Sentència favorable a la beneficiària d'una assegurança que al·legava en contra falta d'informació del mort

La beneficiària d'una pòlissa d'assegurança de vida, concertada pel seu fill, va reclamar a la companyia asseguradora, en morir aquell, la indemnització acordada. Tanmateix, l'assegurança es va oposar a efectuar el pagament perquè, segons les seves al·legacions, el client assegurat havia declarat que no havia sofert determinades malalties (havia patit meningitis en la seva infantesa) i que no s'havia sotmès a cap operació (li van fer una intervenció d'hèrnia); tampoc no va informar de la seva al·lèrgia a la penicil·lina. L'Audiència Provincial de Saragossa, en una sentència de 21 de setembre de 1999, va decretar que aquestes omissions no van tenir cap relació amb el desenllaç fatal, ja que el client va morir a causa d'una infecció per VIH (sida).

En aquest sentit, la companyia d'assegurances va al·legar que el prenedor de l'assegurança no havia informat de la seva condició de seropositiu, diagnosticada tres mesos després de contractar la pòlissa. L'Audiència de Saragossa, seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem, va entendre que si l'assegurança cobria el risc de mort per qualsevol causa, era irrellevant que l'assegurat comuniqués el diagnòstic esmentat a la companyia. L'Audiència declara l'obligació de la companyia d'abonar les costes del judici i d'indemnitzar la mare del mort amb la quantitat pactada a la pòlissa, més un 20 % d'interessos des de la data de la mort, el juny de 1991.

Relacions d'aquest contingut