicionals adaptades als nous mitjans. Això sí, totes oferiran una programació molt semblant.

Perquè els Estats Units és més actiu que Europa a l'hora de muntar negocis en la "nova economia"?

A Europa regeix una mentalitat molt conservadora. S'ha imposat la idea de no córrer riscs i de gaudir d'una feina fixa per a tota la vida; afavoreix el valor de la seguretat. A tot això, s'ha d'afegir la por al fracàs que estigmatitza el jove que no aconsegueix tirar endavant un nou projecte. Si a Europa una nova empresa a Internet triga a posar-se en marxa sis mesos, als Estats Units es fa en dos dies i si el negoci no funciona no passa res. El pitjor que et pot passar si fracasses en un projecte ambiciós i arriscat és que hagis après alguna cosa nova. Als Estats Units, l'entorn convida a assumir aquests riscs. Es valora molt socialment aquell que assumeix grans riscs i triomfa. Un dels aspectes més importants de la nova economia és que s'han d'escoltar els joves i valorar les seves iniciatives.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto