Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Parcs públics de joc infantil: Massa defectes de seguretat

El joc és un element d'interrelació natural entre els nens i nenes

Altures i dimensions

Per exemple, quan els gronxadors tenen una inclinació de 60 graus, la distància fins al terra no ha de superar els 2 metres. I, als tobogans, si l'altura de caiguda lliure és d'un metre o més hi ha d'haver barana a l'escala i a la part superior. Si és superior a 2 metres, ha de comptar a més amb una protecció a la part superior. I a la de descens del tobogan, l'altura fins al terra ha d'oscil·lar entre els 25 i els 35 centímetres. Els balancins, per la seva part, requereixen algun sistema que esmorteeixi els impactes contra el terra.

A més, d'acord amb el tipus de paviment (com més dur, menys altura admesa) sobre el que reposa l'aparell de joc varia l'alçada màxima de caiguda lliure tolerada. En aquest sentit, en 1 de cada 10 gronxadors l'altura era excessiva per al seu paviment. Entre els balancins, van ser el 23% i, a més, es van detectar defectes en relació amb les mesures en un altre 23% d'aquests aparells, per la qual cosa el 46% dels balancins no s'adequa a les recomanacions europees. Entre els tobogans, en el 21% les altures de caiguda lliure eren excessives. En un altre bon nombre de tobogans es van detectar diversos defectes de mesures i en uns pocs el paviment no era l'aconsellat. En resum, el 38% dels tobogans no respectava la norma europea. I en les estructures multijocs o conjunts, van ser el 17% els que no s'atenien a la norma.

Amb el paviment hem topat

Un aspecte clau en matèria de prevenció d'accidents als parcs infantils és el tipus de terra sobre el qual reposen els aparells. El paviment sintètic, de cautxú o material similar, és el més segur i recomanable (en cas que l'infant caigui, és el que millor esmorteeix la possible lesió), si bé resulta el més car d'instal·lar. L'informe ha constatat que les autoritats van assumint els consells dels experts: gairebé el 40% dels aparells es trobava sobre una superfície de cautxú o material sintètic. El 37% era de sorra, interessant davant els accidents però una mica problemàtic en matèria d'higiene. A més, la sorra pot espessir-se i convertir-se en una superfície dura en cas de caigudes. Però encara són massa els aparells que reposen sobre superfícies poc aconsellables, com el formigó (11%) i les llambordes de pedra (el 5%). Ja en nivells de menys freqüència, s'ha comprovat que la grava, la gespa i els trossos de fusta (més acceptables) són en el 3,5%, el 3% i el 4% dels aparells, respectivament.

D'altra banda, el material més comú dels aparells de joc és el metall, ja que el 86% tenia parts metàl·liques. Els oscil·lants i gronxadors són gairebé tots de metall. La fusta és present en el 67% dels aparells. Els multijocs són els que més recorren a aquest material. El PVC és menys freqüent: només apareix en el 46% dels aparells i és més comú en els multijocs. Els experts consideren que convindria substituir els aparells de metall per altres de fusta o plàstic.

Ancoratges perillosos

Pel que fa als ancoratges que fixen els aparells a terra, són molt pocs els que no estan fixats al paviment. L'ancoratge s'aconsella més com a prevenció davant actes vandàlics que per motius de seguretat, tot i que evita que els aparells bolquin. Es va constatar que el 15% dels aparells no estava ben subjecte al terra ja que sobresortia part de la base que ha d'anar sota terra. Aquesta situació comporta risc en cas de caigudes. D'altra banda, en el 10% dels aparells es van trobar cargols (que els fixen a terra) que sobresortien massa, amb el risc que implica en cas de caiguda dels nens i nenes.

Emplaçaments inadequats i molt poca informació

El 56% de les zones de joc analitzades estan delimitades per alguna tanca, mur o paretó. Aquestes delimitacions, o la seva absència, impliquen perill per als infants en el 13% de les zones visitades. Un estudi del defensor del poble sobre els parcs infantils concloïa: "és necessari allunyar les zones de joc de llocs propers al trànsit". Encara queda molt per fer, ja que en gairebé la meitat dels parcs hi ha trànsit que afecta el desenvolupament de les activitats de joc, bé per sorolls o per risc d'atropellaments. Així mateix, es va comprovar la inexistència d'informacions d'utilitat a les àrees de joc (en el 82% dels casos no hi havia cartell informatiu de cap tipus), com les relatives a centres sanitaris (només a l'1% de les zones visitades) on anar en cas d'accident o a tècnics de manteniment (només al 6%, gairebé totes a Bilbao) que puguin reparar els desperfectes a les instal·lacions. De la mateixa manera, és molt poc freqüent (només en el 10% de les zones, gairebé totes a Barcelona) la diferenciació dels diversos espais i aparells d'acord amb l'edat dels usuaris.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto