Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Visitats i analitzats 22 zoos i aquàriums del país: Malament en conservació d'animals i mediocres en educació ambiental

Biòlegs especialistes en espais protegits i fauna salvatge, acompanyats de tècnics de la revista CONSUMER, han visitat i analitzat, durant els mesos de febrer i març d'aquest any, 22 zoos i aquàriums de mides i característiques molt diverses repartits per tot el país

  L'estudi s'ha dividit en quatre apartats: el primer, l'atenció al client-visitant, la seguretat del recinte i les prestacions lúdiques del centre; el segon, la tasca d'educació ambiental que realitza el zoo; el tercer apartat el configuren el benestar dels animals i la qualitat dels espais on viuen, juntament amb les aportacions del centre en matèria de conservació d'espècies; i, finalment, la tasca d'investigació de cada establiment i el grau de relació amb d'altres centres similars i institucions que revelen l'esperit científic i el compromís social dels gestors d'aquests parcs. La primera conclusió de l'informe és que la situació dels zoos i aquàriums espanyols és decebedora (la mitjana final frega l'aprovat, sense assolir-lo) i diferent en uns i altres: n'hi ha un de modèlic, alguns de bons, molts de mediocres i alguns de molt deficients. S'ha comprovat (a partir d'una metodologia pròpia que s'ha creat expressament) que 8 dels 22 zoos i aquàriums no arriben a l'aprovat. Són, en ordre creixent de qualitat, els següents: Parc Zoològic de Còrdova, Aquarium Terrarium de Madrid, Zoo de Vigo, Río Safari Elx, Safari Aitana d'Alacant, Parc Ornitològic Los Molinos (Àlaba), Safari Madrid i Safari Park Vergel d'Alacant. Quatre es queden amb un mediocre "regular": Zoo Municipal de Guadalajara, Marineland de Barcelona, Zoo de València, Zoo Santillana del Mar (Cantàbria). Uns altres cinc (Natura Park de Mallorca, Aquàrium Finisterre de la Corunya, Parc de les Aus de Barcelona, l'Aquàrium de Barcelona i el Zoo Aquàrium de Madrid) assoleixen el "suficient" i un, Marineland de Mallorca, obté un "bé". A partir d'aquí vénen els quatre millors zoos, els únics que responen al que avui ha de ser un recinte que manté en captivitat animals salvatges. Amb un "molt bé" tenim el Parc de Cabárceno (Cantàbria), l'Aquàrium de Sant Sebastià i el Zoo de Barcelona. Només un, el Zoo de Jerez de la Frontera (Cadis), mereix un l'excel·lent.

l més salvable d'aquests zoos i aquàriums és l'atenció al client i l'oferta lúdica i d'educació ambiental que, malgrat això, aconsegueixen un escarit aprovat de mitjana. D'altra banda, la tasca essencial de conservació (programes de cria en captivitat, benestar dels animals...) ni tan sols assoleix el suficient. Pel que fa a investigació científica, el suspens és rotund. Només aprova un de cada tres centres. Per tant, es pot concloure que la majoria dels zoos espanyols continuen ancorats en el passat i no compleixen els objectius que els demanda la societat del segle XXI. Aquesta situació es pot explicar per la inexistència d'una llei d'àmbit nacional, específica per als recintes que exhibeixen animals. L'abril del 2002, com a molt tard, Espanya ha d'incorporar a la seva legislació una Directiva europea (1999/22/CE) que assenyala que la finalitat d'un zoo és "l'educació pública, la investigació científica i la conservació de les espècies" i que obliga a realitzar inspeccions periòdiques d'aquests centres a més d'establir la possibilitat de clausurar les instal·lacions que no compleixen les condicions que fixa la norma.

Principals problemes

Els zoos i aquàriums ofereixen, llevat d'alguna excepció, molt poca informació per al visitant a l'interior del recinte i no es té gaire cura dels espais en els quals els animals desenvolupen la seva vida. També cal millorar la seguretat del públic davant dels animals en set centres i només la quarta part d'ells estan adaptats a les necessitats dels usuaris minusvàlids. D'altres conclusions són que a la meitat dels recintes no hi ha serveis sanitaris per a incidències mèdiques que afectin els visitants i que molts no compten amb un pla d'emergència per afrontar una situació urgent, com un incendi Però el que més preocupa és que un de cada tres centres sembla no cuidar bé els animals (així es va percebre en la visita realitzada). També es constata que aquests zoos amb prou feines desenvolupen programes de cries en captivitat d'espècies amenaçades d'extinció ni de reintroducció d'espècies a la natura. El mateix es pot dir de la tasca d'investigació científica, que només és acceptable en menys de la meitat d'ells i és del tot inexistent en cinc centres.

Una de les principals funcions d'un zoo és oferir una alternativa de lleure al visitant, que normalment ha de realitzar un desplaçament i pagar una entrada per poder accedir al recinte. Doncs bé, un de cada tres centres no s'esforça gens en el paper lúdic que els visitants reclamen. El més qualificat és el Zoo de Barcelona i el pitjor el de Còrdova. Quant a l'educació ambiental que desplega el centre, un de cada tres suspèn. El pitjor va ser l'Aquarium Terrarium de Madrid i el millor el de Jerez de la Frontera.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto