Donació d'òrgans: Gest solidari d'uns, segona oportunitat per a altres

El futur dels trasplantaments i taula comparativa

A pesar dels èxits aconseguits al camp dels trasplantaments, els experts confien a avançar més en els pròxims anys. Al nostre país, les investigacions se centren en dos aspectes:

• A pesar dels èxits aconseguits al camp dels trasplantaments, els experts confien a avançar més en els pròxims anys. Al nostre país, les investigacions se centren en dos aspectes:
• Disminuir el rebuig. S'intenta reduir els efectes secundaris dels medicaments immunosupressors o antirebuig, per al qual s'està investigant el quimerisme (transvasament de cèl·lules entre donant i receptor), fet que permet que el sistema immune aprenga a conviure amb l'empelt.
• Trasplantament de nous òrgans. El d?intestí, indicat per a casos d'insuficiència intestinal. Encara que ja s'han realitzat 260 operacions a tot el món, este és el trasplantament que presenta una menor supervivència a llarg termini. El d´illots pancreàtics, en el qual se seleccionava les cèl·lules productores d'insulina, que es troben en este òrgan, en els illots de Langerhans.

Trasplantaments d'òrgans d'animals o xenotrasplantaments

Durant els últims anys, els òrgans de porc s'han convertit en un raig d'esperança per a les persones que necessiten trasplantaments urgents. Tanmateix, investigacions recents han posat de manifest que els teixits d'estos animals poden ser molt perillosos. Pel que pareix, hi ha un alt risc que este tipus de trasplantaments puga provocar infeccions virals al cos humà.

Alguns estudis anteriors ja havien suggerit que les cèl·lules porcines contenien certs tipus de virus que podien representar un perill per a la salut humana. Els provirus s'han descobert en diverses races de porc, incloses algunes que s'han criat específicament per a trasplantaments en humans. A més, els investigadors han comprovat que estos microorganismes infecciosos són presents no solament als ronyons de porc, sinó també al cor i a la melsa. Ara, el nou desafiament dels científics serà desenvolupar una tècnica per a eliminar estos provirus dels seus teixits.

El trasplantament, pas a pas

• Identificació del possible donant. Una persona mor en l'UVI d'un hospital en situació de mort encefàlica o parada cardiorespiratòria. Es comprova, mitjançant una història clínica completa, que no patisca cap malaltia transmissible.
• Avaluació dels òrgans. Si no hi ha contraindicació per a la donació, es realitza una anàlisi dels òrgans -amb ecografies, radiografies...- per a comprovar com funcionen i determinar quins poden trasplantar-se.
• Confirmació de la mort encefàlica o parada cardiorespiratòria. La mort és certificada per tres metges que no intervenen en trasplantaments. Es manté, de forma artificial, la circulació sanguínia del mort.
• Entrevista amb la família. El coordinador de trasplantaments parla amb la família, es posa a la seua disposició per a ajudar-los en tot el necessari i els planteja la possibilitat de donació, que de vegades sorgix dels mateixos familiars. Si finalment la família accedix, l'autorització es fa per escrit. Després, el coordinador comunica a l'Organització Nacional de Trasplantaments que hi ha un possible donant.
• Elecció de receptors i equip mèdic. Per a seleccionar al possible receptor se seguixen criteris clínics (urgència), immunològics (compatibilitat del grup sanguini), antropomètrics (mida), territorials (es decidix a quin punt de la geografia s'ha d'enviar l'òrgan) i el temps que porten en espera del trasplantament els possibles receptors de l'òrgan extret.
• Desplaçament de l'equip mèdic. Normalment, un únic equip extrau l'òrgan i l'implanta al receptor. Només en alguns trasplantaments de fetge, estes dos operacions les fan equips diferents.
• Extracció i última valoració. L'equip extrau l'òrgan o òrgans, i valora ?in situ? la seua viabilitat, així com els problemes que poden sorgir en realitzar les sutures arterials. Fins al moment del trasplantament, l'òrgan és conservat en una solució preservadora, a 4 graus.
• Preparació del pacient receptor de l'òrgan. S'avisa a l'hospital en el qual es troba el receptor que l'òrgan és viable. I se li informa sobre l'hora d'arribada, perquè s'inicie la preparació del pacient.
• Realització del trasplantament. Un equip quirúrgic -compost per una mitjana de tres especialistes per a trasplantament de cor, dos per a trasplantament renal i quatre per a fetge- s'encarrega d'efectuar l'operació.

Per a aconseguir la Targeta de Donant

Desitge fer-me donant d'òrgans Cognoms.... Nom..... Adreça..... Telèfon.... Codi Postal.... Població.....

• Retalle i envie esta targeta a: Organització Nacional de Trasplantaments. C/ Sinesio Delgado, 8. MADRID 28009.
• O telefone al 91 314 24 06 (atenen les 24 hores, tots els dies). Li enviaran la documentació (perquè reflexione sobre la seua decisió) al seu domicili.

Testimonis sobre trasplantaments

• Francisco
  es va sotmetre a un doble trasplantament de fetge i ronyó, després de dos trasplantaments anteriors de ronyó que el seu organisme va rebutjar.
• Després de 14 anys sotmetent-se a diàlisi cada 24 hores, a Francisco li van trasplantar un ronyó que només va aguantar 10 dies, al cap dels quals li?l van haver d'extirpar. Tres anys després va trobar un nou donant, i en esta ocasió el ronyó trasplantat li durà 6 anys, després dels quals va començar a fallar, i, de nou, li l?hagueren de traure. Posteriorment, li van haver de fer un doble trasplantament de ronyó i fetge, este últim afectat de cirrosi, causada pels desnivells de potassi i urea, per les transfusions de sang, etc..
• Cristóbal Salvador
  té 55 anys i està trasplantat de ronyó des de 1983 (el seu és un dels primers trasplantaments realitzats amb èxit a Espanya). En els passats Campionats Mundials per a Trasplantats fets a Hongria, en setembre de 1999, obtingué la medalla de bronze a la prova de 5.000 metres, quedà 4t en 400 metres, i 6é en 1.500 metres. També ha sigut medalla de bronze i de plata als Jocs per a Trasplantats de Barcelona 98. Sis maratons i xicotetes curses populars completen el seu currículum esportiu. Cristóbal reconeix que fins fa 8 anys mai no havia practicat esport. El trasplantament que va salvar la seua vida el va iniciar en l'esport -atletisme, paracaigudisme, hípica i senderisme-, que considera imprescindible per a compensar la forta medicació que han de prendre tots els trasplantats per tota la vida.
• Xabier
  Les Costa és un altre trasplantat de ronyó per a qui l'esport és una manera de demostrar que els trasplantats no són diferents als altres. Xabier se'n dugué a Espanya 3 medalles d'or dels XI Jocs Mundials de Trasplantament Sidney 97. Una en 100 metres, una altra en 200 metres (on, a més, va establir un rècord mundial) i la tercera en salt de llargada.
• Quan una malaltia crònica afecta a òrgans com el fetge, el cor, els pulmons o els ronyons, el pacient ha de prescindir de moltes activitats, entre elles l'esport. Tanmateix, una vegada que ha rebut l'òrgan salvador, recupera la salut i, amb ella, les forces i l'ànim per a realitzar tot el que abans de l'operació tenia prohibit. En l'actualitat, els beneficis de l'esport són molt recomanables per tal que estos pacients recuperen to muscular i agilitat, i milloren alguns marcadors metabòlics i funcionals (glucosa, pressió arterial, colesterol...). A més, gràcies a la ciclosporina (un immunosupressor per a evitar el rebuig), la integració social i la competició esportiva d'alt nivell és possible en la majoria dels que han rebut un òrgan.

TAULA COMPARATIVA

Poques negatives familiars a les donacions*

ANY	1999	1998	1997	1996	1995	1994	1993
% NEGATIVES	21,8	21í3	21í7	24í8	24í8	23í6	25

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments. Es referixen al nombre d'ocasions en les quals els familiars dels morts els cadàvers dels quals resultaven aptes per a la donació d'òrgans es van negar a donar la seua aprovació perquè es realitzara l'extracció.

Donacions i trasplantaments: les xifres*

	1998	1999	Incremento
DONACIONS	1.250	1.334	6,7%
TRASPLANT. RENAL	1.996	2.023	1,3%
TRASPLANT. HEPÀTIC	899	960	6,8%
TRASPLANT. CARDÍAC	394	336	-3,7%
TRASPLANT. PULMONAR	128	135	5,5%
TRASPLANT. PÀNCREAS	28	25	-10,7%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donacions: distribució per sexe

Sexe	%
Home	63,4%
Dona	36,6%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donants infantils (xiquets fins a 13 anys)

Nre. absolut i percentatge respecte del nombre total de donants

Any	Nre. de Donants	% Total
1999	57	4í4%
1998	70	5í6%
1997	52	4í5%
1996	64	6í2%
1995	70	6í7%
1994	76	7í8%
1993	78	8í9%
1992	83	10%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donants d'òrgans per comunitats autònomes (1999)

CC.AA	Nre. Total	Donacions per milió d'habitants
Andalusia	235	31,9
Aragó	40	33,9
Astúries	37	34,3
Balears	23	30,3
Canàries	49	30,6
Cantàbria	30	57,7
Castella-la Manxa	28	16,4
Castella i Lleó	64	25,6
Catalunya	225	36,9
C. Valenciana	144	36
Extremadura	24	22,4
Galícia	89	32,5
La Rioja	5	19,2
Madrid	189	37,6
Múrcia	30	27,5
Navarra	16	30,8
País Basc	106	50,7
TOTAL DE L'ESTAT	1.334	33,64

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Relacions d'aquest contingut