Reintegrament de les despeses mèdiques d'una clínica privada estrangera

Un pensionista de la Seguretat Social va patir un infart de miocardi a Veneçuela i va haver de ser ingressat en un centre mèdic de Caracas. Les despeses de la clínica privada van ascendir a 2.269.000 pessetes, import que el pensionista va reclamar a la Seguretat Social al·legant urgència vital. Tanmateix, se li va denegar el reintegrament de les despeses, adduint que no existia cap conveni en matèria d'assistència sanitària amb Veneçuela. Una vegada plantejat el cas davant el Tribunal Suprem, aquest declara, en sentència del 4 d'abril de 2000, que el que és realment important no és l'existència o no de conveni sanitari amb Veneçuela (o amb qualsevol altre país), sinó si hi havia o no autèntica urgència vital.

En els casos d'urgència vital és indiferent que l'assistència s'hagi necessitat i produït a Espanya o a l'estranger. El Suprem diu que quan es tracta de supòsits que exigeixen atenció immediata perquè existeix perill per a la vida o la integritat física, l'assistència sanitària està garantida a tots els afiliats a la Seguretat Social sigui quin sigui el lloc on es trobin i condemna la Generalitat Valenciana (Conselleria de Sanitat i Consum) a abonar la quantitat sol·licitada.

Relacions d'aquest contingut