Esports d'aventura: 93 empreses i 11 especialitats esportives a examen: Cal millorar molt en comoditat i bastant en seguretat

La seguretat no està malament, però ha de millorar

  De les 93 empreses, un 36% obté un "bé" en seguretat. El 16% suspèn, mentre que un 19% es queda amb un aprovat i el 27% aconsegueix un notable. On més fallen és en el control meteorològic (un 6% reconeix que no adopta cap mesura i un 38% realitza un control molt pobre) malgrat que alguns accidents (en el descens de gorges o en els esports aeris, per exemple) s'originen per motius meteorològics. Tampoc s'esforcen en l'exigència de requisits als seus clients per assegurar-se que es trobin en bones condicions físiques i psicològiques: un 11% no demana cap requisit i un 15% ho fa només de forma molt bàsica. No s'observa una atenció preferent als elements complementaris de l'equip (un 21% gairebé no porta material extra, com farmaciola, aparell de comunicació, brúixoles o aliments energètics d'urgència). Segons la valoració de CONSUMER, la mitjana de totes les empreses suspèn en aquests tres últims aspectes.

Això no obstant, els clients van sempre acompanyats d'un monitor que compta habitualment amb la preparació o titulació necessària (no és així en l'11% dels casos). D'altra banda, totes les empreses declaren que gaudeixen d'una assegurança de responsabilitat civil i algunes han contractat també una assegurança d'assistència sanitària, cosa que és sempre desitjable. Ja en un altre terreny, el més habitual és que les empreses avaluïn d'alguna manera, mitjançant l'observació o una conversa, si el client està preparat per participar-hi tant a nivell físic com psicològic, però un 21% d'aquestes empreses no pren cap precaució en aquest sentit i la meitat no realitza cap entrenament previ a l'activitat esportiva. Tanmateix, es pot qualificar d'exemplar el respecte que es demostra davant del nombre màxim de clients o embarcacions (en el cas dels esports d'aigua) que correspon a cada monitor. Però també hi ha excepcions: les empreses que ofereixen escalada esportiva només freguen l'aprovat respecte als barems que l'Escola Espanyola d'Alta Muntanya utilitza en els cursos que dóna. Aquesta és una de les poques pràctiques esportives de risc no regulades per la llei, però aquest buit es troba en procés de solució: hi treballen el Ministeri d'Educació i les federacions autonòmiques de muntanya.

Si es comparen les 11 especialitats, les disposicions en matèria de seguretat que adopten les empreses reben una qualificació "mediocre" en ultralleuger motoritzat, escalada, flysurf, caiac, salt de pont, parapent i rafting. Les quatre restants (barrancs, caiguda lliure, hidrotrineu i busseig) obtenen millor resultat, un "bé". Això no obstant, suspenen en d'altres apartats, com ara el control meteorològic o els complements que es porten a la sortida. En general, els paràmetres de seguretat que es tenen menys en compte són els dos esmentats i els requisits que s'exigeixen als clients. El busseig és l'esport més exigent quant a requisits per als qui vulguin practicar-lo, seguit de la caiguda lliure. De fet, són els únics que aproven en aquesta qüestió ja que els altres nou suspenen. La caiguda lliure és l'esport que avalua més minuciosament si els participants estan preparats per a l'aventura, seguit del busseig.

Atenció al públic, massa elemental

Aquestes empreses encara han de millorar molt si volen satisfer els clients que consideren que l'esport d'aventura no està renyit amb una mica de comoditat: el 47% suspèn l'examen de CONSUMER i un 19% es queda amb un simple aprovat. Una dada que suscita inquietud és que el 62% dels responsables de les 93 empreses reconeix que no ofereix cap relació contractual als seus clients, un requisit que diverses comunitats autònomes comencen a exigir. El màxim que arriben a rubricar (és a dir, el compromís que subscriuen legalment) és un document on el client admet que té consciència i accepta les condicions que imposa l'empresa, des del pagament per avançat de l'activitat fins a assumir que l'empresa no es responsabilitza en cas d'accident.

D'altra banda, només la meitat d'aquestes empreses organitza activitats per a persones minusvàlides. Canviant de tema, només el 8% deixa per a d'altres la realització de cursos d'aprenentatge per a les activitats que realitzen. La resta ofereix cursos. Una mostra de la professionalització creixent d'aquestes empreses és que dues de cada tres obren les portes al públic els dotze mesos de l'any i gairebé totes ofereixen als seus clients el lloguer de l'equip que necessiten. Però la infraestructura està molt lluny de ser satisfactòria: només el 62% d'aquestes empreses compta amb una base o instal·lació condicionada per a l'activitat esportiva i més de la meitat d'aquestes bases no té aparcament, mentre que el 13% no compta ni tan sols amb vestidors ni dutxes. El 44% no té cap instal·lació adaptada per a disminuïts físics i el 17% d'aquestes bases no té cap altre servei addicional per al client, com cafeteria o telèfon públic.

En aquest aspecte de l'atenció al públic, els pitjors esports són l'escalada, el descens de barrancs i el caiac. Només un, l'hidrotrineu, aconsegueix un bé i la resta es queda en mediocres, si bé al rafting li falta poc per arribar al bé. En general, el pitjor és la manca de contractes (amb el que això suposa pel que fa a falta de compromís d'aquestes empreses vers als seus clients), les escasses activitats per a persones disminuïdes i la pobresa de les infraestructures i serveis en els llocs on es realitzen els esports i a les instal·lacions de les empreses. El caiac o piragüisme i el flysurf són els esports que es poden practicar durant menys mesos a l'any, davant la caiguda lliure, l'ultralleuger motoritzat o el busseig, disponibles tot l'any. L'activitat que més cursos ofereix és el busseig i el que menys la caiguda lliure i el caiac. La caiguda lliure és on més possibilitats troben els disminuïts físics. El contrari passa amb l'ultralleuger motoritzat i el salt de pont. D'altra banda, l'hidrotrineu i l'ultralleuger motoritzat compten amb una oferta de bases més àmplia, davant els esports relacionats amb la muntanya: escalada i descens de barrancs, mal equipats. En caiguda lliure s'ha anotat la major oferta d'aparcaments. Les empreses que més contractes realitzen són les que ofereixen ultralleuger motortizat i les que menys les que organitzen piragüisme o caiac.

Relacions d'aquest contingut