Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Organitzacions europees de consumidors i la indústria de detergents s'han adherit a les recomanacions de la Comissió Europea per a usar racionalment els detergents per a llavar roba i ser, d'esta manera, més respectuoses amb el medi ambient.
L'acord es va prendre a la Cimera de Rio de Janeiro de juny de 1992. Sota el títol d'Agenda 21, es va aprovar un programa d'acció per a crear les condicions d'un desenvolupament durador i respectuós amb el medi ambient.
El propòsit d'esta campanya consistix a aconseguir que l'any 2001 es reduïsca en un 5% la quantitat d'energia utilitzada en cada llavat a Europa respecte de les xifres de l'any 1996. També es pretén disminuir en un 10% el pes de detergent i de material utilitzat en els envasos, i en un altre 10% la quantitat de components orgànics difícils d'eliminar del medi ambient. Estos objectius, els ha assumit voluntàriament l'Associació Internacional de Sabons, Detergents i Productes Afins (AISE), que inclouran als paquets consells per tal d'aconseguir este estalvi. La campanya afecta a 18 països europeus, entre els quals es troba Espanya, i inclou 150 fabricants i empreses de tota Europa que han acordat dirigir-se a 144 milions de famílies europees (384 milions de consumidors) per sol·licitar la seua col·laboració en el projecte.
Els 11 milions de famílies espanyoles realitzen actualment al voltant de 2.960 milions de llavats cada any, amb un cost total superior als 205.000 milions de pessetes (70 pessetes per llavat), segons càlculs realitzats per tècnics. Aplicar estes mesures de racionalitat podria reduir la despesa en el llavat a les cases al voltant d'un 7%. L'estalvi total per a les famílies espanyoles podria situar-se entorn dels quinze mil milions de pessetes anuals (un poc més de 5 pessetes per llavat). Els càlculs indiquen que, si a Espanya se seguira estrictament la campanya, l'any 2001 aconseguiríem estalviar més de 50.000 tones de detergent, suficients per a omplir 40 piscines olímpiques. Pel que fa a l'energia elèctrica, l'estalvi arribaria als 87 milions de quilowatts/hora, equivalent al consum d'enllumenat públic d'una ciutat com Madrid durant un any.
L'eutrofització és una contaminació mitjançant fosfats, pesticides, etc. que es produïx als rius i pantans. Estos agents químics provoquen el creixement de les algues, i estes impedixen a l'oxigen que arribe als peixos i a la resta de la vida aquàtica. Esta contaminació està lligada als fosfats dels detergents i, sobretot, a la creixent aplicació de fertilitzants i plaguicides en l'agricultura espanyola. En els últims anys, s'ha produït una degradació general i accelerada de la qualitat de l'aigua en els embassaments. Els estudis realitzats en diverses preses repartides pel nostre país mostren que, en més de la meitat, el grau d'eutrofització ha augmentat.
La qualitat de l'aigua depén d'una sèrie de normes de compliment obligat. Hi ha un gran nombre de directives comunitàries, traslladades a l'ordenament jurídic espanyol, que imposen uns requisits exigents i concisos respecte a la qualitat que les aigües han de tindre en funció del seu ús. La qualitat general de les aigües superficials espanyoles no és, actualment, del tot satisfactòria, segons el Llibre Blanc de l'Aigua, segons la legislació vigent i les aspiracions existents al si de la societat. Encara que l'estat de la capçalera de la majoria dels rius de la meitat nord peninsular presenten un grau òptim de conservació, a mesura que van discorrent per nuclis urbans i industrials el grau de contaminació de les aigües augmenta, i arriben, en alguns casos, a un estat molt degradat en els seus trams mitjans i finals. En la meitat sud, tot i que els problemes són similars als de la meitat nord, la qualitat de l'aigua a les capçaleres empitjora com a conseqüència dels menors cabals, fet que origina una menor dilució dels abocaments contaminants. Tot això es veu augmentat enguany per la cíclica sequera.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI