Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Maternitat a partir dels 35 anys: Més meditada i responsable, però no exempta de riscs

El moment de la maternitat es pot escollir. La dona disposa des de fa alguns anys de mitjans per decidir quan naixeran els seus fills. La tendència actual és inequívoca: l'arribada dels plançons es posposa

Els perills de posposar la maternitat

  Segons un estudi recent publicat al British Medical Journal, el 20% de les gestacions en dones d'entre 35 i 40 anys, i fins al 50% en les que ja han complert 42 anys, fracassen per avortament espontani, embaràs ectòpic (gestació fora de l'úter) o mort del fetus. Als anys vuitanta la taxa de natalitat va augmentar un 31% entre les dones de 30 a 34 anys, un 60% en el grup de 35 a 39 i un 50% en les majors de 40 anys. Entre 1990 i 1995, aquesta taxa es va incrementar un 2% entre les de 30 a 34 anys, el 8% entre les de 35 a 39 i el 20% en el grup de 40 a 44 anys.

A partir dels 35 anys és més difícil que una dona es quedi embarassada i es constata que moltes dones s'haurien plantejat abans la maternitat si haguessin sabut que els costaria tant poder concebre un fill.

A les maternitats tardanes és també més freqüent que apareguin problemes d'hipertensió, processos varicosos, diabetis i anèmia ferropènica, tots ells controlables pel metge. Els riscs d'una dona embarassada sana de 35 anys no difereixen dels d'una d'entre 20 i 30 anys, però sí que hi ha més probabilitats que les mares de més edat pateixin aquestes malalties.

Pel que fa al part, l'edat de la mare influeix en les possibles complicacions. El risc de cesària es multiplica segons augmenta l'edat de la gestant, el part de les primípares de més de 35 anys és més difícil. Els teixits en dones d'aquesta edat són menys flexibles i s'allarga el període de dilatació, cosa que produeix una expulsió més lenta que, al seu torn, comporta més risc de sofriment per al fetus. Així, davant de la mínima possibilitat de dany fetal, es practica una cesària.

Augmenta la taxa de natalitat

Si bé la taxa de natalitat ha augmentat, no ho ha fet el nombre de fills per família. La generació del baby boom té fills, però només un. Fa uns anys una taxa de natalitat alta era senyal de retard, però ara passa el contrari als països desenvolupats. Un exemple clar és Suècia, país on la incorporació de les dones al mercat laboral és superior que a Espanya, la qual cosa no ha estat cap impediment perquè les dones continuessin tenint fills i la taxa de maternitat no descendís. Les polítiques de natalitat (gran desplegament de guarderies, facilitats laborals perquè les mares atenguin els seus fills...) han permès a Suècia de garantir el relleu generacional. Al nostre país, en canvi, els ajuts són només econòmics i s'han revelat del tot insuficients. Els factors culturals també expliquen que les dones es decideixin a postergar la maternitat i tenir menys descendència: el repartiment de les tasques a la llar no és equitatiu; a més de la jornada laboral, les dones porten sobre les seves espatlles la major part de les responsabilitats domèstiques. D'altra banda, el gaudi de la baixa per paternitat continua sent testimonial: tan sols el 2% dels pares la sol·liciten.

La seguretat del fetus

Els problemes d'un embaràs tardà no només afecten la mare. També s'ha de valorar la incidència en el bebè de defectes congènits, com la Síndrome de Down. Les xifres són eloqüents: un de cada 1.250 infants nascuts d'una mare de 25 anys sofreix aquesta deficiència; si la mare té 30 anys les probabilitats són d'una per cada 952 parts; una de 378 als 35 anys; una de 106 als 40 i una per cada 30 naixements a partir dels 45 anys.

Quan la mare supera els 35 anys, es recomana un diagnòstic prenatal que determina el 90% dels defectes congènits. La seguretat, fiabilitat i menys riscs d'hemorràgies o d'avortament (un cas de cada 400) converteixen l'amniocentesi en la prova més comuna. Efectuada entre les setmanes 14 i 18 de gestació, consisteix en una punció abdominal per extreure el líquid àmnic que envolta el fetus i determinar les possibles alteracions cromosòmiques. En el 20% dels casos es produeix un diagnòstic prenatal indesitjat.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto