Programació infantil: Poca qualitat tècnica i escassa cura amb els valors que es difonen

Com es va fer la investigació. La Metodologia i taula comparativa

• S'han analitzat, a cada un dels onze canals de televisió objecte d'estudi, els programes infantils i juvenils que s'emeten en dissabte, en diumenge i un dia laboral. En concret, s'han gravat per a analitzar-los els emesos en els primers quinze dies del mes de març (en total 103 hores). Els tècnics de CONSUMER han estudiat un total de 38 programes, 182 pel·lícules de dibuixos animats i 26 sèries d'imatge real. En tot este contingut analitzat figuren 18 programes diferents, 20 sèries d'imatge real diferents i 101 pel·lícules de dibuixos animats diferents.
• Les cadenes de televisió analitzades han estat: TVE 1, La 2, Antena 3 i Tele 5. Les restants són d'emissió autonòmica i corresponen a la Televisió Valenciana, de la qual s'ha analitzat el Canal 9, mentre que de la Televisió Catalana s'ha escollit el Canal 33. A la Televisió Andalusa s'ha analitzat Canal Sur i a la Basca el canal ETB 1. També s'ha inclòs en este informe Telemadrid i la Televisió Gallega. Canal Plus completa la relació de cadenes analitzades.
• S'han deixat fora de l'anàlisi els espais televisius destinats exclusivament als adults i els programes o sèries dirigits a tots els públics, així com els emesos entre les deu de la nit i les sis del matí, franja horària que teòricament queda fora de la corresponent a un xiquet d'entre 4 i 12 anys d'edat.
• Per a analitzar cada un dels programes i sèries de televisió s'ha emplenat un qüestionari destinat als programes i un altre a les sèries de dibuixos animats i d'imatge real. Després de la seua elaboració i abans de ser complimentats pels tècnics de CONSUMER, el plantejament de cada una de les qüestions recollides en eixos qüestionaris fou revisat per Dolores Rico, especialista en programació infantil, així com per una responsable de Màrqueting de graella en una cadena de TV, la tasca fonamental de la qual se centra en les audiometries i les estratègies de programació de l'esmentada cadena. A més, s'ha consultat experts en psicologia infantil, i s'ha comptat amb la col·laboració habitual dels tècnics d'Append, empresa d'investigació i màrqueting que porta diversos anys treballant amb CONSUMER en els Temes de Portada.
• El sistema de valoració se sosté en dos pilars fonamentals: Interés i qualitat artística dels continguts i Valors (solidaritat, igualtat, amistat, llibertat, respecte al medi ambient, integració de qui és diferent?) i Contravalors (trivialització de la violència, sexisme, discriminació de qui és diferent, racisme i xenofòbia, consumisme?) que aquests transmeten. A més, s'ha analitzat la publicitat que arriba als xiquets mitjançant la programació infantil.
• L´Interés i qualitat artística dels continguts s'estructura en tres parts: guió, realització i producció i llenguatge.

En el guió s'han analitzat, al seu torn, cinc qüestions: el nivell d'interacció o la freqüència amb la qual els presentadors interactuen amb el públic, el nombre de reportatges o entrevistes que s'inserixen dins del programa, els temes que es tracten a cada espai, així com els temes que subjauen en els concursos que s'inserixen dins del programa. Finalment, el nombre de sèries de dibuixos animats i d'imatge real.

En el llenguatge s'han estudiat unes altres tres variables. Una és l'expressió oral -en la qual es valora si és rica, mitjana o pobra-, una altra se centra a les construccions gramaticals i el vocabulari -en la qual es valora si sempre són correctes o si són incorrectes només enescasses ocasions o de forma generalitzada. La tercera variable és la utilització d?afegitons i la seua freqüència.

En definitiva, en este capítol s'ha tingut en compte tant el nombre d'ocasions que els presentadors d'un programa interactuen amb el públic infantil, com la qualitat d'esta interacció. El mateix criteri s'ha seguit amb els reportatges i entrevistes que s'inserixen dins del programa.

Els temes que subjauen entre cada un dels espais han rebut diferent valoració en funció de les seues pretensions. No s'ha valorat igual un programa o una sèrie que només busca el simple entreteniment, que aquell on, a més, s'esbossen qüestions mediambientals, culturals o fins i tot educatives.

S'ha valorat de forma positiva el fet que en un mateix programa s'inserisquen sèries tant de dibuixos animats com d'imatge real perquè és bo que es compaginen els dos estils, i no s'emeten personatges de fantasia de forma exclusiva, obviant les sèries d'imatge real.

També s'ha tingut en compte l'expressió oral utilitzada, així com les construccions gramaticals i el vocabulari. La utilització d?afegitons, pràctica lingüística observada amb una freqüència preocupant per part dels més joves, també ha estat qualificada negativament.

La valoració d'este capítol, especialment els apartats de realització i producció, inclou l'aportació subjectiva de l'expert que ha ofert assessorament tècnic per a la realització d'este informe.

El segon gran capítol que s'analitza és el dels Valors i contravalors, que es qualifica segons 11 variables: el nombre d'ocasions en les quals es potencia la discriminació sexual, la discriminació social, les vegades que apareixen armes, el nombre d?escenes violentes, si la freqüència d'estes escenes és constant o esporàdica, la freqüència amb la qual es produïx violència verbal o d'efectes de so, el nombre d'ocasions en què la dona o el gènere femení és la víctima de les situacions violentes, si es potencien actituds racistes, la ridiculització dels altres i la incitació al consum mitjançant l'aparició de reclams publicitaris durant el programa o mitjançant l'existència de publicitat encoberta, -que només capta la càmera i no es dóna a conéixer de forma verbal-.

L'aparició de discriminació sexual i social, així com la proliferació d'actituds racistes, s'ha penalitzat en considerar-se la seua permissivitat una gran irresponsabilitat per part de les cadenes de TV. El mateix criteri s'ha seguit, tant en programes com en sèries, quan es potencia la ridiculització dels altres. Els experts consideren que esta actitud és un dels possibles gèrmens de la delinqüència juvenil.

CONSUMER tampoc ha pogut obviar la freqüència amb la qual s'emeten escenes violentes o agressives, igual com l'aparició d'armes que servixen per a matar o ferir, incloses les de ciència ficció. La violència verbal o la procedent d'efectes de so també s'ha analitzat, i se n?ha valorat tant l?emissió com l?omissió.

La cruel realitat social i domèstica que els mitjans de comunicació han anat destapant en els últims anys ha obligat a tindre molt en compte les ocasions en les quals la dona o el gènere femení apareix com a víctima de les situacions violentes o agressives. La filtració d'actituds negatives a través de la TV pot influir negativament en l'escala de valors del menor i, per tant, en les seues actuacions presents i futures.

També s'ha estudiat la incitació al consum que realitzen les diferents cadenes de televisió en les seues programacions infantils, mitjançant l'anàlisi de la publicitat encoberta i els reclams publicitaris a l'interior del programa.

S'ha valorat, així mateix, la publicitat encoberta, entesa com el moment en el qual la càmera capta de forma clara i meridiana un objecte de consum amb la seua marca o algun anagrama que identifique un producte o firma, sense necessitat que ningú faça referencia verbal a la seua presència.

Tampoc s'ha obviat la publicitat que es realitza durant un programa, sense esperar les pauses publicitàries explícites, com si d'un apartat o contingut més de l'espai infantil o juvenil es tractara.

El tercer i últim apartat analitzat se centra en quantificar els reclams publicitaris que emet cada cadena de TV. Per a això, s'ha analitzat el total d'anuncis que reben els xiquets durant la programació infantil, els que s'emeten abans de començar el programa o sèrie, al mig i després de concloure l'espai en qüestió. També s'ha mesurat el temps de durada dels anuncis, el nombre de pauses publicitàries, el nombre de reclams publicitaris durant el programa, el nombre de publicitats encobertes i el nombre d'anuncis inadmissibles dins de la programació infantil i juvenil.

S'ha entés com inadmissibles els espots en els quals s'anuncien medicaments, perquè entenem que estos han de estar fora de l'abast dels xiquets a tot hora i en qualsevol tipus de suport, inclòs l'audiovisual. Igualment, es consideren incorrectes les imatges de sexe utilitzades per a captar l'atenció del receptor, així com l'emissió d'escenes molt violentes per a anunciar un film concret de la programació de la cadena, que també han estat penalitzades a l'hora de valorar la publicitat dels espais infantils de cada canal de televisió estudiat.

La publicitat encoberta i la realitzada durant el mateix programa també s'ha tingut en compte en este capítol. S'ha valorat l'aparició de publicitat encoberta, entesa com a tal el moment en el qual la càmera capta de forma clara i meridiana un objecte de consum amb la seua marca o algun anagrama que identifique un producte o firma, sense necessitat que ningú faça referencia verbal a la seua presència.

Tampoc s'ha obviat la publicitat que es realitza durant un programa, sense esperar les pauses publicitàries explícites, com si d'un apartat o contingut més de l'espai infantil o juvenil es tractara.

S'ha entés com inadmissibles els espots en els quals s'anuncien medicaments, perquè entenem que estos han de estar fora de l'abast dels xiquets a tot hora i en qualsevol tipus de suport, inclòs l'audiovisual. Igualment, es consideren incorrectes les imatges de sexe utilitzades per a captar l'atenció del receptor, així com l'emissió d'escenes molt violentes per a anunciar un film concret de la programació de la cadena, que també han estat penalitzades a l'hora de valorar la publicitat dels espais infantils de cada canal de televisió estudiat.

La publicitat encoberta i la realitzada durant el mateix programa també s'ha tingut en compte en este capítol. S'ha valorat l'aparició de publicitat encoberta, entesa com a tal el moment en el qual la càmera capta de forma clara i meridiana un objecte de consum amb la seua marca o algun anagrama que identifique un producte o firma, sense necessitat que ningú faça referencia verbal a la seua presència.

Tampoc s'ha obviat la publicitat que es realitza durant un programa, sense esperar les pauses publicitàries explícites, com si d'un apartat o contingut més de l'espai infantil o juvenil es tractara.

TAULA COMPARATIVA

La programació infantil de les televisions, analitzada

Cadena	Nom	Interés i qualitat tècnica	Valors i contravalors	Nota final	Valoració final
		Nota del total	Nota del total
TVE 1	TPH Club	5,02	1,75	3,38
	PEQUE PRIX	5,60	9,33	7,46
	EL CONCIERTAZO	6,55	10	8,27
	(EL MAGO DE LOS SUEÑOS)	6,88	6,75	6,81
	(LA FAMILIA ADDAMS)	5,63	6,9	6,26
	(CONOR- EL RUGIDO)	6,88	0	3,44
	Nota mitjana de TVE 1	6,09	5,79	5,94	Bona
CANAL SUR	La Banda del Sur	3,45	2,01	2,73
	(EL CAPITAN FUTURO )	4,17	3,70	3,93
	(ASTERIX Y OBELIX)	4,38	6,20	5,29
	Nota mitjana de CANAL SUR	4,00	3,97	3,98	Roín
LA 2	TPH Club	5,74	8,70	7,22
	(DIBUJOS ANIMADOS)	6,25	10,00	8,12
	YAKUTAKE	4,09	4,60	4,34
	Nota mitjana de TVE 2	5,36	7,80	6,56	Bona
TELEMADRID	Cyberclub	3,38	3,36	3,37
	Nota mitjana de TELEMADRID	3,38	3,36	3,37	Roín
ANTENA 3	Club Megatrix	3,80	2,43	3,11
	(NADA ES PARA SIEMPRE)	3,23	0,00	1,61
	(SALLY LA MAGA)	5,21	5,10	5,15
	Nota mitjana de ANTENA 3	4,08	2,51	3,29	Molt roín
CANAL PLUS	Pim Pam Plus	5,06	0,00	2,53
	NO VA MAS	5,48	4,00	4,74
	(FRIENDS)	5,83	6,20	6,01
	Nota mitjana CANAL PLUS	5,46	3,40	4,42	Mediocre
TELE 5	Club Disney	5,36	2,65	4,00
	(POKEMON)	2,71	0,00	1,35
	(RIN TIN TIN )	4,17	3,40	3,78
	(SUPERHUMAN SAMURAI )	3,33	0,20	1,76
	(WALKER )	4,58	0,00	2,29
	(NIKITA)	4,58	0,00	2,29
	(AL SALIR DE CLASE)	2,92	4,00	3,46
	Nota mitjana TELE 5	3,95	1,46	2,70	Molt roín
CANAL 9	Babala Club	4,29	5,27	4,78
	(SCOOBY DOOBY "¿DONDE ESTAS?")	5,63	10,00	7,81
	(EL PRINCIPE DE LA ALHAMBRA)	7,50	4,00	5,75
	Nota mitjana CANAL 9	5,81	6,42	6,11	Bona
TVG	Xabarin Club	4,49	2,95	3,72
	Nota mitjana TVG	4,49	2,95	3,72	Roín
ETB-1	Superbat	4,50	0,60	2,55
	(DENNIS)	5,63	0,00	2,81
	(GIJOE)	5,63	4,90	5,26
	(LAZKAO TXIKI)	5,73	0,00	2,86
	(PARKER LEWIS)	6,67	10,00	8,33
	KTM	4,35	2,80	3,57
	BARRE BUSA	4,76	6,10	5,43
	Nota mitjana ETB-1	5,30	3,49	4,40	Mediocre
CANAL 33	Club Super 3	4,79	8,22	6,50
	DRAGON BOLA	5,42	0,00	2,71
	YO TENGO DOS PADRES	5,94	10,00	7,97
	CINTURON NEGRO	5,83	10,00	7,92
	EL JUEGO DE VIVIR	5,63	10,00	7,81
	SPUTNICK	5,12	10,00	7,56
	Nota mitjana CANAL 33	5,45	8,04	6,75	Bona
Nota mitjana				4,65	Mediocre

Publiciat als programes infantils

	Temps total de programació infantil analitzada (1)	Temps total d'anuncis comptabilitzat(2)	Percentatge de publicitat respecte del total de la programació infantil
TVG	475 minuts	9 minuts	1,8%
Canal 9	480 minuts	12 minuts	2,5%
Canal Sur	547 minuts	18,5 minuts	3,4%
Telemadrid	450 minuts	17,5 minuts	3,9%
Canal Plus	360 minuts	15,5 minuts	4,3%
Canal 33	640 minuts	37,5 minuts	5,8%
ETB 1	550 minuts	66,5 minuts	12,1%
TVE 1	630 minuts	78 minuts	12,3%
LA 2	355 minuts	48 minuts	13,6%
Antena 3	740 minuts	116 minuts	15,7%
Tele 5	950 minuts	164 minuts	17,3%
Media total			8,4%

(1) Es referix al temps total de programació infantil en els tres dies analitzats (un dia laboral, un dissabte i un diumenge). I hi inclou la publicitat anterior i posterior a la programació infantil, així com la que s'inserix en els intermedis.

(2) Els anuncis comptabilitzats són els emesos en els intermedis dels programes i les sèries, així com aquells que apareixen abans i després de cada programa i sèrie.

Relacions d'aquest contingut