Aparcar al centre: 12 ciutats comparades: Aparcar suposa grans diferències quant a temps i cost

El desgast psicològic

Aparcar al centre de les ciutats resulta, la majoria de les vegades, incòmode i desagradable i acaba originant estrès. Fa perdre molt de temps i la incertesa de si arribarem a l'hora prevista al punt de destinació dispara els nostres nervis. Molts s'acaben enfadant amb altres conductors, amb els vianants i fins i tot amb els passatgers del seu automòbil. Enfrontar-se assíduament a aquesta situació fa que l'automobilista temi l'hora de posar-se al volant i comenci a sentir ansietat de forma anticipada, creant un cercle viciós que augmenta encara més l'ansietat. Aquest estat emocional influeix negativament en la seva manera de reaccionar davant les diverses circumstàncies del trànsit. Els esdeveniments que causen estrès cada dia provoquen reaccions com l'ansietat, les migranyes, els dolors musculars i les males digestions.

Circular per calçades saturades de trànsit i intentar aparcar al centre de les ciutats s'han convertit en activitats no per quotidianes menys irritants, frustrants i desagradables. Al revés, la seva quotidianitat accentua els problemes. És molt difícil acostumar-se a situacions tan estressants i requereix un gran autocontrol i enormes dosis de paciència. Aquestes situacions tenen relació directa amb l'estrès i produeixen una major activació del sistema nerviós simpàtic, encarregat d'ordenar a l'organisme una acció immediata. Augmenten així el ritme respiratori i cardíac i la pressió arterial, la qual cosa permet a l'ésser humà de respondre més ràpidament i eficaçment, i fa que circumstàncies de perill, com estar a punt de xocar amb un altre vehicle, es resolguin reaccionant a temps i frenant bruscament. Això no obstant, si la conjuntura no requereix una acció immediata, les sensacions producte d'aquesta major activació del sistema nerviós es perceben com a desagradables, perquè aquesta energia afegida no es canalitza ni s'utilitza i les palpitacions i la sudoració inquieten i es tradueixen en una cosa negativa. També augmenta l'activació del sistema nerviós perifèric, que regula el nivell de tensió dels músculs i executa els moviments. Per això, quan romanem llarg temps atrapats en un embús poden sorgir el maldecap, el mal de coll o el mal a l'esquena. I si l'estrès és intens, freqüent i durador es generen d'altres trastorns, com la sensació de fatiga, la falta de gana o la dificultat per concentrar-se. L'aparició de l'estrès, en realitat, depèn del fet que la situació es percebi o no com amenaçant. Si una persona es prepara amb calma i sensatesa per afrontar-la, l'estrès serà mínim. Si, al contrari, tradueix aquesta situació com una cosa horrorosa i injusta, la resposta comportarà tensió muscular, acceleració del ritme cardíac..., a més d'emocions negatives.

Les relacions socials que es guien per les normes de trànsit són les que destil·len més agressivitat. I, pel que sembla, és en aquest context quan es tenen més a prop armes i objectes punxants. L'estrès i l'increment de conductes violentes i agressives perjudica també la seguretat viària. La recerca d'un lloc per aparcar augmenta, a més, la fatiga dels conductors i aquest factor és perillós quan s'afegeix al cansament que suposa recórrer molts quilòmetres o el final de la jornada laboral. L'operació d'aparcar produeix més casos d'insolidaritat entre conductors que en d'altres d'igualment complexes, com el de l'avançament. La recerca d'un aparcament, d'altra banda, redueix l'atenció de l'automobilista davant la conducció pròpiament dita. Està tan concentrat a trobar una plaça lliure que es distreu de la conducció, la qual cosa augmenta la possibilitat de xocs amb d'altres vehicles i atropellaments a vianants. I, per acabar, l'estrès i la tensió que provoquen la recerca d'aparcament no finalitzen quan s'aconsegueix l'objectiu. Aquestes alteracions de l'ànim es mantenen si no s'ha estacionat el vehicle correctament o si s'està pendent de renovar la targeta de pagament de la zona blava, sistema que, tot i que és útil per regular el trànsit i buidar les places, crea situacions estressants en una societat que en té de sobres.

Desgast del vehicle

La conducció freqüent per carrers cèntrics perjudica el vehicle, que pateix un desgast més gran que transitant per carreteres interurbanes, i conduir pel centre de la ciutat suposa una despesa de combustible molt superior a fer-ho per carretera. A més, en circular a una velocitat molt baixa i realitzar moltes maniobres, el carburant no es crema bé i genera sutge que deteriora el motor, les vàlvules i les bugies del cotxe. Però el component que més es desgasta en conduir pel centre de la ciutat és l'embragatge. El conductor el fa servir molt a causa de l'elevat nombre de vegades que ha de parar i arrencar. A això cal afegir l'hàbit incorrecte d'esperar que salti la llum verda trepitjant l'embragatge. L'altra peça de l'automòbil que més es ressent quan se circula per la ciutat és el tub d'escapament, la vida del qual es pot reduir a la meitat. L'aigua que es produeix dins del tub no és expulsada i s'acumula, la qual cosa provoca que es rovelli. També els pneumàtics pateixen, sobretot quan se surt accelerant dels semàfors per culpa de les presses o dels hàbits incorrectes.

Per al conductor que circula molt per la ciutat o pateix molts embussos de trànsit

• No hem d'anar amb cotxe amb el temps just. Siguem previsors, pensem en la possibilitat d'un embús i informem-nos de les condicions del trànsit.
• No ens entossudim a estacionar a dos metres del lloc de destinació. Passejar uns minuts és saludable, ecològic i surt molt més barat que donar mil voltes amb el cotxe.
• Mantinguem la calma, és el millor per evitar accidents. Els que es produeixen a la ciutat solen ser lleus i ocasionen danys menors: xapa, fars o para-xocs, però hem de procurar sortejar-los.
• Alterar-se o enfadar-se dins del cotxe no serveix de res i només provoca malestar.
• Aprenguem a identificar i controlar l'ansietat. Davant situacions de gran estrès al volant, les tècniques de relaxació i respiració són molt útils, com també escoltar música agradable.
• El transport públic és una gran alternativa. I si n'hi ha a la nostra ciutat, millor encara els carrils bici.
• Caminar per anar a la feina, a estudiar o a comprar és una inversió en salut i el mitjà de transport més barat i ecològic. També és el més coherent amb el concepte de qualitat de vida urbana.
• No aparquem mai el cotxe en un carril bus o en doble fila, distorsiona el trànsit i molesta els altres conductors.
• Vigileu amb freqüència el nivell de l'oli i el filtre, que s'embruten més.
• L'ús d'intermitents és obligatori, no utilitzar-los desorienta els altres conductors i genera situacions de perill.
• Inicieu la marxa amb suavitat. Els acceleraments fan malbé l'embragatge i augmenten la despesa de combustible.
• Canviar l'embragatge surt molt car. No trepitgeu el pedal esquerre quan espereu en un semàfor. Així evitareu que es torni a escalfar i s'acabi cremant.
• El cotxe privat és l'última opció. Anar caminant o amb bicicleta és una bona manera de mantenir-se en forma, també tenim el transport públic. I si recorreu amb freqüència al cotxe, intenteu compartir-ne l'ús amb d'altres persones. Us sortirà més barat i contaminarà menys.

Aparcar al centre de 12 ciutats: el rànquing

• Logronyo Molt bé. És la ciutat on més senzill resulta aparcar al centre: només 3 minuts i mig, tant en dies laborables com en dies festius. Pàrquings, molt bé: són els més barats (90 pessetes l'hora) i la ciutat compta amb la segona millor oferta quant al nombre de places. La zona blava és econòmica (95 pessetes l'hora) i per al seu control compta amb el desplegament d'agents més gran de les 12 ciutats comparades. El servei de grues també és barat: 5.905 pessetes.
• Vitòria Bé. La segona on menys temps costa aparcar: poc més de 5 minuts de mitjana. En dies laborables només 5 minuts i mig (també el segon millor temps). Pàrquings barats (100 pessetes l'hora), però molt poca oferta de places. La zona blava més barata (60 pessetes l'hora) i una de les que estipula menys nombre d'hores de pagament. La menor dotació de vigilants de zona blava.
• Santander Acceptable-bé. Aparcar costa una mitjana de gairebé 6 minuts i mig, el tercer millor temps. Gairebé no hi ha diferència entre dies festius i laborables. Pàrquings, bé: són relativament econòmics (147 pessetes l'hora) i el desplegament de places és dels més grans. Zones blaves barates (90 pessetes l'hora). És l'única de les 12 ciutats on recuperar el cotxe retirat per la grua no suposa cap despesa per a l'usuari.
• Pamplona Acceptable: estacionar costa una mitjana de 6 minuts i mig. Es triga una mica més els caps de setmana que els dies laborables. Pàrquings, molt bé: són molt barats (100 pessetes l'hora) i l'oferta de places és més que acceptable. Zones blaves: el preu és intermedi, 120 pessetes per una hora, però el desplegament de vigilants és inferior al d'altres ciutats.
• Barcelona Regular. Estacionar al centre requereix de mitjana gairebé 8 minuts, dos menys el cap de setmana. Aparcar surt caríssim. Els pàrquings més cars (250 pessetes l'hora) juntament amb Madrid i, a més, no hi abunden. Les zones blaves també són les més cares (223 pessetes de mitjana l'hora) i és una de les ciutats amb més hores de pagament. El servei de grues és el segon més car: 17.725 pessetes.
• Sant Sebastià Regular. Les dades mitjanes confonen: és la tercera on més costa aparcar, amb gairebé 11 minuts, però els dies feiners n'hi ha prou amb 6 minuts, temps molt acceptable. És on més costa aparcar els caps de setmana. El diumenge suposa més de mitja hora. La major oferta de places de pàrquing, a preu mitjà: 147 pessetes l'hora. Zones blaves cares (144 pessetes l'hora), amb moltes hores de pagament i pocs vigilants.
• Castelló Regular-malament. Aparcar al centre suposa una mitjana de 8 minuts i mig. Però els dies laborables es requereixen 9 minuts i mig. Els pàrquings són barats (127 pessetes l'hora) i disposen d'una àmplia oferta. No hi ha zones blaves, per la qual cosa aparcar surt gratis. El servei de grues és el segon més barat: només 5.250 pessetes.
• Màlaga Regular-malament: de mitjana, estacionar al centre costa 7 minuts i mig. Aparcar diumenge és molt més fàcil que dissabte. Pàrquing: molt poques places i a més cares, 195 pessetes l'hora. Zones blaves, molt cares: 155 pessetes l'hora. El servei de grua, també car: 12.800 pessetes.
• Bilbao Regular-malament. Les dades mitjanes enganyen (7 minuts i 20 segons) ja que durant el cap de setmana aparcar és molt senzill (dos minuts i mig), però els dies feiners suposa 9 minuts i quart. Pàrquings de preu mitjà (145 pessetes). Zones blaves una mica cares (130 pessetes l'hora), si bé és la ciutat amb menys hores de cobrament. Bona dotació de vigilants de zones blaves. La grua, preu mitjà-alt: 11.260 pessetes.
• València Malament. Una de les pitjors: aparcar suposa una mitjana de 10 minuts i més d'11 minuts els dies feiners. Pàrquings molt cars (222 pessetes l'hora), però les zones blaves són econòmiques (80 pessetes l'hora). El servei de grua és el tercer més car: la taxa per recuperar el cotxe és de 17.600 pessetes.
• Alacant Malament. La ciutat que més dificultats posa per aparcar (22 minuts de mitjana), però van influir molt les grans obres d'infraestructura que s'hi feien. Els caps de setmana, també malament (gairebé 16 minuts). Almenys, aparcar surt barat: tant els pàrquings (135 pessetes l'hora) com les zones blaves (70 pessetes l'hora) són molt econòmics.
• Madrid Malament. Es requereix una mitjana de més de 13 minuts i resulta tan difícil els dies laborables com els dies festius. Té els pàrquings més cars (250 pessetes l'hora), juntament amb Barcelona, i és on més escassegen les places d'aparcament de pagament. La zona blava resulta barata (80 pessetes l'hora), però és la ciutat on hi ha més hores de pagament. Hi ha molt pocs vigilants a les zones blaves. El servei de grua és el més car: la taxa per recuperar el cotxe retirat és

Les principals conclusions de l'informe són les següents: primera, aparcar al centre d'algunes ciutats costa molt més temps, fins i tot quatre vegades més, que a d'altres; segona, fer-ho en dies feiners (de mitjana gairebé 9 minuts i mig per cada aparcament) només requereix un 10% més de temps que el cap de setmana; tercera, el cost que suposa aparcar el vehicle és molt diferent segons la ciutat on s'efectuï l'estacionament: les zones blaves (OTA, ORA i similars) i els pàrquings de pagament costen en unes ciutats el doble, i fins i tot el triple, que en d'altres; i quarta, la possibilitat que els automobilistes que aparquen incorrectament a la via pública siguin multats o la grua els retiri el vehicle és molt superior (fins a deu vegades més) en unes ciutats que en d'altres.

Relacions d'aquest contingut