Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Donació d'òrgans: Gest solidari d'uns, segona oportunitat per a altres

El futur dels trasplantaments i taula comparativa

A pesar dels èxits aconseguits al camp dels trasplantaments, els experts confien a avançar més en els pròxims anys. Al nostre país, les investigacions se centren en dos aspectes:

  • A pesar dels èxits aconseguits al camp dels trasplantaments, els experts confien a avançar més en els pròxims anys. Al nostre país, les investigacions se centren en dos aspectes:
  • Disminuir el rebuig. S'intenta reduir els efectes secundaris dels medicaments immunosupressors o antirebuig, per al qual s'està investigant el quimerisme (transvasament de cèl·lules entre donant i receptor), fet que permet que el sistema immune aprenga a conviure amb l'empelt.
  • Trasplantament de nous òrgans. El d?intestí, indicat per a casos d'insuficiència intestinal. Encara que ja s'han realitzat 260 operacions a tot el món, este és el trasplantament que presenta una menor supervivència a llarg termini. El d´illots pancreàtics, en el qual se seleccionava les cèl·lules productores d'insulina, que es troben en este òrgan, en els illots de Langerhans.

Trasplantaments d'òrgans d'animals o xenotrasplantaments

Durant els últims anys, els òrgans de porc s'han convertit en un raig d'esperança per a les persones que necessiten trasplantaments urgents. Tanmateix, investigacions recents han posat de manifest que els teixits d'estos animals poden ser molt perillosos. Pel que pareix, hi ha un alt risc que este tipus de trasplantaments puga provocar infeccions virals al cos humà.

Alguns estudis anteriors ja havien suggerit que les cèl·lules porcines contenien certs tipus de virus que podien representar un perill per a la salut humana. Els provirus s'han descobert en diverses races de porc, incloses algunes que s'han criat específicament per a trasplantaments en humans. A més, els investigadors han comprovat que estos microorganismes infecciosos són presents no solament als ronyons de porc, sinó també al cor i a la melsa. Ara, el nou desafiament dels científics serà desenvolupar una tècnica per a eliminar estos provirus dels seus teixits.

El trasplantament, pas a pas

  • Identificació del possible donant. Una persona mor en l'UVI d'un hospital en situació de mort encefàlica o parada cardiorespiratòria. Es comprova, mitjançant una història clínica completa, que no patisca cap malaltia transmissible.
  • Avaluació dels òrgans. Si no hi ha contraindicació per a la donació, es realitza una anàlisi dels òrgans -amb ecografies, radiografies...- per a comprovar com funcionen i determinar quins poden trasplantar-se.
  • Confirmació de la mort encefàlica o parada cardiorespiratòria. La mort és certificada per tres metges que no intervenen en trasplantaments. Es manté, de forma artificial, la circulació sanguínia del mort.
  • Entrevista amb la família. El coordinador de trasplantaments parla amb la família, es posa a la seua disposició per a ajudar-los en tot el necessari i els planteja la possibilitat de donació, que de vegades sorgix dels mateixos familiars. Si finalment la família accedix, l'autorització es fa per escrit. Després, el coordinador comunica a l'Organització Nacional de Trasplantaments que hi ha un possible donant.
  • Elecció de receptors i equip mèdic. Per a seleccionar al possible receptor se seguixen criteris clínics (urgència), immunològics (compatibilitat del grup sanguini), antropomètrics (mida), territorials (es decidix a quin punt de la geografia s'ha d'enviar l'òrgan) i el temps que porten en espera del trasplantament els possibles receptors de l'òrgan extret.
  • Desplaçament de l'equip mèdic. Normalment, un únic equip extrau l'òrgan i l'implanta al receptor. Només en alguns trasplantaments de fetge, estes dos operacions les fan equips diferents.
  • Extracció i última valoració. L'equip extrau l'òrgan o òrgans, i valora ?in situ? la seua viabilitat, així com els problemes que poden sorgir en realitzar les sutures arterials. Fins al moment del trasplantament, l'òrgan és conservat en una solució preservadora, a 4 graus.
  • Preparació del pacient receptor de l'òrgan. S'avisa a l'hospital en el qual es troba el receptor que l'òrgan és viable. I se li informa sobre l'hora d'arribada, perquè s'inicie la preparació del pacient.
  • Realització del trasplantament. Un equip quirúrgic -compost per una mitjana de tres especialistes per a trasplantament de cor, dos per a trasplantament renal i quatre per a fetge- s'encarrega d'efectuar l'operació.

Per a aconseguir la Targeta de Donant

Desitge fer-me donant d'òrgans Cognoms.... Nom..... Adreça..... Telèfon.... Codi Postal.... Població.....

  • Retalle i envie esta targeta a: Organització Nacional de Trasplantaments. C/ Sinesio Delgado, 8. MADRID 28009.
  • O telefone al 91 314 24 06 (atenen les 24 hores, tots els dies). Li enviaran la documentació (perquè reflexione sobre la seua decisió) al seu domicili.

Testimonis sobre trasplantaments

  • Francisco
    es va sotmetre a un doble trasplantament de fetge i ronyó, després de dos trasplantaments anteriors de ronyó que el seu organisme va rebutjar.
  • Després de 14 anys sotmetent-se a diàlisi cada 24 hores, a Francisco li van trasplantar un ronyó que només va aguantar 10 dies, al cap dels quals li?l van haver d'extirpar. Tres anys després va trobar un nou donant, i en esta ocasió el ronyó trasplantat li durà 6 anys, després dels quals va començar a fallar, i, de nou, li l?hagueren de traure. Posteriorment, li van haver de fer un doble trasplantament de ronyó i fetge, este últim afectat de cirrosi, causada pels desnivells de potassi i urea, per les transfusions de sang, etc..
  • Cristóbal Salvador
    té 55 anys i està trasplantat de ronyó des de 1983 (el seu és un dels primers trasplantaments realitzats amb èxit a Espanya). En els passats Campionats Mundials per a Trasplantats fets a Hongria, en setembre de 1999, obtingué la medalla de bronze a la prova de 5.000 metres, quedà 4t en 400 metres, i 6é en 1.500 metres. També ha sigut medalla de bronze i de plata als Jocs per a Trasplantats de Barcelona 98. Sis maratons i xicotetes curses populars completen el seu currículum esportiu. Cristóbal reconeix que fins fa 8 anys mai no havia practicat esport. El trasplantament que va salvar la seua vida el va iniciar en l'esport -atletisme, paracaigudisme, hípica i senderisme-, que considera imprescindible per a compensar la forta medicació que han de prendre tots els trasplantats per tota la vida.
  • Xabier
    Les Costa és un altre trasplantat de ronyó per a qui l'esport és una manera de demostrar que els trasplantats no són diferents als altres. Xabier se'n dugué a Espanya 3 medalles d'or dels XI Jocs Mundials de Trasplantament Sidney 97. Una en 100 metres, una altra en 200 metres (on, a més, va establir un rècord mundial) i la tercera en salt de llargada.
  • Quan una malaltia crònica afecta a òrgans com el fetge, el cor, els pulmons o els ronyons, el pacient ha de prescindir de moltes activitats, entre elles l'esport. Tanmateix, una vegada que ha rebut l'òrgan salvador, recupera la salut i, amb ella, les forces i l'ànim per a realitzar tot el que abans de l'operació tenia prohibit. En l'actualitat, els beneficis de l'esport són molt recomanables per tal que estos pacients recuperen to muscular i agilitat, i milloren alguns marcadors metabòlics i funcionals (glucosa, pressió arterial, colesterol...). A més, gràcies a la ciclosporina (un immunosupressor per a evitar el rebuig), la integració social i la competició esportiva d'alt nivell és possible en la majoria dels que han rebut un òrgan.

TAULA COMPARATIVA

Poques negatives familiars a les donacions*
ANY 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993
% NEGATIVES 21,8 21í3 21í7 24í8 24í8 23í6 25

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments. Es referixen al nombre d'ocasions en les quals els familiars dels morts els cadàvers dels quals resultaven aptes per a la donació d'òrgans es van negar a donar la seua aprovació perquè es realitzara l'extracció.

Donacions i trasplantaments: les xifres*
1998 1999 Incremento
DONACIONS 1.250 1.334 6,7%
TRASPLANT. RENAL 1.996 2.023 1,3%
TRASPLANT. HEPÀTIC 899 960 6,8%
TRASPLANT. CARDÍAC 394 336 -3,7%
TRASPLANT. PULMONAR 128 135 5,5%
TRASPLANT. PÀNCREAS 28 25 -10,7%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donacions: distribució per sexe
Sexe %
Home 63,4%
Dona 36,6%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donants infantils (xiquets fins a 13 anys)

Nre. absolut i percentatge respecte del nombre total de donants
Any Nre. de Donants % Total
1999 57 4í4%
1998 70 5í6%
1997 52 4í5%
1996 64 6í2%
1995 70 6í7%
1994 76 7í8%
1993 78 8í9%
1992 83 10%

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Donants d'òrgans per comunitats autònomes (1999)
CC.AA Nre. Total Donacions per milió d'habitants
Andalusia 235 31,9
Aragó 40 33,9
Astúries 37 34,3
Balears 23 30,3
Canàries 49 30,6
Cantàbria 30 57,7
Castella-la Manxa 28 16,4
Castella i Lleó 64 25,6
Catalunya 225 36,9
C. Valenciana 144 36
Extremadura 24 22,4
Galícia 89 32,5
La Rioja 5 19,2
Madrid 189 37,6
Múrcia 30 27,5
Navarra 16 30,8
País Basc 106 50,7
TOTAL DE L'ESTAT 1.334 33,64

* Dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto