Visitats i analitzats 22 zoos i aquàriums del país: Malament en conservació d'animals i mediocres en educació ambiental

Un de cada tres, malament en conservació

  Pel que fa a la conservació de les espècies mitjançant programes concrets i el treball destinat a fomentar i preservar el benestar animal, el 36% de les instal·lacions suspèn. Els més criticables són el Zoo de Còrdova, l'Aquarium Terrarium de Madrid, el Zoo de Vigo i el Río Safari Elx. El Zoo de Barcelona va obtenir una qualificació immillorable, com també el de Jerez de la Frontera i el Parc de Cabárceno. Són impresentables, per exemple, els caus dels óssos del Safari Madrid, que consisteixen en grans tubs de formigó. Cal destacar que només el Zoo de Cabárceno (Cantàbria) proporciona un tracte digne als rèptils, el benestar dels quals és menyspreat per gairebé tots els centres. De tota manera, on més fallen és en la inexistència de programes de cries en captivitat d'espècies amenaçades i de programes per reintroduir espècies a la natura. Tampoc es posa suficient atenció a la protecció dels animals respecte a certes llibertats que es prenen els visitants menys conscienciats. La part més positiva és l'estat físic aparent dels animals que es va qualificar, en general, de més que acceptable.

Com es va fer

• Un equip de biòlegs especialistes en espais protegits i conservació d'animals, després d'establir un qüestionari i fixar un sistema de valoració i ponderació, va visitar i va analitzar, el febrer i març del 2000, un total de 22 zoos i aquàriums de tot el país.
• Els tècnics van recórrer les instal·lacions de cada centre. Posteriorment, van mantenir una entrevista amb el responsable de cada recinte i van estudiar els documents interns del centre (gestió, relacions amb entitats...).
• A cada centre es van analitzar 47 variables dividides en quatre grups. El primer grup és l'atenció al visitant i la qualitat lúdica i educativa del centre que agrupa 25 qüestions, entre les quals hi ha els accessos al centre, els lavabos, l'hoteleria i les mesures per garantir la seguretat del públic davant els animals. Es va comprovar l'atenció mèdica que dispensa el centre als visitants i si compta amb pla d'emergència. També s'ha comptabilitzat el temps que romanen oberts al públic i es va anotar si hi havia senyals per orientar-se a l'interior del recinte. Així mateix, també s'han tingut en compte les visites guiades que s'ofereixen, l'atenció personalitzada i el material divulgatiu, a més de les activitats que promou el centre i la facilitat de presa de contacte amb el zoo (Internet, telèfon, fax i correu electrònic). S'ha comparat el grau d'adaptació de les instal·lacions a les necessitats de les persones minusvàlides, els punts d'informació interactius, les estructures dedicades a la interpretació ambiental i les publicacions del centre. També es van avaluar els espais on viuen els animals i la facilitat per a l'observació de les espècies, la proximitat física a elles i el nombre de cries que es poden veure. Finalment, la qualitat i diversitat d'exhibicions i actuacions protagonitzades pels animals.
• El segon grup és l'educació ambiental. S'ha comprovat si el centre compta amb un programa documentat d'educació, la quantitat i qualitat de la informació (cartells, plafons...) a la que pot accedir el públic al recinte, el material educatiu que ofereix el centre i les activitats i exhibicions educatives que organitza.
• El tercer apartat, la conservació, comprèn els programes de cria en captivitat, de reintroducció a la natura d'espècies concretes i d'altres serveis de conservació de la fauna. També s'avaluen els ambients que habiten els animals, com també el seu estat físic i anímic i la seva seguretat davant les possibles insensateses del públic. També es va comprovar l'existència de cartells que recordin als usuaris quin ha de ser el seu comportament davant dels animals i es van esbrinar les tècniques de maneig i control (contracepció, eutanàsia sense dolor, necròpsies...) de les espècies a cada centre.
• El quart bloc era el treball d'investigació. Es van analitzar els projectes d'investigació en què cada centre treballa actualment, les aportacions científiques publicades en els últims cinc anys, la pertinença a organitzacions i institucions i els programes coordinats amb d'altres centres o institucions.
• Una vegada recollida tota la informació de cada centre, es va realitzar l'informe final. Els criteris de ponderació del valor de cada qüestió dins de cada apartat (molt diferents: la seguretat del públic davant els animals mereix un valor de fins a 5 punts mentre que l'existència d'àrea recreativa infantil "val" 0,5 punts) van ser consensuats pels tècnics de CONSUMER i els experts. Pel que fa als criteris de ponderació de cada apartat respecte als altres tres, es va decidir que els quatre representessin el mateix (25% cada un) a l'hora d'obtenir la mitjana final de cada centre.

Relacions d'aquest contingut