Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Els millors museus de belles arts: moltes diferències dels uns als altres: Informació i serveis, molt millorables

El nostre país pot presumir de comptar amb un dels més importants patrimonis artístics del món

No tot és art: també compten altres coses

La qüestió de com es rep i s'atén l'usuari mai és secundària. Perquè un museu de belles arts (a més d'un sumptuós edifici en el qual es proposa al visitant submergir-se en una experiència individual de contacte amb expressions artístiques representatives d'una disciplina, una època, un país, un autor o un estil determinat) és un recinte tancat, un establiment al qual arriba un usuari normalment pagant prèviament una entrada (l'import de la qual és ja considerable: una mitjana de 500 pessetes) i en el qual aquell realitza una activitat que li pot ser més o menys instructiva, interessant, útil i agradable o còmoda.

Aquestes manques en informació i serveis són encara més inoportunes en un moment com l'actual, en què l'afluència als museus creix cada any. I no és necessari reflexionar molt per concloure que tothom, però especialment qui no està iniciat en el gaudiment del fet artístic, necessita informació per entendre el significat del que observa en un museu i gaudir -amb coneixement de causa- de les obres exposades. També sembla obvi que tots, però sobretot els qui no tenen el costum de comparèixer a museus, necessita una senyalització eficaç i fàcil de seguir, tant per no perdre's com per realitzar un recorregut lògic i similar al previst pels organitzadors de l'exposició. I, finalment, tots també, però més qui no està habituat a romandre dempeus durant diverses hores, necessitem especialment certes comoditats, com una cafeteria o, almenys, un lloc on descansar una estona. Per molt extraordinària que resulti una pel·lícula, si la butaca és incòmoda o la projecció és defectuosa, l'experiència difícilment serà satisfactòria. Una cosa similar pot ocórrer en un museu amb un fons permanent o unes exposicions temporals magnífiques (com ocorre amb els divuit visitats per Consumer, que van ser seleccionats precisament per compartir aquesta característica) en el qual amb prou feines s'explica alguna cosa, ni mitjançant fullets fets expressament ni a la sala mateixa, ni tan sols (més enllà de les tres dades bàsiques) al costat de cadascuna de les obres, sobre allò que l'usuari va «coneixent». O que, a més, no té instal·lacions adaptades per a incapacitats, telèfon públic o cafeteria. Aquesta situació no és comuna, si bé un de cada tres dels divuit museus estudiats no aconsegueix l'aprovat de mitjana quant a serveis i informació. Els millors en atenció a l'usuari (considerant globalment la informació i els serveis) són el Reina Sofía, el Thyssen i el Guggenheim. Al contrari, els sis que suspenen, de pitjor a millor qualificació, són el Lázaro Galdiano (Madrid), el Tàpies, el d'Art Abstracte de Cuenca, el de Belles Arts de Bilbao, el Nacional d'Escultura de Valladolid i el Gallec d'Art Contemporani. I, a més, el Dalí i el de Belles Arts de Sevilla queden amb un aprovat just.

Informació, escassa en alguns museus

En aquests centres d'exposició d'art, la informació que rep l'usuari sobre l'obra artística que contemplarà adquireix una importància vital per a la comprensió del significat i dels matisos fonamentals que la mostra enclou, i de vegades fins i tot s'entossudeix a ocultar. Malgrat això, la informació que sobre cada una de les obres exposades ofereixen set dels divuit museus visitats ha estat qualificada pels tècnics de Consumer d'insuficient. Només en dos (el Prado i el Nacional de Catalunya) aquesta informació detallada es va considerar bona. La resta dels museus (un total de nou) han de conformar-se amb un discret regular. El més habitual és que la informació que acompanya cada obra es limiti a la coneguda fitxa tècnica: autor, data i tècnica artística (oli sobre tela, escultura en bronze...). I res més. I que cadascú entengui el que vulgui, o pugui.

Continuant amb la informació, la situació anterior contrasta amb l'abundància de dades sobre l'obra exposada a la qual pot accedir l'usuari quan penetra en cada sala. Es tracta, en aquest cas, d'informació global, molt útil per contextualitzar les obres exhibides. Només en tres museus (el de Belles Arts de València San Pío V, el Tàpies i el Lázaro Galdiano) no hi havia fullets o explicacions (enganxades a la paret, en plafons, etc.) a la sala.

Un altre aspecte analitzat ha estat la facilitat d'efectuar un recorregut ordenat i eficient per l'exposició, bé sigui per l'absència-presència d'indicacions i senyals, bé sigui per la disposició de les sales. En quatre museus (el Nacional de Catalunya, el Joan Miró, el Gallec d'Art Contemporani i el Lázaro Galdiano) els tècnics van estimar, per diversos motius, difícil la realització d'una visita ordenada.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto