Saltar el menú de navegació i anar al contingut
La pell és un òrgan superficial que reviste i protegeix la superfície externa del nostre organisme
La seva extensió és d'1,6 a 2 m2, l'espessor és d'1,5 a 4 mil·límetres i pesa al voltant de 5 quilos. Es tracta d'un teixit amb una enorme vitalitat, que actua com a barrera entre el món exterior i l'organisme i que necessita unes atencions que a vegades no li oferim. Al contrari, resulta més habitual sotmetre-la a agressions que la deterioren, l'emmalalteixen i la fan envellir prematurament.
a pell compleix nombroses funcions. En primer lloc, constitueix una barrera davant el món exterior, ens defensa d'agressions ambientals tèrmiques i químiques, radiacions i microorganismes. Ens impermeabilitza, esmorteeix els cops, regula la temperatura corporal, ens permet de sentir nombroses sensacions i juga un paper essencial en la comunicació psicosocial, l'afectivitat i el plaer. L'aspecte de la pell, especialment a nivell facial, esdevé fonamental per valorar en una persona l'edat, l'estat anímic i el caràcter. Però també a la pell es manifesten malalties internes.
El pas dels anys és el pitjor enemic de la pell i encara no es coneix res per evitar-ho. La pell envelleix i aquest procés porta canvis: - Tendeix a ressecar-se perquè reté menys aigua i disminueix el seu mantell lipídic. Sovint aquesta dessecació s'acompanya de picor, la pruïja senil, molt molesta i que per regla general comença a les extremitats inferiors i va ascendint per tot el cos si no s'hi posa remei. Aquesta picor s'exacerba amb el fred, la sequedat ambiental i els canvis bruscos de temperatura. El 70% de les persones majors de 75 anys en pateixen. - Es torna més fina, perd elasticitat i apareixen les arrugues. - La vascularització es redueix, per la qual cosa la pell es torna més blanca i pàl·lida. Perd capacitat regenerativa i les petites ferides, raspadures, etc. triguen més a curar-se. En perdre capacitat regeneradora, les cèl·lules còrnies s'acumulen i la pell es torna més aspra. Malgrat que avui encara no hi ha res per combatre el pas del temps, podem retardar el procés d'envelliment de la pell si la cuidem adequadament i evitem les agressions externes
Estat i aparença d'aquest òrgan extern determinen la imatge d'un mateix i per això rep tantes cures des de temps remots. Fins fa unes dècades només les dones mimaven la seva pell. Els homes no tenien cura del seu cutis ja que consideraven certes pràctiques com a signes d'efeminació. Però la pell necessita les mateixes atencions en tots dos sexes, atencions que han de ser exquisides si volem que, a més d'oferir un aspecte sa, compleixi amb les funcions encomanades.
Desgraciadament, algunes de les cures d'antany han resultat ser autèntiques agressions per a la pell i malgrat que en l'actualitat s'ha millorat en el coneixement de la seva fisiologia, aquest teixit encara se sotmet a certes tortures. La vida quotidiana, les tasques casolanes, la feina a les fàbriques, els sabons i potingues inadequats, el maquillatge, l'estrès, la tensió, la contaminació, etc. danyen aquest teixit delicat però resistent al mateix temps.
A l'estiu a les agressions habituals se sumen l'excés de radiació solar, l'aigua salada i la de les piscines, la utilització de cremes, la pèrdua d'aigua per sudoració, etc. Per tot això és fonamental augmentar les cures de la pell, mimar-la més que mai. Hem de procurar mantenir-la intacta i això suposa conservar el seu mantell àcid, cuidar el seu estrat corni, hidratar-la i no alterar la seva capa lipídica. Qualsevol modificació d'aquestes característiques produeix efectes danyosos i provoca canvis en el seu aspecte i en la seva comesa defensiva.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI