Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Donació d'òrgans: Gest solidari d'uns, segona oportunitat per a altres

El donant, un benefactor social

El perfil del donant ha canviat. Si fa uns anys, el 80% eren jóvens que morien a causa d'accidents de circulació, hui proliferen els donants d'entre 40 i 50 anys morts per hemorràgia cerebral o infart, segons informa l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Són persones que moren als hospitals en condicions adequades per a donar. Però, inclosos estos i tot, tan sols l'1% acomplix tots els requisits de donació, entre els quals prevalen no patir malalties de tipus infecciós o neoplàsic (càncer). Esta exigua proporció de donants vàlids reflectix la necessitat vital de l'aprofitament de tots els cadàvers útils. I, per conseqüència, la del consentiment dels familiars de morts que poden ser objecte d'extracció d'òrgans per a un o diversos trasplantaments.

Segons una enquesta recent, la meitat dels donants espanyols de carnet oferixen els seus òrgans per solidaritat. Accepten que una vegada morts ja no els serviran de res i entenen que hi ha persones que podran continuar vivint gràcies a la seua generositat. Un 38% d'estos donants voluntaris ho és per mera reciprocitat: el dia de demà ells mateixos poden convertir-se en receptors d'òrgans aliens. També n'hi ha que pensen, de manera encertada, que la donació estalvia diners al sistema públic de salut. En el cas del ronyó, per exemple, el trasplantament resulta molt més econòmic per a les arques públiques que l'hemodiàlisi.

Carnet de donant

És un document que es formalitza en vida del donant, i pel qual este declara la seua voluntat de permetre, després de mort, l'extracció d'òrgans i teixits que pogueren resultar útils per a trasplantaments. Naturalment, este carnet no és imprescindible per a convertir-se en donant, ja que tots ho som en potència. Poden sol·licitar el carnet de donant totes les persones majors d'edat, i s'anul·la quan es desitja (trencant-lo i comunicant-ho als familiars), ja que la seua possessió no és vinculant. En tots els casos, es consulta amb la família el desig de donació del mort i es demana l'aprovació dels parents, però és molt poc freqüent que la família s'opose a la voluntat expressa del donant mort. La targeta de donant és gratuïta i s'expedix en institucions públiques (Conselleries de Salut, coordinacions hospitalàries de trasplantament, Servicis d'Informació a l'usuari d'hospitals, Centres de Salut i a l'Organització Nacional de Trasplantaments) i en entitats privades, com associacions de malalts renals i de trasplantats de fetge, cor o ronyó.

El receptor, o l'espera anguniosa

Els receptors són malalts greus que malviuen amb un òrgan que ha deixat de funcionar. La seua inclusió a la llista d'espera corresponent (de ronyó, de fetge, de cor...) es veu condicionada per una màxima irrefutable: la convicció mèdica que després del trasplantament la qualitat de vida d'este pacient millorarà substancialment. En ocasions, la intervenció quirúrgica comporta major risc (pensem en pacients en diàlisi que sofrisquen, a més, una patologia cardíaca, i en el perill que l'anestèsia porta per al cor) que el benefici esperat. Tampoc es recomana el trasplantament en persones amb més patologies greus que la que requerix la substitució de l'òrgan, ja que la seua qualitat de vida difícilment millorarà. Cada cas, de tota manera, és analitzat individualment pels doctors especialistes.

Espanya és el país amb llistes d'espera més reduïdes per a trasplantaments a tot el món, segons dades de l'ONT. Esta llista és una base de dades amb els noms de tots els sol·licitants d'un trasplantament i amb la informació necessària per a elegir ràpidament, davant d'un òrgan disponible, el receptor més adequat. La compatibilitat entre l'òrgan donat i el seu receptor dependrà del grup sanguini, de les dimensions antropomètriques, de complexes qüestions d'immunologia i, en el trasplantament del ronyó, de certs antígens, substancies que introduïdes en l'organisme donen lloc a reaccions immunitàries. Els terminis d'espera diferixen segons l'òrgan a trasplantar. En el cardíac, l'espera mitjana és de dos mesos, i per al trasplantament hepàtic arriba a tres mesos i mig. Estos períodes, aparentment llargs, signifiquen menys de la meitat dels vigents a la majoria dels països. En els EUA (amb una de les taxes de donació més altes), els trasplantaments de cor exigixen una espera mitjana de set mesos. I els de fetge, de huit mesos. En molts països europeus, l'espera és similar als EUA i superior a la del nostre país, que és l'únic en el qual les llistes s'han escurçat. Així mateix, som elsciutadans més altruistes pel que fa a donacions. Podem presumir de la proporció de donacions més elevada del món, amb gairebé 34 per cada milió d'habitants. Ja a les comunitats autònomes, destaquen el País Basc i Cantàbria, per damunt de les 50 donacions per milió d'habitants. Els seguixen Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, que superen les 35 donacions per milió d'habitants. Quant a trasplantaments dels principals òrgans, els índexs espanyols són de 46 trasplantaments de ronyó per milió d'habitants, 20 per milió en fetge i 8 per milió en cor.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto