L'Insalud, responsable del suïcidi d'un pacient

El Tribunal Suprem, en sentència de 4 d'octubre de 1999, va condemnar l'Insalud a indemnitzar amb catorze milions de pessetes la mare d'un pacient que es va suïcidar a l'Hospital Nacional de Santander. L'usuari, acompanyat del seu germà, va comparèixer a l'hospital càntabre amb un informe de consulta i hospitalització que incloïa algunes advertències entorn de l'estat del malalt sobre aspectes com el suïcidi, l'insomni i el plor. Aquest va ser examinat a urgències durant mitja hora, però el reconeixement es va interrompre per un avís al seu germà (el seu vehicle estava mal estacionat), que es va absentar de la consulta durant cinc minuts. Quan el germà va tornar, va observar que el seu germà ja no es trobava en aquelles dependències, per la qual cosa va alertar el servei de seguretat, que va trobar el seu cadàver cinc hores després. El Tribunal Suprem va entendre que l'Administració no va actuar amb la diligència necessària: el suïcidi s'hauria evitat si s'hagués advertit des del primer moment de la desaparició d'un pacient del qual s'havia avisat del risc de suïcidi (això obliga a establir una vigilància contínua, immediata i eficaç). A més, segons el Suprem, es va produir una tardança inexplicable de cinc hores a localitzar el pacient, un lapse de temps dilatat que va permetre al malalt de posar fi a la seva vida.

Relacions d'aquest contingut