Biocombustibles líquids: Més nets, però el doble de cars que la gasolina

  Però, com es pot reduir el consum d'aquestes fonts energètiques sense que això alteri i limiti altres hàbits de consum? Sobre aquesta pregunta s'han fet moltes, i diferents, valoracions; i la conclusió principal a què s'ha arribat revela que, reduint la despesa de carbó, petroli i gas natural, només seria possible mantenir el malbaratament energètic actual mitjançant l'ús d'energies alternatives, que afavoreixen, a més, un major equilibri en el medi ambient.

Una d'aquestes energies renovables i netes són els biocombustibles (bioolis i bioalcohols) obtinguts de les espècies vegetals (colza, remolatxa, gira-sol...). A diferència dels combustibles tradicionals (petroli, carbó i gas natural), aquests no es troben emmagatzemats a la terra, sinó que procedeixen de les plantes, que obtenen els seus constituents del CO₂ de l'atmosfera a través del procés de la fotosíntesi (aquest CO₂ és el mateix que desprenen els motors com a producte de la combustió).

Respecte als bioolis, la seva obtenció és possible a partir de més de tres-centes espècies vegetals, fonamentalment de les seves llavors i els seus fruits (els més utilitzats són la colza, especialment, i la palma, el gira-sol i la soja). Aquests olis s'extreuen normalment per compactació, extracció o piròlisi (per acció de la calor), encara que el que s'aconsegueix en aquests dos últims processos no resulta adequat per a la seva utilització en motors de combustió interna (els instal·lats en els automòbils actuals). Una segona operació, coneguda com transesterificació, permet d'obtenir èsters (compostos químics amb alcohol), que s'apliquen en motors dièsel.

Tanmateix, el cost resultant de tots aquests processos és encara massa elevat, cosa que fa d'aquests olis, per si mateixos, un producte de moment poc competitiu en el mercat des d'un punt de vista econòmic.

L'alcohol, complement per a la gasolina

Els bioalcohols utilitzats com a font d'energia són l'etanol i el metanol. L'ús d'alcohols en els motors com a alternativa a la gasolina es va proposar, i es va realitzar a gran escala, després de la crisi energètica de principis dels anys setanta (el Brasil va ser el país que més recursos hi va dedicar), però, un cop passada l'eufòria inicial, el seu ús va decaure progressivament i en l'actualitat es proposen com a additius de la gasolina i no com a substitutius d'aquesta. Per exemple, el carburant dels cotxes que circulen pels Estats Units, la Unió Europea i el Brasil, entre altres llocs, conté etanol, però la quantitat d'aquest no supera generalment el 10 % de la mescla total.

Segons els experts, és factible que un motor de combustió interna, com el que s'instal·la en els automòbils d'avui en dia, funcioni amb biocombustible, si bé cal matisar que el seu màxim rendiment es limita encara a motors de poca potència.

Costos dels biocombustibles

No hi ha un biocombustible líquid (bioalcohol i biooli) que sigui clarament més avantatjós que un altre (l'elecció dependrà de la finalitat a la qual es destini), ni tan sols pel seu cost, que varia d'acord amb diversos factors: matèries primeres utilitzades, preu en el mercat dels subproductes i derivats produïts amb el biocombustible, cost de l'energia, tecnologia utilitzada en el procés de transformació, mida del vegetal. En qualsevol cas, produir bioalcohol o biooli sempre resulta bastant més costós que generar gasolina i gasoil, per la qual cosa la concessió de subvencions o de facilitats impositives resulta imprescindible per potenciar l'ús d'aquests biocombustibles, sempre menys agressius amb el medi ambient. Amb vista al futur, cal matisar que gràcies als costos decreixents de les matèries primeres agrícoles i a les millores en la tecnologia processadora, els costos podrien reduir-se un 30 % el 2010.

Relacions d'aquest contingut