Morí al caure després d'intentar saltar d'un balcó a un altre de l'alberg

Una menor d'edat, que disfrutava de les seues vacances en un alberg on assistia a un curs de llengua francesa, va ser cridada per al sopar quan era al dormitori d'una amiga. Probablement amb la intenció de no ser renyada, prengué la decisió de passar al seu dormitori saltant des del balcó extern de l'habitació en la qual es trobava fins al balcó de la seua habitació, que es trobava a un metre de distància. En saltar, va caure al buit i morí. Els balcons es trobaven a la paret posterior de l'alberg, proveïts de barana, però tenien obstacles que impedien saltar d'un a un altre al no estar dotats de defenses en les seues parts laterals, manca que se solucionà després de l'accident.

Encara que el Tribunal Suprem, en sentència del 30 de desembre de 1999, manifesta que per tindre la menor 13 anys ja podia discernir el perill de saltar de balcó a balcó, també estima que l'Institut Catalá de Serveis a la Joventut no era alié a l'esdeveniment, ja que no va adoptar les mesures de seguretat suficients i necessàries tractant-se d'usuaris jóvens proclius a afrontar perills de forma irreflexiva. Diu el Tribunal que una institució que acull jóvens ha d'estar dotada de les majors mesures de seguretat per evitar qualsevol succés negatiu.

Per tant, declara responsable de l'accident mortal a l'Institut, responsabilitat que concorre amb la de la mateixa víctima. La sentència no assenyala l'import de la indemnització.

Relacions d'aquest contingut