Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

Butlletins

| Baixa | Més opcions |

Canals de EROSKI CONSUMER


Seccions dintre d'aquest canal: Bebè


Seccions dintre d'aquest canal: Bricolatge


Seccions dintre d'aquest canal: Economia


Seccions dintre d'aquest canal: Mascotes


Seccions dintre d'aquest canal: Medi ambient


Seccions dintre d'aquest canal: Solidaritat

Continguts de EROSKI

Petjada de Carboni

Participa i informa't, calcula la teva petjada de CO2, comparteix els teus trucs per reduir les teves emissions? Entrem en acció per mantenir l'escalfament global per sota dels 2ºC.

Veure campanya

Canviar de idioma

Altres utilitats

  • enviar a una altra persona

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Esports d'aventura: 93 empreses i 11 especialitats esportives a examen: Cal millorar molt en comoditat i bastant en seguretat

Amb la motxilla a l'esquena, moltes generacions d'aficionats a l'esport a la natura s'han endinsat a la muntanya i grups excursionistes han practicat sempre el senderisme o tresc

Preus, grans diferències

  És difícil entendre la variació espectacular de preus existents fins i tot dins una mateixa disciplina esportiva: un dia d'escalada pot costar de 2.100 a 8.000 pessetes per persona, una jornada de parapent de 5.000 a 11.000 pessetes i una d'ultralleuger motoritzat de 9.000 a 15.000 pessetes, sempre segons l'empresa amb la qual es contractin els serveis. L'esport més car és l'ultralleuger motoritzat, que surt a 11.500 pessetes. També són cars el parapent (8.000 pessetes) i el rafting, el descens de barrancs, l'hidrotrineu i el busseig, tots ells al voltant de les 5.000 pessetes per dia i persona. Ressaltem que el temps que requereix la realització de cada disciplina esportiva és molt dispar. El salt de pont és el més barat: 3.000 pessetes de mitjana per dia.

La lectura pràctica d'aquestes dades és que, a l'hora de planificar una d'aquestes pràctiques esportives cal informar-se per comparar els preus de diverses empreses, ja que les diferències són importants. Ara bé, el preu no ha de ser l'únic aspecte que s'ha de valorar, ja que hi ha d'altres elements essencials, com la qualitat de la proposta esportiva, la qualificació dels monitors i el tracte que ofereixen, les assegurances amb què compten les empreses, els cursos que ofereixen, les instal·lacions i els serveis que acolliran els esportistes... Segur que algunes empreses oferiran prestacions satisfactòries a preus competitius. La tasca de l'aficionat a aquests esports és trobar-les. Molts usuaris s'han de desplaçar des dels seus llocs d'origen fins a les zones naturals on es realitzen aquests esports-aventura, amb la qual cosa es crea una despesa addicional: locomoció, allotjament, menjar... Un cap de setmana, amb apartament i un parell de dies d'esport (rafting i descens de gorges és una combinació molt habitual) pot sortir per unes 12.000 pessetes, amb monitor i lloguer dels equips necessaris però sense incloure viatges, àpats ni altres despeses.

Sense lleis específiques

Aragó està ultimant un decret que regularà l'activitat de les empreses d'aventura i turisme actiu en aquesta comunitat autònoma. El decret exclou les activitats organitzades per associacions i federacions esportives i obligarà les empreses a inscriure's a un registre i a oferir als usuaris una informació completa i veraç. A més, hauran de subscriure una assegurança de responsabilitat civil de 100 milions de pessetes i donar feina només a titulats oficials. Quan el decret s'aprovi, empresa i client hauran de signar un contracte. Aquesta mesura canviarà la situació actual de l'esport d'aventura: el més freqüent és que el primer contacte entre les parts (usuari i empresa) s'estableixi minuts abans d'iniciar l'activitat i l'únic document que existeix és la factura. L'esborrany, que havia aconseguit l'acord entre el Govern i l'Associació d'Empreses de Turisme Esportiu d'Aragó, formada per 22 empreses, ha patit una frenada en afegir noves normes sobre seguretat i medi ambient. Aquest decret està inspirat en el que s'aplica des de 1991 a Catalunya, tot i que només de forma parcial. També Galícia i Cantàbria compten amb normes similars. A Galícia, la seva aplicació va suposar gairebé la desaparició de les empreses dedicades al turisme d'aventura i a Cantàbria el decret tan sols exigeix a les empreses que s'inscriguin en un registre.

Trobareu molta més informació (amb la descripció d'aquestes 11 disciplines esportives i recomanacions específiques per a cada una d'elles) a: www.revista.consumer.es.

Assistència sanitària a l'accidentat: ajudar, però amb seny

Pocs participants en activitats esportives en plena natura dubtarien a l'hora d'oferir assistència mèdica o ajudar durant l'evacuació d'un malalt o lesionat, ja sigui un membre del seu grup o d'un altre. No hi ha dubtes sobre l'obligació ètica d'assistència. Això no obstant, aquells que decideixen prestar ajuda mèdica en aquestes circumstàncies adquireixen responsabilitats legals ben definides. Hi ha situacions legals diferents segons els països i, per això, convé que qui es vegi involucrat en un accident s'informi sobre com ha d'actuar a la zona on es trobi. Gairebé cap país imposa l'obligació d'ajudar una persona en dificultats. Un muntanyenc es pot negar perfectament a ajudar-ne un altre que passa un mal moment, encara que corri risc mortal. Les obligacions d'auxili a la natura són de tipus ètic o de costums tradicionals, no legals. Ben diferent és, per exemple, el cas dels accidents de circulació.

Però sí que existeix obligació legal de prestar cures mèdiques i un altre tipus d'assistència si la persona que pot ajudar ha causat, per negligència, l'accident. En cas que es decideixi prestar assistència mèdica (encara que no sigui exigida per la llei), cal comportar-se com ho faria una persona normal i prudent en condicions similars, perquè qui ofereix assistència a un accidentat pot veure's perjudicat per una acusació legal per danys al lesionat si els danys es podien haver evitat amb unes cures correctes. A més, certes lesions o malalties requereixen una atenció detallada, una qualificació personal i uns tractaments més complexos dels que es poden oferir en plena natura i sense utillatge mèdic. Els aficionats a l'esport d'aventura han de conèixer les tècniques de primers auxilis. De tota manera, les cures requerides legalment són les raonables en les circumstàncies en què ocorren els problemes. La llei té en consideració la situació de la víctima, els riscs que pot córrer la persona que l'ajuda, l'equip disponible i la condició física del grup. Ara bé, encara que ocasionalment provoquin alguna causa judicial, és poc freqüent que una ajuda voluntària a un accidentat comporti problemes legals. Gairebé ningú denuncia a qui ofereix assistència voluntària a malalts o accidentats en plena natura per molt que, mogut per un impuls solidari, qui presti ajuda s'equivoqui.

Paginació



Recursos d'aquesta pàgina



Validacions d'aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validació del W3C indicant que aquest document usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte