Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Calcer de fer tresc entre 10.000 i 13.000 pessetes: Bona qualitat, però la majoria no valen per a la pluja

Dins del calçat de muntanya, el mercat n'ofereix de diverses classes, entre les quals trobem les botes d'excursió o de passeig, de travessia o tresc, i les d'alta muntanya

  En el primer cas, l'usuari transita per camins o senders senzills i relativament accessibles, mentre que les botes de tresc i d'alta muntanya permeten d'afrontar terrenys més difícils i condicions més desfavorables: roques, fang, pendents pronunciades i relliscoses... A l'hora de seleccionar aquest tipus de calçat, cal considerar aspectes com el tipus de ruta que s'ha de realitzar, la climatologia de les zones a recórrer, la durada dels trajectes habituals, les característiques del terreny pel qual es transitarà... En funció d'això, s'escollirà millor el tipus de bota que interessa comprar.

La comoditat i seguretat a la muntanya depenen en bona mesura de la qualitat de l'equipament esportiu, molt especialment de les botes que calcem. Les característiques fonamentals del calçat de tresc són la solidesa i resistència de la bota, la comoditat d'ús i la seguretat que proporcionen als músculs i les articulacions de l'esportista. En aquesta anàlisi comparativa s'han analitzat aquests aspectes en set models: Tuckland Pocker, Nike Brush Kicker Mid, Salomon Exit Mid, Hi-Tec Sierra Trilogy, Trezeta Springer, Asolo Elk High i Boreal Midi. Totes eren models masculins, del número 41 o proper, que costaven entre 10.000 i 13.000 pessetes. El model de Nike era el més barat, i els de Salomon i Asolo els més cars. Les botes de Tuckland, Hi Tec, Boreal i Trezeta costaven al voltant de les 12.000 pessetes.

Dels resultats que van sorgir de les proves de laboratori, en destaca una conclusió: només tres són adequades per a terrenys humits o per a la pluja (Tuckland, Hi-Tec i Trezeta) tots amb membranes impermeables com Gore-Tex o Sympatex. Les altres quatre es mullen per dins i mullen el peu de l'usuari. Una altra conclusió és que els models estudiats d'Asolo i Boreal tenen una resistència insuficient: la unió entre la canya i la puntera tendeix a desenganxar-se, la qual cosa pot perjudicar l'estètica i la impermeabilitat d'aquestes botes, però no la seva solidesa.

Una tercera constatació: només la bota de Salomon absorbeix prou la humitat interior que causa la suor del peu en el calçat. Finalment, assenyalem que Hi-Tec, Trezeta i Boreal no van aprovar el test d'amortiment dels cops a la zona del taló, la qual cosa significa que el confort en la marxa és insatisfactori en terrenys irregulars.

Una vegada descrites les principals insuficiències d'algunes d'aquestes botes de tresc, cal assenyalar que la qualitat global de les set era en general satisfactòria i que cada una és més adequada per a un ús concret (terreny pla, accidentat, sec...) exceptuant la de Tuckland, amb prestacions satisfactòries en tot tipus de recorreguts.

La millor relació qualitat-preu és Tuckland Pocker, una bota molt sòlida, resistent, còmoda i apta per a diferents tipus de terreny, a més d'impermeable a l'aigua. Només la seva escassa absorció de la humitat de la sola interior entela els excel·lents resultats. Per caminar o passejar per terrenys secs i relativament llisos, destaca Nike. Quant a comoditat d'ús, Salomon és la millor.

Resistents i impermeables

La resistència als estrips determina la durabilitat de la bota i la seva aptitud a la funció. Tots els models van evidenciar a la prova (s'extreu de la bota un tros de teixit el qual se sotmet a fortes tensions fins a aconseguir estripar-lo) una resistència molt satisfactòria, i va destacar sobre totes la bota Asolo, extremadament resistent.

A la majoria dels models, la sola va enganxada a la resta de la bota. Alguns components també poden anar cosits, la qual cosa en principi garanteix més solidesa. L'assaig de laboratori ofereix una idea aproximada del comportament dels components de la bota davant l'ús, que mostra quin es podria desprendre més fàcilment. Les botes d'Asolo i Boreal van mostrar una resistència insuficient en les unions dels seus components: en totes dues la unió entre canya i puntera tendeix a desenganxar-se, la qual cosa no perjudica la solidesa de la bota però sí la seva impermeabilitat i estètica. A Salomon, la resistència de la unió entre canya i puntera era acceptable però no tan satisfactòria com a les quatre restants.

Ja en un altre aspecte de la qualitat d'aquestes botes, algunes asseguren en les seves etiquetes que incorporen una membrana impermeable, tipus GoreTex o Sympatex. És el cas de Tuckland, Hi-Tec i Trezeta. Aquesta prestació es comprova amb un test que simula que la bota camina sobre herba mullada, mesura el temps que triga la humitat a penetrar fins a l'interior del calçat i la quantitat d'aigua que absorbeix. Trezeta, Tuckland i Hi-Tec es poden considerar impermeables, ja que la humitat triga més d'una hora a penetrar a l'interior de la bota. Els altres quatre models van aguantar només 5 minuts sense calar, a Nike i Salomon fins i tot es va observar l'entrada d'una quantitat important d'aigua. Cap d'aquestes quatre botes es considera impermeable a l'aigua i poden ser perfectament adequades per al seu ús en terrenys secs o no gaire humits.

La flexibilitat, segons l'ús de la bota

La flexibilitat d'una bota en determina la capacitat d'acompanyar el moviment natural del peu. Molts usuaris, abans de comprar una d'aquestes botes, acostumen a doblegar-la 45 graus segons el seu eix natural de flexió, encara que aquest moviment s'hauria de realitzar amb la bota calçada ja que una vegada al peu, la zona per on s'ha de doblegar la bota no és pel pont sinó una mica més endavant. En l'assaig es va mesurar la força necessària per doblegar la bota 45 graus. El nivell satisfactori de flexibilitat en una bota va molt unit a l'ús que se'n faci: per a senders més aviat plans en terrenys poc accidentats, millor unes botes flexibles. Però si s'utilitzen per a senders pedregosos i més irregulars, on una bona estabilitat és essencial, convenen les botes amb soles més rígides. Els models de Nike, Hi-Tec i Tuckland són els més flexibles, mentre que Trezeta és el més rígid. Així, per a terrenys accidentats i difícils caldria recomanar Trezeta i Boreal i, ja en menor mesura, Asolo. La qualificació de "tot terreny" (fins i tot en terrenys molt humits) només es pot atorgar a Tuckland. Finalment, per a una caminada sense massa exigències les més adequades són les botes de Hi-Tec i Nike. Les canyes altes a les botes, normalment, protegeixen més el turmell mentre que les mitges canyes o les baixes permeten més llibertat de moviments. Trezeta i Tuckland són de canya alta (adequades per a terrenys abruptes) mentre que la resta són de canya mitjana-baixa (millors i més còmodes per a terrenys plans). Seguint amb la comoditat, es va analitzar la resistència a l'abrasió de la plantilla o sola interior. Per efecte d'aquest frec o abrasió, la sola interior pot produir petites partícules o peces que redueixen el confort i, fins i tot, poden produir petites ferides o butllofes al peu. En general els resultats van ser bons, tot i que a Trezeta van ser discrets.

I què passa amb la suor del peu?

Durant l'activitat esportiva, el peu dins una d'aquestes botes produeix una mitjana de 15 grams de suor per hora, dos terços dels quals es produeixen a la planta del peu i han de ser absorbits per la sola interior o plantilla. Comoditat i higiene estan relacionats amb aquesta prestació. El test de laboratori va demostrar que només la bota de Salomon absorbeix en una quantitat acceptable la humitat interior. En la resta, aquesta capacitat és baixa (Nike i Asolo) o molt baixa (Tuckland, Trezeta, Hi-Tec i Boreal). El pes de la bota és un altre aspecte interessant. Malgrat que normalment es prefereixen botes lleugeres, que exigeixin menys esforç en caminar, hi ha relació entre el pes d'una bota i les característiques tècniques com la rigidesa o el suport. Així, el pes adequat diferirà d'acord amb el règim d'ús que es proporcionarà a la bota. Els set models pesaven de mitjana 1,1 quilograms per parell; destaquen els 830 grams de Nike i els 1.340 grams de Trezeta. Asolo també "és pesada" (1,23 quilos) i la segona més lleugera és Boreal (1,1 quilos).

Amb protecció, més còmodes i segures

La comoditat d'ús, característica valuosa En caminar i saltar, el peu entra en contacte amb el terra a una velocitat determinada i s'atura més o menys bruscament. Una bona bota esmorteirà el xoc de la trepitjada i protegirà així els músculs i articulacions del peu de l'usuari. Segons els tests realitzats per establir la capacitat d'amortiment de xocs a la zona del taló, Nike, Tuckland i Asolo són excel·lents, ja que esmorteeixen el xoc fins gairebé un 40%. Salomon, amb el 22%, és també correcta, però Hi-Tec, Boreal i Trezeta van evidenciar una absorció insuficient de xocs.

A més, una bona bota ofereix un alt coeficient de restitució d'energia a la zona del taló, dada que mesura el percentatge d'energia que el calçat restitueix al peu. Aquest examen dóna també una idea de l'envelliment dels materials de la sola. Trezeta és la pitjor de les botes analitzades en aquest aspecte, ja que la seva restitució d'energia és de només un 51%. A Hi-Tec també és baixa (53%). Només a Salomon (59%) i, especialment a Tuckland (72%), els resultats en restitució d'energia a la zona del taló van ser molt bons.

La sola: la part que més pateix

La flexió de la part davantera de la bota és un moviment que es repetirà innombrables vegades al llarg de la vida de la bota, per la qual cosa esdevé fonamental que la sola resisteixi molt de temps sense danys ni trencaments. La prova estandarditzada de resistència de la sola a la flexió sotmet a les botes a 100.000 cicles de flexió observant el moment en què es produeix i el tipus i nombre d'esquerdes. Totes van resistir sense cap dany, per la qual cosa la seva puntuació va ser excel·lent. Aquesta prova no es realitza quan la sola és rígida, com passa al model de Trezeta, una bota menys adequada per caminar per terreny pla -on un calçat rígid podria sobrecarregar el taló- però molt apropiades per a recorreguts accidentats, per la seva major protecció del peu. D'altra banda, la sola exterior també ha de ser resistent al frec (o abrasió) i duradora, si no el calçat envelliria ràpidament i perdria les seves qualitats, entre les quals hi ha l'adherència al terra. Tots els models van obtenir bons resultats, encara que van destacar Salomon i Tuckland. La resistència, tot i ser bona, va ser inferior a Trezeta i Boreal.

Cordons: a més de lligar, han d'aguantar

Els cordons sofreixen tensions i frecs continus contra els traus i ganxos de la bota, per la qual cosa és convenient que siguin resistents a tots dos efectes. Els cordons es van sotmetre a un assaig tècnic en el qual es comprova la força necessària per trencar-los. Els d'Asolo i Nike es van mostrar més resistents a la tensió que la resta, si bé tots els cordons van obtenir resultats molt satisfactoris. D'altra banda, alguns traus o ganxos exerceixen sobre els cordons un efecte de tall que, amb l'ús, els fa malbé.

Per mesurar aquest efecte al laboratori, els cordons es mouen endavant i enrere dins del trau sota una tensió constant, i es calcula el nombre de cicles necessaris per trencar-los. Es va comprovar que a Nike, Salomon, Tuckland i Asolo el resultats són molt satisfactoris (calen més de 5.000 cicles per trencar el cordó) mentre que a Boreal i Hi-Tec són deficients. Aquests dos models presenten diferents tipus de traus o ganxos. A Boreal, el problema el provoca el forat revestit en metall (el cordó només va resistir 1.100 cicles), mentre que a Hi-Tec, els cordons sucumbeixen fàcilment davant el ganxo tipus llaç (van aguantar 800 cicles).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto