Visitats i analitzats 22 zoos i aquàriums del país: Malament en conservació d'animals i mediocres en educació ambiental

Gairebé no s'investiga

Més de la meitat dels centres zoològics amb prou feines realitzen investigació científica. Entre els pitjors no podien faltar els que tan s'han esmentat, l'Aquarium Terrarium de Madrid, el Zoo de Còrdova, el Riu Safari Elx i el Safari Aitana, als quals s'afegeix el Safari Park Vergel de Tarragona, els quals mereixen, tots cinc, un zero en investigació (no fan res). Però també hi ha excepcions en aquest lamentable panorama científic: el de Jerez de la Frontera obté un deu, pels seus nombrosos i prestigiosos treballs d'investigació que porta a terme, mentre que el de Cabárceno, a Cantàbria, i l'aquàrium donostiarra aconsegueixen un excel·lent. Les aportacions científiques publicades en revistes especialitzades pels nostres zoos en els últims cinc anys han estat gairebé nul·les, mentre que només s'assoleix un aprovat just de mitjana quant a la pertinença o relació amb d'altres centres, associacions i institucions.

Per què es discuteix tant l'existència de zoos

Mantenir tancats animals salvatges (encara que hagin nascut en captivitat, el seu codi genètic no s'altera) i en hàbitats estranys atempta contra l'ordre natural i resulta cruel per a aquest tipus de fauna. A més, alguns zoos no tenen cura del benestar dels seus animals. El Govern central, l'octubre de 1998, va denunciar que els nostres zoos no complien les condicions necessàries d'espai, disseny, atenció veterinària, higiene i alimentació dels animals. Avui, la principal intenció de molts d'aquests recintes és constituir-se en un element més de l'oferta ludicoeducativaturística d'una zona o ciutat o, directament, el negoci pur.

No està clar que els zoos siguin eficaços com a eina educativa ni com a transmissors de sensibilització sobre els problemes dels animals en perill d'extinció. Qui vulgui o necessiti informació sobre la fauna, la pot trobar sense necessitat d'anar a un zoo (documentals TV, vídeos, enciclopèdies, llibres i revistes especialitzades, Internet...).

La tasca conservacionista no és excusa: de les 3.000 espècies aproximadament que exhibeixen els zoos de tot el món, només 66 estan amenaçades de desaparició, malgrat que s'han identificat unes 6.000 espècies en perill. El més adequat seria preservar els ecosistemes on viuen aquests animals en els seus països d'origen, així no perillarien tantes espècies. Però el que hi ha és un intercanvi d'algunes espècies en perill entre els diversos zoos, la qual cosa no ajuda gaire a fer que aquests animals tornin a poblar els seus hàbitats d'origen.

Protegint uns quants individus (com fan els zoos) no se salva l'espècie. La funció de "reserva" que s'adjudiquen els zoos no és del tot certa. En captivitat, el patrimoni genètic de les espècies no es manifesta igual que en llibertat (no hi ha competència ni selecció natural, per exemple), per la qual cosa l'espècie s'acaba debilitant.

Els zoos no reintrodueixen espècies locals en el seu ecosistema original i gairebé cap realitza investigació sobre la fauna que manté en captivitat. En tot cas, es qüestiona el valor científic dels estudis realitzats amb animals en captivitat.

A Espanya abunden les petites instal·lacions zoològiques privades, tant en recintes oberts al públic en general, com en hotels, centres de diversió o finques. La situació en què es puguin trobar els animals suscita preocupació.

Relacions d'aquest contingut