Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Parcs infantils: Els parcs infantils entretenen els fills i «alliberen» els pares

Un grup d'empresaris mexicans inspirats en els seus propis fills va anunciar, el novembre d'aquest any, que exportarà a Europa, els Estats Units, Amèrica del Sud i Àsia, dues-centes ciutats diminutes dissenyades especialment perquè els nens i les nenes puguin jugar a ser grans

La nova iniciativa desborda fantasia i pretén revolucionar un mercat, el del lleure infantil, que, en plena expansió, compta els seus beneficis en milers de milions. Almenys, aquesta iniciativa traslladada a Espanya implicaria la prematura innovació d'un sector que no ha fet més que començar. Chiqui Park és, al costat de Camelot i Multiaventura, l'empresa espanyola més puixant en el negoci dels parcs infantils, i va començar aquesta etapa el 1994, amb la inauguració a Pamplona del seu primer centre. Tres anys després, el 1997, Chiqui Park va xifrar la seva facturació en mil milions de pessetes i avui la seva xarxa està integrada per trenta-cinc parcs infantils que operen en diferents ciutats. «La nostra filosofia consisteix en el disseny de grans espais de lleure que permeten als menuts divertir-se sense limitacions, d'una manera sana, sense màquines, sense riscos i desenvolupant al màxim la seva psicomotricitat», expliquen des d'aquesta empresa.

En què rau l'èxit d'aquests parcs

D'acord amb els resultats econòmics obtinguts per aquesta empresa, la idea sembla bona, però especialistes en educació infantil entenen que la raó de l'èxit d'iniciatives com aquesta s'explica per altres factors ben diferents, com, per exemple, les restriccions que, cada vegada més, sofreix el joc lliure i espontani dels més petits. Les cases són petites i sempre es corre el risc que una cosa valuosa es trenqui, els carrers de les ciutats enclouen perills encara desconeguts als pobles, els menuts dediquen cada vegada més temps de lleure a veure la televisió o a activitats extraescolars (normalment, dirigides per adults), i no cal ni parlar de les seves dificultats (per temps i espai) per quedar amb els amics de jocs. Davant aquest panorama, els parcs infantils es converteixen en el lloc ideal per pal·liar en certa mesura aquestes barreres, proporcionant un espai segur de jocs on, sense la intromissió dels adults, tot està pensat perquè gaudeixin els més petits de la casa, que, per cert, no són pocs.

Aquests parcs estan configurats per acollir nens d'edats compreses entre un i dotze anys, un ampli ventall que garanteix a les empreses gestores d'aquests centres un nombre important d'usuaris potencials. Segons l'últim balanç de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Espanya viuen uns sis milions de nens menors de dotze anys. Chiqui Park, Camelot i Multiaventura van informar CONSUMER que cada un dels seus centres rep cada mes una mitjana de 8.500, 6.000 i 2.800 nens, respectivament.

Però, qui és el vertader destinatari?

L'èxit dels parcs infantils ve ratificat, a més, per una altra qüestió ben diferent i relacionada directament amb l'actitud dels pares. En general, la seva confiança en aquests centres sembla plena -«els nens es diverteixen mentre estan segurs, pensen- i, en canvi, tenen l'oportunitat d'habilitar per al seu propi gaudi part del seu temps de lleure.

En aquest context, hi ha un altre factor que ha començat a influir en el repartiment del temps de lleure de molts matrimonis: la progressiva incorporació de la dona al mercat laboral. I això que, a Espanya, l'ocupació laboral de la dona no s'apropa encara a les mitjanes d'altres països, per la qual cosa, cal suposar, disposa de més temps per estar amb els seus fills. L'informe elaborat pel Ministeri de Treball en tancar el tercer trimestre de 1999 reflecteix que, a Espanya, la desocupació femenina (22,8 %) duplica la masculina (10,8 %), mentre que en altres països, com els Estats Units, Suècia o la Gran Bretanya, l'atur afecta més homes que no pas dones (a la Unió Europea, l'atur de la dona no arriba al 13 %).

D'altra banda, el context en el qual es mou el negoci dels parcs infantils podria ser encara més favorable si les variables demogràfiques no fossin tan negatives. Segons els resultats d'una enquesta donada a conèixer per l'INE el passat mes de desembre, Espanya té la taxa de natalitat (1,07 fills per dona) més baixa del món: l'Índia arriba a 3,2 fills; Els Estats Units, a 2,06; la Xina registra 1,8 fills per dona; la Unió Europea assoleix la mitjana dels 1,4 fills; i altres països europeus com Irlanda, Dinamarca, França, Luxemburg, Finlàndia o el Regne Unit presenten una fecunditat mitjana per sobre dels 1,7 fills per dona. Es dóna per suposat que l'escàs nombre de naixements, a Espanya o en un altre país del planeta, implica un fre per a qualsevol iniciativa empresarial que pretengui obtenir beneficis en l'àmbit infantil. I res no indica que aquest problema (que s'aguditza des de 1970, quan cada família espanyola tenia una mitjana de gairebé tres fills) hagi de solucionar-se en els pròxims anys, quan, per garantir el reemplaçament generacional, es necessitaria arribar a un mínim de 2,1 fills per dona.

Paginació


Relacions d'aquest contingut

En aquest article

També t'interessa

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto