Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Donació d'òrgans: Gest solidari d'uns, segona oportunitat per a altres

 El trasplantament és l'única i l'última solució per a milers de persones que sofrixen un deteriorament irreversible d'algun dels seus òrgans vitals, que els augura una mort segura a termini mitjà o curt. Per això té una importància vital tot el que concernix a la donació d'òrgans.

En 1999 es van realitzar un total de 1.334 donacions a Espanya (en el 85% dels casos, s'utilitzaren diversos òrgans de cada mort), gràcies a les quals es van poder practicar prop de 3.500 trasplantaments. Tot i que al nostre país, al llarg de l'any passat, tan sols dos de cada huit famílies es van negar a donar els òrgans dels seus parents morts, el nombre de donants continua sent insuficient per a les 5.000 persones que a data de hui esperen un òrgan. Això no obstant, el nostre és el país amb la taxa de donacions més alta del món, 33 per cada milió d'habitants, davant de les 22 dels Estats Units, les 16 de França i Portugal, i les 15 de Suïssa. També disfrutem d'una posició relativament privilegiada quant a tecnologia i realització del procés de trasplantament. A més, enviem a altres països europeus òrgans que, per diversos motius, no poden utilitzar-se ací. Per tot això, es parla del model espanyol com a exemple a seguir en un context mundial en què la donació, un encomiable exercici de solidaritat amb els nostres pròxims, ha sofrit una disminució generalitzada.

El perquè de tantes donacions

L'èxit d'este model és deutor de la pionera Llei de Trasplantaments de 1979 i dels seus reglaments posteriors, desenvolupats al Reial Decret de 1980, que recollia principis decididament promotors de la donació, com la seua gratuïtat, el consentiment presumpte del donant mort i el principi d'igualtat -no pot haver discriminació per sexe, raça, edat o condició socioeconòmica- per als receptors dels òrgans donats. Però la necessitat creixent de trasplantaments i els avanços en medicina i biologia posaven de manifest que els reglaments necessitaven una renovació que els adequara al nou panorama social i biomèdic. El Reial Decret 2070/1999, que entrà en vigor el passat 5 de gener i prohibix qualsevol tipus de publicitat sobre la necessitat d'un òrgan o sobre la seua disponibilitat, perfecciona la llei anterior. Entre les seues novetats, en destaquen dos: una, que el donant viu (qui dóna el seu òrgan en vida, per exemple un ronyó, per a un trasplantament) firmarà la cessió del seu òrgan davant del jutge i podrà canviar d'opinió en qualsevol moment previ a l'extracció; s'establix un termini mínim de 24 hores entre la firma i l'extracció. I dos, que ara es permet també l'extracció d'òrgans a persones mortes per parada cardíaca, quan anteriorment només s'autoritzava l'extracció en cas de mort encefàlica. La norma introduïx, en consonància, nous criteris mèdics per al diagnòstic de la mort per parada cardiorespiratòria.

Donació i trasplantament

La donació és el gest solidari pel qual una persona decidix donar un òrgan, amb el convenciment que (normalment, després de la seua mort) aquell òrgan ajudarà a una persona necessitada. I el trasplantament és el procediment mitjançant el qual s'implanta al receptor un òrgan o teixit que prové d'un donant. Podem diferenciar dos grups de trasplantaments: d'òrgans (ronyó, fetge, pulmons, pàncreas, cor, os, intestí, etc.) i de teixits (medul·la òssia, cèl·lules endocrines, còrnia, pell i teixit osteotendinós ). D'altra banda, es parla d'al·lotrasplantament quan l'òrgan procedix d'un altre individu de la mateixa espècie, d'autotrasplantament si pertany al mateix pacient i de xenotrasplantament en cas d'òrgans que provenen d'un animal d'una altra espècie. Un dels problemes més recurrents i greus en els trasplantaments és el rebuig de l'organisme receptor al nou òrgan. Per això, esdevé fonamental controlar els mecanismes del rebuig. Amb esta finalitat, s'estudien els sistemes d' histocompatibilitat del donant i del receptor, de manera que resulten tan compatibles com siga possible. En l'actualitat, es disposa de fàrmacs immunosupressors (ciclosporina, corticoides) que ajuden a reduir les reaccions de rebuig.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto