Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Els millors museus de belles arts: moltes diferències dels uns als altres: Informació i serveis, molt millorables

El nostre país pot presumir de comptar amb un dels més importants patrimonis artístics del món

Moltes diferències entre les webs dels museus

Els museus de Bells Arts de Sevilla, València i La Corunya, com també la Fundació Antoni Tàpies i el Museu Picasso, no tenen lloc propi a Internet, mentre que el Museu d'Art Abstracte d'Art Espanyol de Cuenca ofereix l'adreça de la Fundació March i el de Belles Arts de Bilbao té una adreça (www.museobilbao.com) amb la qual no es podia connectar. No obstant això, la resta dels centres aprofita Internet per oferir informació i, normalment, ho fa en diversos idiomes.

La web del Guggenheim (en castellà, euskera, anglès i francès) és molt clara i proporciona molta informació sobre localització, horaris, serveis i el programa de l'any. La del Museu Reina Sofía (en espanyol i anglès) dedica, entre d'altres, un apartat a la seva interessant col·lecció permanent: Museoreinasofia.mcu.es. La del Museu Nacional d'Escultura (només en castellà) es caracteritza per un apartat molt complet que hi ha sota l'epígraf «El Museo y sus colecciones». La de l'IVAM, artística i original (en castellà, valencià, anglès i francès), presenta a la portada un banner de la col·lecció actual: www.ivam.es. La del Centre Gallec d'Art Contemporani (en castellà, gallec i anglès) destaca per la informació sobre les exposicions més recents: www.cgac.org. La web del Thyssen-Bornemisza (en castellà i anglès) compta amb un epígraf d'informació general molt complet: www.museothyssen.org. La del Lázaro Galdiano (només en castellà) explica la seva història i la seva localització: www.flg.es. La del Museu del Prado (en castellà i anglès) ofereix una aplicació informàtica per a una visita virtual: museoprado.mcu.es. La web del Museu Nacional de Catalunya (només en català) descriu el MNAC i la seva col·lecció: www.mnac.es. La del Joan Miró (en castellà, català, anglès i francès) destaca pel seu apartat de novetats: www.bcn.fjmiro.es.

El que diuen els usuaris dels museus

Aquesta revista va enquestar (entre el 27 d'octubre i el 5 de novembre de l'any passat) un total de 180 usuaris dels divuit museus estudiats i just en el moment de la sortida d'aquells, per conèixer el grau de satisfacció que la visita els havia ofert. Les opinions, com es pot comprovar, coincideixen en gran manera amb les manques detectades en l'estudi realitzat pels tècnics de Consumer.

  • L'edifici, bé: només l'11 % dels consultats creu que l'edifici que conté les col·leccions exposades és inadequat.
  • L'obra exposada, també: més del 80 % dels usuaris estan satisfets amb la qualitat de l'obra exhibida en aquests museus. El més ben valorat va ser el Museu de El Prado.
  • No som molt exigents: el 71 % dels usuaris està conforme amb els serveis que ofereixen els museus, si bé el 27 % creu que no ofereixen les prestacions necessàries. Les queixes més comunes: absència de cafeteria i aparcament, informació escassa sobre les obres i manca de visites guiades i de mitjans audiovisuals.
  • La senyalització pot millorar. Més de la meitat dels usuaris creu que la senyalització del museu orienta bé el visitant en el seu itinerari a l'hora d'accedir a les obres exposades, però un de cada tres creu que la senyalització no és correcta. Els millor valorats en aquest aspecte: el Thyssen i el de Belles Arts de València.
  • Informació general facilitada en fullets, plans guia, indicacions dels empleats, mitjans audiovisuals...: el 63 % va valorar positivament la informació general facilitada, però el 23 % va dir que era escassa o regular i el 10 % la va qualificar de dolenta. Els millors: el Reina Sofía, el Museu d'Art de Catalunya, el Prado y el Thyssen. Les queixes més comunes: poca informació en el fullet, dades escasses en algunes obres i personal que no facilita informació espontàniament. Altres suggeriments o queixes: que els museus proposin un ordre en la visita i que augmenti el nombre de fullets disponibles.
  • Sobre la informació (quantitat i qualitat) respecte de cada una de les obres exposades, el 62 % dels usuaris la considera bona, però l'11 % la considera dolenta i el 27 %, regular. I el 30 % va dir que en els museus faltava informació sobre l'obra exposada. Els millors: el Prado, el Thyssen i el Miró. Les crítiques més comunes: poca informació, explicacions insuficients, escassa contextualització en l'època corresponent i pocs idiomes en els textos.
  • Aspectes per millorar en els museus. El 56 % dels enquestats entén que sí que hi ha aspectes per millorar. El suggeriment més esmentat ha estat millorar l'explicació de les obres. Altres aportacions: més personal a les sales, dotar els museus de mitjans audiovisuals i millorar la senyalització a l'interior dels museus ¡ i la informació en general.
  • Per a un de cada quatre usuaris, els museus són cars. Molts visitants (47 %) es van mostrar conformes amb el preu que s'ha de pagar per accedir al museu. Però al 28 %, l'entrada li va semblar cara.
  • Contents amb l'experiència. Es va preguntar als usuaris si el museu havia cobert les expectatives que tenien abans d'entrar-hi. Els resultats van ser positius. El 20 % va afirmar que les havia superat, el 65 %, que les havia satisfet i només el 15 % va dir que se sentia defraudat. Per museus, el Thyssen és el que més va satisfer els seus usuaris. El segueixen el Guggenheim i l'IVAM valencià. Els motius més esmentats com a argument de la decepció van ser: poca varietat de l'obra exposada, falta d'informació, el fet que el museu es troba en obres i la inexistència de guies.
  • Com són els usuaris: gairebé dos de cada tres usuaris tenien formació universitària, i només el 10 % havia cursat estudis primaris. Únicament el 2 % dels visitants de museus no té estudis. Els joves que estudien BUP o FP representen el 18 % dels usuaris. Quant a sexes, les coses estan molt repartides: el 52 % eren homes i la resta, dones.

FITXA TÉCNICA

  • Per seleccionar els divuit museus de belles arts més representatius d'Espanya i elaborar els qüestionaris de l'estudi i l'enquesta, com també per dissenyar la visita als museus, es va recopilar amb diversos mesos d'antelació tota la documentació necessària (Internet, bibliografia, guies i fullets de museus...) i es va comptar amb l'assessorament de diversos experts en museística.
  • Visita als divuit museus: entre el 27 d'octubre i el 5 de novembre de 1999 tècnics de Consumer van visitar els divuit museus seleccionats, ubicats en deu ciutats: Bilbao, València, Madrid, Barcelona, Sevilla, La Corunya, Valladolid, Cuenca, Figueres i Santiago de Compostel·la.
  • Qüestionari als responsables dels museus: entre el 27 i el 28 d'octubre una persona es va posar en contacte amb el gabinet de premsa de cada museu. Se'ls va enviar un ampli qüestionari (més de 80 ítems per respondre), que tots els museus van emplenar amablement. L'últim a respondre ho va fer el 26 de novembre.
  • Enquesta als usuaris: es va preguntar (mitjançant una enquesta de vint ítems) a deu usuaris de cada museu, una vegada finalitzada la seva visita, sobre el grau de satisfacció que l'experiència els havia proporcionat. En total es van fer cent vuitanta entrevistes.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto