Dret a cadira de rodes elèctrica

Un usuari minusvàlid de la Seguretat Social (patia paràlisi cerebral amb mobilitat suficient a la mà dreta per moure i dirigir la palanca d'una cadira de rodes elèctrica) va demandar l'Insalud sol·licitant el seu dret, amb càrrec al mateix Insalud, a la prestació d'assistència sanitària complementària, que consistia en una cadira de rodes amb motor elèctric. Malgrat que en primera instància va guanyar el plet, el Tribunal Superior de Castella i Lleó el va revocar i el demandant va recórrer davant del Suprem.

El Suprem comença recordant, en sentència del 26 de gener de 2000, que les cadires de rodes elèctriques són pròtesis especials i la seva concessió està supedita a la reglamentació. Actualment regeix el Reial decret 63/1995 del 20 de gener i l'Ordre ministerial del 18 de gener de 1996. Aquestes normes preveuen com a prestacions complementàries les ortoprotèsiques, entre les quals figuren els vehicles per a persones invàlides.

Encara que l'Ordre ministerial restringeix les cadires de rodes a lesionats medul·lars cervicals i a malalties neuromusculars degeneratives i evolucionades, la que pateix el demandant pot encaixar, segons el Tribunal, en el segon tipus d'invalidesa, perquè l'essencial en tota situació d'invalidesa són les seves conseqüències al malalt. En aquest sentit, el Tribunal reconeix que la malaltia del pacient impedeix que pugui passejar. A més, tot i que la seva malaltia és diferent a les que cita l'Ordre ministerial, les conseqüències d'invalidesa són anàlogues, per la qual cosa s'aplicaria l'article 4.1 del Codi civil ("procedirà l'aplicació analògica de les normes quan aquestes no contemplin un supòsit específic, però en regulin un altre de semblant entre els que s'apreciï identitat de raó"). Per tot això, el Tribunal Suprem es pronuncia a favor de l'usuari de l'Insalud, a qui haurà de concedir una cadira de rodes elèctrica.

Relacions d'aquest contingut