Visitats i analitzats 22 zoos i aquàriums del país: Malament en conservació d'animals i mediocres en educació ambiental

Preus i afluència de públic

 L'estudi del nombre de visites que rep cada centre (gairebé 400.000 persones l'any de mitjana, amb grans diferències entre els uns i els altres) revela que el consumidor sap distingir. Tres dels quatre millors figuren entre els de més afluència: el Zoo de Barcelona (900.000 visites l'any), el de Cabárceno (600.000) i l'aquàrium donostiarra (575.000 visites). Això no obstant, l'únic excel·lent, el de Jerez de la Frontera, rep només 206.000 visites l'any. També sorprèn que un dels pitjors, el Zoo de Vigo, compti amb 140.000 visites. Tanmateix, és més comprensible que el Parc Ornitològic Los Molinos registri només 7.000 visites: és molt petit, està situat en un poble, Laguardia (Àlaba), i els accessos són deficients. Els dos amb més èxit s'ubiquen a Madrid (Zoo Aquàrium, un milió de visites) i Barcelona (l'Aquàrium, un milió i mig).

D'altra banda, els zoos no són barats: 1.130 pessetes costa de mitjana l'entrada dels adults i 713 pessetes la dels infants. El Marineland de Barcelona, mediocre en aquesta anàlisi, és el més car: els adults han de pagar 2.200 pessetes i els infants 1.300 pessetes. Només dos són d'accés gratuït: el de Guadalajara, de qualitat mediocre, i el Zoo de Vigo, un dels pitjors. Entre els que cobren entrada el més barat és precisament el pitjor, el de Còrdova: 300 pessetes els adults i 150 els infants. El de Jerez de la Frontera, el millor dels que s'han estudiat, té de bo fins i tot el preu: 600 pessetes els adults i 400 els infants. Dos d'ells (Safari Madrid i Safari Park Vergel d'Alacant), molt lluny de ser un exemple a imitar, són cars: 1.600 pessetes per als adults.

Visitant, no client

Pel que fa a l'atractiu lúdic de les instal·lacions, la seguretat del públic davant els animals, l'atenció que reben els visitants i els serveis a la seva disposició, el 31% dels nuclis zoològics no arriba a l'aprovat. Els suspensos més sonors els reben el de Còrdova, l'Aquarium Terrarium de Madrid, el Zoo de Vigo i l'Ornitològic Los Molinos. L'altra cara de la moneda la protagonitzen el Zoo de Barcelona, l'Aquàrium Finisterre de la Corunya, l'Aquàrium de Sant Sebastià i el Parc de Cabárceno. Les exhibicions i actuacions especials són una de les ofertes lúdiques que menys prolifera (la meitat dels centres no n'ofereix cap). Els que més recorren a l'espectacle són el Zoo Aquàrium de Madrid i Marineland de Barcelona.

  D'altra banda, la informació que s'ofereix a l'usuari per aconseguir un profit mínimament didàctic del recorregut per les instal·lacions del zoo o aquàrium és deficitària. Els punts d'informació interactius (al 81% dels zoos no n'hi ha), les estructures dedicades a la interpretació ambiental (16 dels 22 centres no en tenen) i qualsevol tipus de publicació del centre (el 50% dels estudiats en prescindeixen) brillen per la seva absència.

Els ambients en què viuen els animals, des del punt de vista del visitant, reben un suspens. Cinc zoos presenten una situació deplorable (Safari Madrid, Zoo Aquàrium de Madrid, Aquarium Terrarium Madrid, Zoo de Vigo i Parc Zoològic de Còrdova) i el 45% pot millorar i ho ha de fer. No sembla acceptable que sobrevisquin zoos en els quals s'entreveuen restes de brutícia, barrots o estructures d'aspecte carcerari, ambients desagradables a la vista o tan poc adequats per a la vida d'un animal com és el ciment.

D'altra banda, la seguretat del públic davant els animals és millorable: dos d'ells no la garanteixen (Zoo de Còrdova i Safari Madrid), si bé quinze ho fan de manera satisfactòria. Els cinc restants (Zoo de Vigo, Safari Aitana d'Alacant, Zoo Santillana del Mar a Cantàbria, Marineland de Mallorca i Zoo de Jerez de la Frontera) han de millorar en aquesta qüestió, que va valorar les rases de seguretat a les zones de grans animals, la tanca, la doble porta d'entrada als recintes, la disposició del centre que impossibiliti la fugida dels animals i les distàncies que aïllin el públic dels animals. Seguint amb la seguretat dels usuaris, l'atenció mèdica que es dispensa als visitants és escassa (deu centres no tenen servei sanitari) i el 40% dels recintes no compta amb un pla d'emergència. Una altra constatació és que els zoos no fan l'esforç suficient per adaptar les seves instal·lacions a les necessitats dels usuaris amb discapacitats físiques. Es queden, en conjunt, en un simple aprovat. Només cinc (Zoo Aquàrium de Madrid, Natura Park de Mallorca, Aquàrium Finisterre, Marineland de Mallorca i Río Safari Elx) estan adaptats satisfactòriament per a persones minusvàlides (accessos, lavabos, recorreguts...) i dos (Aquarium Terrarium de Madrid i Ornitològic Los Molinos) no gaudeixen de cap adaptació.

Relacions d'aquest contingut